diumenge, 29 de maig del 2022

ACUDIT 68: EL RUC MALALT

 



Un home arriba al veterinari i li diu:

—Doctor el meu ase està molt decaigut i amb prou feines es mou.

I el veterinari li respon:

—Doncs li donaré dos supositoris, el blanc segurament el farà reaccionar, però en cas de necessitat li pot posar el negre que és molt més fort.

Al cap d’uns dies l’home es troba el veterinari:

—Què tal?  Va funcionar el blanc?

—Ufff...,com corria!  Corria tant l’ase…, que jo em vaig tenir de posar el negre per atrapar-lo!

 

ACUDIT 67: L'ESPECTACLE DE MÀGIA

 


En un creuer de luxe estaven realitzant un espectacle de màgia. El mag, en el seu primer truc va fer desaparèixer un barret.

De sobte, un lloro que estava a la part del darrere de l’auditori comença a cridar:

—El té amagat rere seu! El té amagat rere seu!

El mag molest continua fent el seu espectacle com si res i fa desaparèixer un conill.

El lloro torna a cridar:

—El té sota la taula! El té sota la taula!

I així durant tota l’actuació, el lloro donava… i donava pel sac…, al mag.

Però just després de la funció, el creuer xoca amb un iceberg i s’enfonsa.

Només se salven el lloro i el mag, quedant-se a la deriva. Passen els dies i cap dels dos parla.

Llavors, el lloro es decideix a parlar i li diu al mag:

—Prou! Em rendeixo! Es pot saber on collons has posat el vaixell?


dilluns, 23 de maig del 2022

LES LLETRES: C

 



El colom Fermí,

ha estat buscant menjar tot el matí.

 

Primer ha trobat un cacauet

però li ha robat un gosset.

 

Després ha trobat un trosset de carbassa

però feia pudor de vinassa.

 

Per acabar ha trepitjat una cagarada

i  li ha quedat la pota empastifada.

 

I el colom enfadat exclama: —Quin fracàs.

Soc un cas com un cabàs!

Marta Vilà


dimarts, 17 de maig del 2022

LA NATURALESA DE LA MENT

 



Es tractava d’un home que portava moltes hores viatjant a peu i estava realment cansat i suat, sota l’implacable sol de l'Índia. Extenuat i sense poder fer un pas més, es va estirar a descansar sota un exuberant  arbre. El terra era dur i l’home va pensar en lo agradable que seria disposar d’un llit. Va resultar que aquell era un arbre celestial, dels que concedeixen els desitjos dels pensaments i els fan realitat. Al moment va aparèixer un confortable llit.

L’home es va estirar i gaudia del flonjo matalàs quan va pensar, com desitjaria que algú li donés un massatge a les seves fatigades cames. Pocs segons després, va aparèixer una bonica dona que va començar a fer-li un deliciós massatge. Ja descansat, va tenir gana i va pensar en que bo seria poder degustar una saborós i abundant dinar. A l’acte van aparèixer davant seu els més deliciosos menjars. L’home va menjar fins quedar tip, es sentia feliç i afortunat. De cop el va sorprendre un pensament:

"Mira que si ara apareix un tigre i m’ataca!"

Va aparèixer un tigre i se’l va menjar.

Moralina:

Canviant i descontrolada és la naturalesa de la ment. Aplicat a conèixer-la i dominar-la i dissiparàs el pitjor dels tigres: el que ronda dins d'ella mateixa.

Autor desconegut.


dimecres, 11 de maig del 2022

LES LLETRES: D

 


El dofí Aimar

deambula feliç pel mar.

Té al cap una dèria,

ha d’anar Nigèria.

 

Es dirigeix a una festa

però arribar-hi és tota una gesta.

Li han dit: Que  la diada serà sensacional!

I  que tots els espectadors s’ho passaran genial.

Marta Vilà


dimecres, 4 de maig del 2022

LA PERDIU I ELS DOS GALLS



Hi havia una vegada un home que tenia dos galls, un dia va comprar una perdiu i la va posar al corral amb els galls, però aquests l’atacaven, la perseguien i no la deixaven en pau. La perdiu pensava que ells actuaven d’aquesta manera perquè ella era d’una espècie diferent i, aquest fet l’entristia.

Uns dies més tard, la perdiu va veure com els galls es barallaven entre si i que cada vegada que es separaven, era perquè algun estava ferit.

Llavors la perdiu va pensar:

"Ja no em queixo de que els galls em maltractin, doncs he vist que ni entre ells mateixos saben viure en pau".

Moralina:

Si alguna vegada arribes a una comunitat on els veïns es barallen, estigues segur, que a tu tampoc et deixaran viure en pau.

Autor: Isop