dijous, 28 de febrer del 2019

EL CARNAVAL DELS ANIMALS!






És tot un festival,
el Carnaval
dels animals!

El  rei  lleó,
s’ha disfressat de camaleó.

El mussol,
llueix una closca de cargol.

L’aranya,
és una deliciosa castanya.

El gripau,
porta un barret i fa el babau!

El cocodril,
fa de cuiner i menja pernil.

La gamba,
és una balladora de samba.

La gateta,
porta una lletja careta.

El papagall,
és el millor ballarí del ball.

La perdiu,
és la que més riu.

I  les gallines,
no paren de llençar serpentines.

És tot un èxit la celebració,
i  tothom ha vingut disfressat per l’ocasió!

Marta Vilà


dijous, 21 de febrer del 2019

EL GALL I LA GUINEU



Il.lustració: Milo Winter

Un gall es trobava un dia enfilat d'alt d'un arbre quan va veure que s'acostava una guineu. La  guineu que passava per allà i el va veure, va pensar a veure com s'ho podria fer per atrapar el gall. I amb veu bondadosa li va dir:
—Bon dia amic gall! No t'han informat de que en aquesta zona hi ha una nova llei?
El gall es va mostrar sorprès i va sentir curiositat.
—De quina nova llei m'estàs parlant?
La guineu, molt astuta, va continuar amb el seu discurs.

—Aquesta setmana s'ha publicat una nova llei que obliga a tots els animals a viure en pau. Tenim absolutament prohibit fer-nos mal els uns als altres. Baixa, baixa immediatament!   I fem-nos una abraçada com ho fan els bons amics.
El gall no s'acabava de creure allò que deia la guineu. Abans de baixar va voler fer una prova, i li va dir:
–Ara mateix baixo, però… espera un moment. Em sembla que per allí s'acosten vuit o nou gossos.
—Si? –va cridar la guineu, prou espantada.
—Vénen molt de pressa. Potser també volen fer-nos una abraçada? –va dir el gall.
—Doncs si no et sembla malament, podem deixar aquesta conversa per a un altre dia -va respondre la guineu.
—Amiga guineu –va dir el gall -, no serà que tens por d'aquests gossos? Tu mateixa m'has dit que s'ha firmat la pau entre tots els animals. No tens per què preocupar-te.
—No et molestis, amic gall –va contestar la guineu-. És millor que me'n vagi, perquè potser aquests gossos no saben encara que s'ha firmat la pau entre els animals.  I dit això la guineu va fugir cames ajudeu-me!
Moralina:
Sempre trobem en el camí de la vida persones que ens volen enganyar. Estem atents a les seves paraules, constatant amb persones de confiança si són certes o falses les noticies que ens diuen. Descartem les notícies que tracten de perjudicar-nos, fent servir sempre la nostra astúcia per poder-les reconèixer.
Autor: Isop

divendres, 15 de febrer del 2019

ELS VOLTORS




Cara de malvats,
 ales voluminoses,
 el  cos encorbat
i el cap i el coll desplomat.

Perden la reputació
quan se'ls veu menjar,
es reuneixen en bandades
i tot ho arreglen a trompades.

Marta Vilà




Voltors: Un servei ecosistèmic en moviment


Algunes poblacions són residents i d'altres migren




diumenge, 10 de febrer del 2019

LA SERP I ELS CAMPEROLS



A la Índia, a la vora d'un petit poble hi vivia una enorme serp que tenia atemorits als seus habitants, doncs amb la seva picada matava a totes les persones que passaven per allí. Farts de la situació una delegació de camperols va acudir a un savi per protestar sobre lo dolenta que era la serp.
El savi va anar a veure al rèptil i va estar parlant amb ell una bona estona, retraient-li la seva pèssima conducta... ¿Es podia saber que havien fet els camperols per què els obsequies amb les seves mortals picades? A què venia aquell comportament tan agressiu? El savi va aconseguir fer reflexionar a la serp, que va jurar rectificar... I va complir la seva paraula.
D'ençà d'aquell dia, la serp ja no va ser la mateixa. El terrorífic rèptil es va convertir en una espècie de cuc verd, prim, tou i fofo. Va perdre tota la seva força i per no atrevir-se, no s'atrevia ni a devorar una miserable bavosa. Els camperols, que ja havien oblidat com es comportava abans la serp, se'n reien de la seva debilitat i li deien:

—Per què vols uns ullals carregats de verí si no els fas servir mai!
Els nens, cada vegada que es creuaven amb ella, li tiraven pedres o li donaven coces.

Al cap d'uns anys d'haver canviat de vida, la serp es va cansar de rebre cops i es va arrossegar com va poder fins a la casa del savi. I  aquesta vegada va ser ella la que va exposar els seus problemes:
—He fet tot el que em vares demanar, però és que em sento com si hagués perdut la meva veritable identitat. Els camperols no em tenen por i el respecte que abans els inspirava el meu aspecte i els meus ullals s'ha esfumat. Em menyspreen, em donen coces i el cor em dol. Què en penses de tot això?
—El que jo et puc dir és molt simple —li va respondre el savi—: Jo et vaig demanar que no piquessis als camperols a tort i a dret, però en algun moment et vaig prohibir xiular?

Conte de l'Índia



dimarts, 5 de febrer del 2019

ACUDIT 59: CAÇADORS





Dos caçadors es troben perseguint una presa pel bosc quan un d'ells cau a terra. L'home sembla haver-se quedat sense alè i té els ulls vidriosos. El seu company agafa el telèfon, truca al número d'emergències  i  diu panteixant:
—El meu amic està mort!  Què puc fer?
L'operadora li diu:
—Tranquil·litzis, puc ajudar-lo. Primer assegurem-nos de que efectivament està mort.
S'escolta un silenci i a continuació s'escolta una tret. Al tornar al telèfon, l'amic diu:
—D'acord,  i  ara què?

ACUDIT 58: EL POLLET




Hi havia un pollet que respirava pel culet,

un dia es va assentar, i  la va dinyar.