Un
pastor, es dirigia cap al mercat del poble per vendre el blat que havia
recollit en els seus camps. Com que els sacs de blat pesaven tant, l'home els
va carregar sobre el seu ase per portar-los a la ciutat, però l'animal era molt
lent, perquè estava coix de la pota del darrera, i era cec de l'ull esquerre
perquè uns nens li havien tirat una pedra.
L'ase
caminava tan a poc a poc que abans d'arribar
a la ciutat, l'home va decidir aturar-se per descansar un moment. Va lligar l'animal a un arbre i es va estirar a l'ombra per fer un son. Quan es va despertar, l'ase
havia desaparegut, amb tot el blat que portava al damunt.
L'home,
desesperat, va sortir a buscar-lo i es
va trobar un nen:
-Has vist un ase per aquí? –va preguntar l'home.
-Era un ase coix de la pota dreta, i cec de l'ull esquerre que carregava un sac
de blat? –va dir el nen.
-Sí, sí –va contestar l'home-. On l'has vist?
-A
no, no l'he vist? –va aclarir el nen.
-I
si no l'has vist, com pot ser que sàpigues com és? –va cridar l'home enfadat-.
Ara mateix vindràs amb mi a la policia, i els hi diràs on és el meu ase!
L'home
va agafar el nen pel braç i el va portar fins a la policia. Allà, els guàrdies
li van preguntar si sabia on era l'animal, i el nen va tornar a dir que no.
-A
veure, com pot ser que sàpigues com és, si no l'has vist? –va preguntar el
guàrdia.
-Doncs perquè he vist el seu rastre –va respondre el nen-. He vist unes petjades
d'animal, on la marca del peu esquerre era molt més profunda que la del peu
dret. Per això he pensat que potser era coix del peu dret. També he vist que l'herba
del cantó dret estava mastegada, mentre que la del cantó esquerre estava
intacte, i se'm ha acudit que potser era degut a que era cec de l'ull esquerre.
Finalment, he vist molts grans de blat pel camí, i per això he sabut que duia
blat.
Els
guàrdies es van quedar bocabadats amb l'explicació del nen, i es van disculpar
per haver desconfiat d'ell. L'home també li va demanar perdó i a més a més, li
va dir:
-Ja
que ets tan intel·ligent, em podries ajudar a trobar el meu ase?
-I
tant! –li va respondre el nen, i tots
dos se'n van anar cap a la ciutat a buscar-lo.
Conte de l'Iran
Font: Casa Àsia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada