dilluns, 29 d’octubre de 2018

ACUDIT 51: POLLS




Estan dos polls en el cap d'un senyor calb, i un li diu a l'altre:
-Ei, Xato, marxem d'aquí que aquest terreny ja està pavimentat.



ACUDIT 50: SERMÓ DOMINICAL




Sermó Dominical!  El pastor, decideix mostrar exemples concrets per il·lustrar la seva homilia dominical. Per aquest motiu, posa quatre cucs en 4 pots. El primer cuc en un pot d'alcohol, el segon en un pot ple de fum de tabac, el tercer en un pot d'esperma, i finalment l'últim en un pot  d'aigua pura i transparent.
Quan  conclou la seva homilia on parlava dels pecats i de la vida llicenciosa, mostra els pots:
El cuc que estava amb alcohol estava mort, el que estava en el pot ple de fum de tabac estava mort. El cuc que estava en el pot d'esperma també estava mort. I per últim el que estava en aigua pura i transparent estava ben viu.
Llavors  pregunta a l'assemblea:
-Quina és l'ensenyança que podem treure d'aquesta demostració?
Del final del temple s'escolta una veu d'una velleta que diu:

-Mentre bevem, fumem  i  cardem, no tindrem cucs!



dimecres, 24 d’octubre de 2018

EL TRESOR DE L'AMISTAT





Quan estàs amb un bon amic,
es crea una màgia especial,
l’aire porta  felicitat,
i notes la seva complicitat.

És un vincle tan fort,
que t’arriba fins al cor,
i  t’aporta seguretat
quan el tens al teu costat.

Ens ho passem tan bé junts,
tot ens ho expliquem,
i els nostres secrets,
sempre guardem.

Ens respectem i estimem,
com si fóssim germans,
i  tot i que no som perfectes,
 acceptem els nostres defectes.

I si algun dia estic trist,
el meu amic sempre para l’orella,
escolta sense jutjar
i  també  m'aconsella.

Amb afecte, sinceritat,
paciència i lleialtat,
continuarem essent companys,
una bona colla d’anys.

I tingues sempre present:

Que tenir un bon amic,
és tan valuós com l’or,
conserva i cuida’l,
 com un gran tresor.

Marta Vilà


dilluns, 22 d’octubre de 2018

2on ANIVERSARI




i   per  molts  Anys!!!

espaidecontes@hotmail.com



divendres, 19 d’octubre de 2018

EN POPI, EL POP





Tal faràs, tal trobaràs


En les aigües tropicals del mar del Corall, hi havia un pop molt llest que es deia Popi.  Com la majoria de pops vivia en una escletxa  d'una  gran roca, era un amagatall perfecte.

En Popi era un gran comediant i li agradava molt espantar els animals del mar.  Solia sorprendre els peixos introduint-se dins d'ampolles de vidre que trobava, perquè els pops tenen el cos molt elàstic i es poden ficar en llocs molt petits.  D'altres vegades s'amagava dins les closques buides d'alguna petxina i, quan algun animal s'acostava per cruspir-se la petxina, ell el sorprenia disparant-li a la cara un bon raig de tinta. S'ho passava genial i es feia un tip de riure.

Les aigües on vivia eren plenes de peixos de colors, coralls , ostres perleres, si ho heu sentit bé! Ostres que quan són atacades per algun paràsit que forada  la seva closca o un granet de sorra  penetra en el seu interior, es protegeixen de l'enemic recobrint-lo amb una substància que fabriquen; i amb els anys és converteix en una magnifica perla.

En Popi era feliç de viure en un lloc tan idíl·lic, però a vegades s'avorria una mica. Un dia mentre estava somiant, va pensar que els animals del mar eren molt ensopits. I que mai succeïa res d'especial. La senyora ostra tot el dia estava postrada sobre la roca amb la boca ben oberta, els peixos nedaven d'aquí cap allà amb un aspecte seriós, el cranc ermita de tant en tant buscava alguna closca nova perquè la seva casa s'havia fet petita. Aquella nit va imaginar com seria de divertit fer alguna de les seves trapelleries. L'endemà de bon matí va anar a veure la senyora ostra que dormia tan plàcidament amb la boca ben oberta, es va amagar i en un obrir i tancar d'ulls li va prendre la seva magnifica perla. “Quin ensurt s'emportaria quan es despertés” va pensar. Va amagar la perla dins els seu cau  i  llavors, va anar a veure el cranc ermita, va deixar anar un bon raig de tinta i va aprofitar el desconcert, per prendre-li la seva bonica closca nova. La closca la va portar ràpidament al seu amagatall.

Quan la senyora ostra es va despertar es va fer un tip de plorar pel robatori que havia patit, tants d'anys d'esforços i treball i algun brètol l'hi havia pres el què més s'estimava. El cranc ermita també estava molt furiós, de sobte es va trobar amb el cos ben nuet i a l'abast de qualsevol depredador, quin animal podia haver maquinat aquella trapelleria.  I com que en el fons del mar les notícies corren ràpid, aviat es varen assabentar de quin animal havia estat l'artífex d'aquelles dolenteries. I varen pensar en donar-li una lliçó perquè entengués com es sentien els animals que havien estat burlats per ell.

Entre tots els animals varen planejar que quan el Popi dormis posarien una pedra a l'escletxa de casa seva  i al matí entre tots farien força perquè no pogués sortir. Quan es va llevar  en Popi va veure que no entrava ni un raig de llum a la seva cova. ”Que carai havia succeït no havia sortit el sol aquell dia” va pensar,  es va acostar a les palpentes a l'escletxa de la roca i es va espantar molt, perquè no hi era. Un munt de coses li varen passar pel cap. “Potser hi havia hagut un terratrèmol mentre ell dormia?” va empentar amb totes les seves forces però no  podia sortir. 

L'exterior, era ple de peixets i d'altres animals fent força perquè no sortis. Davant la impotència de la situació en Popi es va posar a  cridar i plorar desconsoladament. 
Al cap d'una estoneta, quan els animals varen creure que la broma ja havia durat prou, el varen deixar sortir. En Popi va sortir tremolant de casa seva i molt trist, no li havia agradat aquella mala experiència. Els peixos li varen preguntar si li havia fet gràcia la seva broma i ell els va respondre que gens, que mai s'havia sentit tan indefens i espantat. 

Els va explicar el que el havia fet el dies anteriors a l'ostra i el cranc; pensava com es devien haver sentit la senyora ostra i el cranc ermita, segur que tampoc els va fer cap gràcia la seva dolenteria i va decidir tornar-los el què els havia pres; seguidament, els  va prometre no tenir més males idees, havia après la lliçó: 

" El que no vulguis que et facin a tu no ho facis als altres".

En acabat, tots varen fer les paus i en Popi  els va assegurar que per part seva no hi hauria cap més incident al fons del mar. 

"Tal faràs tal trobaràs

*Les males accions solen ser castigades.*


Autora: Marta Vilà


divendres, 12 d’octubre de 2018

ACUDIT 49: PANEROLES



Una panerola estava al terra, rebolcant-se i fent voltes com una boja sense parar,  arriba un altra panerola i sorpresa pels moviments  estranys de la seva companya li pregunta:
-Break dance?
I  l'altra panerola li contesta enfadada:
-No burra, Baygon!



ACUDIT 50 : MATRIMONI MADUR




En Manel i l'Angelina són un matrimoni de ciutat i un dia mentre visitaven una granja,  l'Angelina li pregunta al  pagès:
-Escolti, com sap el cavall, que l'euga vol estar amb ell?
-Per l'olor –li contesta el pagès.
-Perdoni, i el gos? Com sap el gos que la gossa en té ganes?
-Doncs per l’olor, dona, per l'olor!
Més tard  l' Angelina, li torna a preguntar:
-Escolti, i el bou, com sap el bou que la vaca vol estar amb ell?
-Dona, ja li he dit! Per l’olor.
-Llavors, l'Angelina s’acosta al seu marit i li xiuxiueja a l’orella…
-Doncs Manel, o tu ets gay o estàs constipat!


diumenge, 7 d’octubre de 2018

LA GUINEU I EL BOC EN EL POU


Autor il.lustració: Milo Winter

Va caure una guineu en un pou profund, i es va veure obligada a quedar-se a dins perquè no podia sortir.

Va arribar més tard al mateix pou un boc mort de set i veient a la guineu li va preguntar si l'aigua era bona. Ella, dissimulant el seu veritable problema, es va desfer en elogis per l'aigua, afirmant que era excel·lent i va animar al boc a baixar i provar-la.

Sense pensar-ho gaire el boc va saltar al pou; i després de beure aigua fins a saciar la seva set, li va preguntar a la guineu com s'ho farien per sortir d'allà dins.
Llavors la guineu li va dir:

—Hi ha una manera, que  sens dubte és la nostra mútua salvació. Recolza les teves potes davanteres contra la paret i aixeca ben amunt les teves banyes; llavors jo pujaré pel teu cos  i un cop sigui fora, estiraré de tu.
S'ho va creure el boc i així ho va fer gentilment, i la guineu va trepar hàbilment per l'esquena i les banyes del seu company i va aconseguir sortir del pou, allunyant-se de la vora del pou a l'instant i sense complir el que havia promès.

Quan el boc li va recriminar que havia trencat el seu pacte, la guineu es va girar i li va dir:

-Escolta soci, si tinguessis tanta intel·ligència com pèls a la teva barba, no hauries baixat sense pensar abans com t'ho faries per sortir!

Moralina:
Abans de comprometre't a fer alguna cosa, primer pensa si podràs sortir de la situació en que t'has posat, sense tenir en compte el que t'ofereixin els teus veïns.

Autor: Isop



dimarts, 2 d’octubre de 2018

EN BRAÇOS DE LA MARE





Dorm, dorm plàcidament, fillet,

que amb els meus braços et faré un llitet.


La mare suaument et gronxarà,

i  una dolça cançó et cantarà.


Esperaré amorosa  i  pacient

que els teus ullets es tanquin lentament.


Els teus somnis vigilaré,

i  al teu costat sempre estaré.


Marta Vilà