dimecres, 30 de març de 2022

LES LLETRES: G

 


La guineu Adolfina

ha caçat una gallina,

i  com que és molt generosa,

la comparteix amb la seva germana

que també té molta gana.


Gaudeixen plegades del menú gourmet,

fa temps que no feien un gran banquet.

Marta Vilà




dijous, 24 de març de 2022

ACUDIT 66: ONOMATOPEIA

 


En Jaumet a la classe està estudiant les onomatopeies. La professora li diu a en Ramonet:

Ramonet, digue’m una frase amb una onomatopeia.

—El gat em va dir mèu.

—Molt bé! Ara tu, digue’m una frase amb una onomatopeia Maria.

—El gos borda guau-guau !

—Bé!  Ara tu Jaumet, digue’m una frase amb una onomatopeia.

—Anava per un carreró i em vaig trobar un camió i, vaig dir “O,no ma’topeia".

 

ACUDIT 65: EL LLORO XERRAIRE

 



Hi havia una família formada per un pare, una mare i un fill. Un dia varen decidir comprar un lloro xerraire. L'endemà, mentre el nen jugava deia:

—Jo-jo, jo-jo!

La mare cuinava i deia:

—Amb una mica d’oli  i  una  miqueta de sal !

I el pare mentre mirava la televisió cridava:

—Batman, Batman!

Aquella nit i va haver un incendi a la casa. Quan varen arribar els bombers, un d'ells va preguntar:

—Qui ha pres foc?

I el lloro xerraire va contestar:

—Jo-jo, jo-jo!

El bomber una mica enfadat li diu:

—I com ho vares fer?

I el lloro va continuar:

—Amb una mica d’oli  i  una miqueta de sal !

El bomber ple d’ira exclama:

—I  tu!  Qui et penses que ets?

I el lloro contesta:

—Batman, Batman!

 

divendres, 18 de març de 2022

EL SAC DE PLOMES

 

Hi havia una vegada un home que va calumniar a un amic seu; el motiu era l’enveja que sentia al veure l’èxit que ell havia aconseguit a la vida.

Al cap d’un temps es va penedir de la ruïna que li varen portar les seves calúmnies al seu amic.

Va visitar llavors a un home molt savi i li va dir:

—Vull arreglar tot el mal que li vaig fer al meu amic. Com ho puc fer?

El savi va respondre:

Agafa un sac ple de plomes lleugeres i petites i, deixa-les anar una per una a per tot arreu on vagis.

L’home, estava molt content amb aquell encàrrec tan fàcil, va prendre el sac ple de plomes i va marxar.

Al cap d’un dia ja les había deixades anar totes i va tornar a visitar el savi.

—Ja he acabat.

El savi va contestar:

—Aquesta era la part més fàcil. Ara tens de tornar a emplenar el sac amb les mateixes plomes que vares deixar anar… Surt al carrer i les busques.

 

L’home es va sentir molt trist i angoixat, perquè va entendre el significat del que li deia el savi  i sabia que no les podria tornar ajuntar altra vegada.

Quan va tornar de buscar les plomes, l’home savi li va dir:

—Així com no vares poder ajuntar  una altra vegada les plomes que es va emportar el vent, va passar amb el mal que vares fer volar de boca en boca i el dany està fet. L’única cosa que pots fer és demanar-li perdó al teu amic, ja que no hi ha manera de refer tot allò que ja vares fer. Simplement pensa-t’ho dues vegades la pròxima vegada que facis comentaris sobre una altra persona.  

(Autor desconegut)


dissabte, 12 de març de 2022

LES LLETRES: H

 


L'hipopòtam Carmena

té un mal horrible d’esquena,

no pot menjar herba fresca

 no està de gresca.

 

Els seus amics per alleujar-li el dolor

 perquè estigui de bon humor,

li han fet fregues amb argila de la bassa

 l’han estirat en una hamaca per veure si li passa.

Marta Vilà






diumenge, 6 de març de 2022

EL MUSSOL I EL SALTAMARTÍ

 

Autor il.lustració: Milo Winter

En un roure vivia un mussol; com tots els de la seva espècie només sortia a caçar a la nit i es passava el dia dormint. El mussol que era vellet ja no tenia la mateixa vista que abans i les seves ales no podien volar tan ràpid.

Un dia, un saltamartí va decidir viure en el mateix roure que ell. El que més li agradava a l’insecte, era posar-se a tocar amb les potes durant el dia, com si d’un violí es tractés. El pobre mussol estava molt enfadat, doncs tan de soroll interrompia el seu son i ara, cada vegada que sortia a caçar, es sentia més cansat per la manca de descans.

Amablement va decidir suplicar al saltamartí que tingués una mica de consideració.

—Si us plau –va dir el mussol —. Deixa’m dormir. La teva música no hem deixa dormir i m’haig d’aixecar a la nit per caçar.

Però el saltamartí a part d’ignorar les supliques, cada vegada que el mussol li cridava l’atenció, ell tocava molt més fort per fer-li la punyeta.

El mussol desesperat i veient que el saltamartí no faria mai cas de les seves demandes, va decidir parar-li un parany i un dia li va dir:

—Com que no puc dormir degut a les teves magnifiques cançons que són dolces com la lira dels déus, ho dic amb tota sinceritat. M’encantaria que m’acompanyessis per gaudir d’una meravellosa vetllada, tot provant un nèctar deliciós que em varen portar de molt lluny, puja a casa meva i el gaudirem plegats.

Autor: Milo Winter


El saltamartí, pensava en el deliciós nèctar que beuria i no va dubtar en pujar fins el forat del tronc on el mussol tenia la seva llar. Però el mussol tenia uns altres plans i, com que ja no aguantava més aquell intolerant i arrogant saltamartí, quan el va tenir a prop i els seus ulls el van poder veure perfectament, va aprofitar per atacar-lo, posant fi a la seva vida.

Moralina:

Manifestar per a algú una admiració exagerada o dir-li coses agradables per guanyar-se la seva voluntat, no és una prova de veritable admiració, tant sols és una trampa que s’aprofita de la teva pròpia vanitat. No et deixis enganyar per les paraules buides i no deixis que les alabances et facin baixar la guàrdia contra l’enemic.

Autor: Isop