El gall canta clar i no dissimula el que pensa.
Diu la veritat, i la diu tota: alaba sense exagerar el
que li sembla bé, i critica sense embuts el que li sembla malament.
Essent d’aquesta manera, hauria de tenir amics autèntics, doncs a qui no li ha d’agradar saber que aprecien les seves qualitats i també d’altra banda, li ha d’agradar conèixer els seus defectes, per tractar de corregir-los.
Però, no sembla que sigui així: i molts al contrari, acusen el gall de no tenir pèls a la llengua o d’injust, i li tenen ràbia.
L’ovella, per exemple, no el pot veure: és veritat que en certes ocasions el gall va alabar la qualitat i valor de la seva llana i el seu amor matern; però també es va permetre insinuar que era pobre d'esperit: “Mireu com és.”
La cabra sense dubte, hauria conservat la seva amistat, si s'hagués limitat a parlar de la seva formalitat i de l'excel·lència de la seva llet; però també va dir d'ella que tenia el geni una mica capritxós: “Una mentida sens dubte.”
El txajà hauria quedat molt conforme d’escoltar que el gall alabava les seves abundants plomes, el seu color gris discret i el seu bonic plomatge; però no li va perdonar haver criticat el seu cant.
El ruc també tenia unes bones relacions amb el gall mentre comentava d'ell, la seva moderació i el seu amor pel treball; però es va trencar el dia que es va atrevir a dir-li que els seus modals eren poc refinats: "Fixeu-vos!"
La viscatxa, no volia saber res del gall i es mantenia a distància, doncs que la jutgés un senyor amb tants pocs mèrits, que ni tan sols mai se'n havia recordat d'ella.
Moralina:
Per suau que sigui l'almívar de l'alabança, qualsevol
àtom de crítica el torna amarg;
Autor: Godofredo Daireaux
El Txajà Emplomallat
(Autor Imatge: Nortondefeis)
Autor imatge: Alexandre Buisse (Nattfood)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada