Un
grup de granotes caminaven pel bosc, quan dues d' elles van caure en un pou
molt profund. Immediatament totes les altres granotes varen pensar que no podrien
sortir del pou i no paraven de cridar:
—No
podreu sortir! No salteu! Morireu…
Les
dues granotes atrapades no varen fer cas de les paraules que els deien, i saltaven amb
totes les seves forces. Però una d' elles es va desanimar pels crits de les
altres granotes i va deixar de saltar. En canvi l'altra granota, va continuar saltant
sense parar, tot i els crits de desànim.
Però
gràcies a que va continuar saltant, va aconseguir sortir d'aquell pou tan
profund i es va salvar. Quan les altres granotes la varen veure, no s'ho
podien creure:
—T'has
Salvat! És un miracle! Però, no senties els nostres crits?
Doncs la veritat, és que la granota no havia escoltat res, perquè era sorda; i es pensava que els crits eren d'ànims.
L'altra granota, malauradament, sentia els crits i es va desanimar, i no va aconseguir sortir del pou.
Aquesta
història ens explica el poder de les paraules. Una paraula bonica ens pot
ajudar molt, i una paraula de desànim ens pot fer sentir pitjor.
Conte de l'Índia
Font: Casa Àsia
Curt animat de les dues granotes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada