Aquests fets, el feien vulnerable a tota mena de crítiques dels cocodrils i d'altres animals del llac. L'anomenaven Panxo “somiatruites”, però ell ignorava aquests comentaris, i continuava fent la seva.
Com que era un cocodril tan sensible i agradable tenia molts amics. Una de les seves millors amigues era la Dodi, una enorme serp anaconda que vivia al llac i que tenia una pila d’anys. El primer cop que la va veure es va espantar moltíssim; el seu aspecte tan ferotge i la seva gran mida el varen intimidar. Però amb els anys, en Panxo es va adonar que era molt diferent de com s'havia imaginat, era una serp molt tranquil.la i llesta, i amb ella passaven estones molt agradables parlant de la vida. La Dodi no tenia cap més amic que fos un cocodril, els altres la menyspreaven, i només buscaven tenir-hi un enfrontament. En canvi en Panxo, l'escoltava atentament, i mai tenia cap mala paraula per ella, era una delícia de cocodril.
-Doncs la veritat es que sí, ridiculitza la nostre espècie. Nosaltres som uns animals ferotges, fixa't quina dentadura que tenim, en un tres i no res et podríem devorar, tenim una força descomunal, en canvi en Panxo sembla una bleda. Nosaltres no ens relacionem amb els altres animals perquè estem a la part més alta de la cadena alimentària, som depredadors.
-És tan senzill, com que si us molesta en Panxo no li feu cas! –va contestar la Dodi defensant el seu millor amic-.Hauríeu de mirar-lo amb uns altres ulls, perquè ell posseeix moltes qualitats que vosaltres no teniu.
-Què vols dir? –varen preguntar els altres cocodrils intrigats.
-En Panxo és especial, té una bona relació amb els animals de la selva, aquest fet fa que tingui molts amics que l'estimen i l'aprecien. Sempre està content, és amable i transmet una felicitat contagiosa amb qui està al seu costat, i això el fa ser únic. N'hauríeu d'aprendre d'ell, i potser us canviaria aquesta cara que feu sempre de pomes agres, i us agafaríeu la vida amb més tranquil·litat i menys agressivitat.
La vella serp anaconda els havia donat una lliçó, que els va fer pensar que:”Abans de criticar algú es tenien de fixar en com eren ells mateixos.”
I es varen adonar que el que tenia de canviar no era en Panxo, sinó que eren ells, que sempre estaven enfadats i de mal humor.
Marta Vilà