divendres, 29 de juny de 2018

PEIX A LA VISTA!





El pescador Manelí,
s'ha llevat de bon matí,
volia pescar una sardina,
i  ha pescat una gran tonyina.


En Manelí crida content,
i  la  tonyina estira de valent;
com  que és un pescador experimentat,
lluita  amb totes les forces en un gran combat.


Finalment  aconsegueix agafar la tonyina,
però ell no sap que és llesta i fina,
i  mentre intenta treure-li l’ham
la situació acaba canviant.


D'una forta estrebada,
la barqueta  ha quedat  tombada,
la tonyina se li ha escapat,
i  ell ha acabat ben mullat.


Marta Vilà

diumenge, 24 de juny de 2018

EL NEN LLEST




Un pastor, es dirigia cap al mercat del poble per vendre el blat que havia recollit en els seus camps. Com que els sacs de blat pesaven tant, l'home els va carregar sobre el seu ase per portar-los a la ciutat, però l'animal era molt lent, perquè estava coix de la pota del darrera, i era cec de l'ull esquerre perquè uns nens li havien tirat una pedra.

L'ase caminava tan a poc a poc que  abans d'arribar a la ciutat, l'home va decidir aturar-se per descansar un moment. Va lligar l'animal a un arbre i es va estirar a l'ombra per fer un son. Quan es va despertar, l'ase havia desaparegut, amb tot el blat que portava al damunt.

L'home, desesperat, va sortir a buscar-lo  i es va trobar un nen:

-Has vist un ase per aquí? –va preguntar l'home.
-Era un ase coix de la pota dreta, i cec de l'ull esquerre que carregava un sac de blat? –va dir el nen.
-Sí, sí –va contestar l'home-. On l'has vist?
-A no, no l'he vist? –va aclarir el nen.

-I si no l'has vist, com pot ser que sàpigues com és? –va cridar l'home enfadat-. Ara mateix vindràs amb mi a la policia, i els hi diràs on és el meu ase!

L'home va agafar el nen pel braç i el va portar fins a la policia. Allà, els guàrdies li van preguntar si sabia on era l'animal, i el nen va tornar a dir que no.

-A veure, com pot ser que  sàpigues  com és, si no l'has vist? –va preguntar el guàrdia.

-Doncs perquè he vist el seu rastre –va respondre el nen-. He vist unes petjades d'animal, on la marca del peu esquerre era molt més profunda que la del peu dret. Per això he pensat que potser era coix del peu dret. També he vist que l'herba del cantó dret estava mastegada, mentre que la del cantó esquerre estava intacte, i se'm ha acudit que potser era degut a que era cec de l'ull esquerre. Finalment, he vist molts grans de blat pel camí, i per això he sabut que duia blat.

Els guàrdies es van quedar bocabadats amb l'explicació del nen, i es van disculpar per haver desconfiat d'ell. L'home també li va demanar perdó i a més a més, li va dir:

-Ja que ets tan intel·ligent, em podries ajudar a trobar el meu ase?

-I tant! –li va respondre el nen, i  tots dos se'n van anar cap a la ciutat a buscar-lo.
Conte  de  l'Iran
Font: Casa Àsia

dimarts, 19 de juny de 2018

ACUDIT 44: CALN DE LATA



Un client li pregunta al cambrer del restaurant xinès:

-Escolti, quina classe de carn és la que he menjat?

-Ela caln de lata.

-Carn barata, si era boníssima  i  fresquíssima, com vol que sigui carn barata.

-Balata no! De lata, de lata que col.le.




ACUDIT 43: L'ARANYA



-Pare, que és una aranya?

-Un petit ésser depredador i verinós que paralitza a les seves preses  i  es dedica a teixir.

-Com l' àvia?
-Amb més potes.


dijous, 14 de juny de 2018

EL MICO I EL CAMELL


Il.lustració: Milo Winter


En una reunió d'animals es va aixecar el mico i va començar a ballar; amb el seu cos àgil i petit, es va guanyar la simpatia de tots els assistents, i va aconseguir  molts aplaudiments per la seva destresa. Llavors, el camell, envejós per l'èxit del mico, va voler guanyar-se els mateixos elogis. Es va aixecar pesadament i es va posar a  ballar, però ballava tan malament, que va obtenir l'efecte contrari, i els altres animals varen trobar que feia el ridícul, tots es varen cansar aviat de l'espectacle, i en comptes d'aplaudir-lo el varen fer fora  de males maneres.


Moralina:



Buscar la popularitat és la manera més ràpida de perdre amics.



Autor: Isop



dissabte, 9 de juny de 2018

LA GRANOTA FICA LA POTA


A la reunió de les granotes,
hi han assistit totes,
es parla d'un tema molt important,
i  que és molt preocupant.


Volen fer fora del riu,
un peix molt agressiu.
El seu nom és piranya,
i és més perillós que una aranya.


S’ha menjat moltes granotes;
i les que s’han salvat han sigut poques.
Com fer fora un assassí ,
tan terrorífic i mesquí.


De sobte una granota,
aixeca la pota,
i  està ben convençuda
amb la seva mesura.


“Aquesta pot ser la solució al nostre mal,
i  no cal que fem fora el perillós animal .
Què us sembla si li llimem les dentotes
amb algunes pedrotes?”




Marta Vilà


dilluns, 4 de juny de 2018

LES DUES GRANOTES



Un grup de granotes caminaven pel bosc, quan dues d' elles van caure en un pou molt profund. Immediatament totes les altres granotes varen pensar que no podrien sortir del pou  i no paraven de cridar:

—No podreu sortir! No salteu! Morireu…

Les dues granotes atrapades no varen fer cas de les paraules que els deien, i saltaven amb totes les seves forces. Però una d' elles es va desanimar pels crits de les altres granotes i va deixar de saltar. En canvi l'altra granota, va continuar saltant sense parar, tot i els crits de desànim.

Però gràcies a que va continuar saltant, va aconseguir sortir d'aquell pou tan profund i es va salvar. Quan les altres granotes la varen veure, no s'ho podien creure:
—T'has Salvat! És un miracle! Però, no senties els nostres crits?

Doncs la veritat, és que la granota no havia escoltat res, perquè era sorda; i es pensava que els crits eren d'ànims. L'altra granota, malauradament, sentia els crits i es va  desanimar, i no va aconseguir sortir del pou.




Aquesta història ens explica el poder de les paraules. Una paraula bonica ens pot ajudar molt, i una paraula de desànim ens pot fer sentir pitjor.

Conte de l'Índia

Font: Casa Àsia





Curt animat de les dues granotes