Vet
aquí que una vegada, hi havia una alpaca que es deia Miski i vivia en un poblet
de muntanya de Perú, dins d’un gran
ramat d’alpaques.
La
Miski era una alpaca molt especial, es comportava com un animal de teràpia i,
tenia la capacitat de fixar-se en les cares i gestos de les persones i detectar
els canvis en el seu estat d’ànim.
Els
propietaris de la Miski tenien només un filla, la Sami, que era una nena molt
dolça i carinyosa, el vincle que tenien la nena i l’animal era tan fort que
fins i tot l’alpaca acompanyava a la Sami a l’escola. Al costat de la petita
escola rural, la mestra havia accedit a deixar-hi construir un petit tancat
perquè l’alpaca s’esperés allí mentre
duressin les classes.
Cada
dia, abans d’anar a l’escola, la Sami
guarnia l’alpaca amb alguna manteta de colors que ella mateixa havia
teixit amb molt d’amor i després li posava a sobre la seva petita motxilla i
anaven les dues fins a l’escola, que no era molt lluny, la portava lligada per
tal que no és perdés o pogués fer mal a algú sense voler.
A la
Sami no li agradava gaire anar a l’escola, el motiu era que quan parlava les paraules no li sortien amb
fluïdesa de la boca..., era una nena tartamuda i aquest fet feia que ella es posés
nerviosa cada vegada que havia de parlar amb algú.
<a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/vestida-traje-nativo-americano_44860331.htm#query=ni%C3%B1a%20peruana&position=42&from_view=search&track=ais">Imagen
de brgfx</a> en Freepik
La
majoria dels seus companys eren molt respectuosos amb ella i, quan la senyoreta
després de la lectura els hi feia preguntes, intentaven que no se’ls escapés el
riure quan li tocava el torn a la Sami. Però en el grup hi havia dos germans
bessons molt burletes que no s’estaven de fer-se un tip de riure després de
cada intervenció de la nena. I tot i que la senyoreta, en acabar la classe, els
castigava fent-los quedar una estoneta
més per la manca de respecte cap a la seva companya i els intentava explicar
que no estava bé el que feien, que es tenien de posar en el lloc de la nena i
pensar que si a ells el passés no els agradaria que els seus companys se’n
riguessin. Els dos germans que no eren gens empàtics actuaven com si la mestra
no els hagués dit res.
I
així els dos germans, com que no canviaven de conducta sortien gairebé cada dia
tard de classe i els seus pares els renyaven per aquest motiu.
Un
dia que la Sami anava a escola, els dos
germans es varen acostar a ella. Es van fer un tip de riure només de veure
l’alpaca i varen començar a burlar-se de l’animal i d’ella. La Miski que era
molt llesta de seguida va apreciar que la cara de la nena es transformava, ja
no reia i ara semblava que tenia por. Com que l’alpaca era molt protectora es
va acostar als nens per defensar la nena, però ells s’ho varen prendre a broma
i van intentar tocar-la, llavors la Miski els va avisar amb diversos sons,
però ells varen continuar jugant fins que l’alpaca es va enfadar i els va
deixar ben dutxats amb les seves escopinades.
Els
dos germans que eren molt rucs, varen buscar revenja en comptes d’aprendre la
lliçó que els havia donat l’alpaca i cada dia esperaven en el trajecte del camí
a la Sami i sempre passava el mateix, que l’alpaca posava fi a la incòmoda situació a base d’escopinades i els escarmentava
per la seva mala actitud.
I
com que els dos germans després de l’incident tenien d’entar a classe i feien
pudor a saliva, cap company es volia seure al costat d’ells..., així va succeir
que cada vegada estaven més sols perquè cap nen es volia relacionar amb ells.
I
ells encara li van agafar més rancúnia a l’alpaca i un dia li varen obrir la
porta del tancat i l’animaló es va escapar.
Quan
la Sami va sortir de la classe i va veure que la Miski no hi era, es va fer un
tip de plorar i va marxar corrents cap a casa seva.
La
mestra molt preocupada va anar a parlar amb els pares de la nena i va decidir
investigar el que havia succeït. L’endemà es va adonar que algú havia obert el
portalet del tancat i se li havia
enganxat un botó de l'uniforme al obrir-lo, aquest havia quedat subjectat per un
minúscul trosset de tela al tancat.
Quan varen arribar a classe tots els alumnes, la senyoreta va comprovar tots els
uniformes i, sorpresa, a un dels germans li faltava un botó.
En
acabar la classe la mestra va fer quedar els germans i va aconseguir que li
expliquessin el que havia succeït el dia anterior.
També
va acordar amb ells que s'encarregarien d’organitzar una cerca de
l’animal, que aconseguirien trobar gent per fer-ho i penjarien cartells per tota la zona.
I
d’aquesta manera al cap d’un parell de dies i amb l’ajuda de la gent del poble
varen trobar l’alpaca. La Miski estava tan esgotada de córrer amunt i avall sense trobar casa seva que
s’havia quedat adormida en un prat.
Tothom
es va alegrar molt de trobar-la i, la Sami va córrer cap a ella a tota
velocitat, l’havia trobat tant a faltar i
aquells dies havien estat tan tristos.
Els
dos germans també es varen acostar a l’alpaca molt riallers i emocionats i
l’alpaca, com que desconfiava d’ells, els va sorprendre amb una gran escopinada.
Però els germans no s’ho varen prendre malament, aquest cop van entendre que s’ho havien ben merescut.
I a partir d’aquell dia els dos germans van ser molt més respectuosos amb els seus companys i no es varen tornar a burlar
més de la Sami.
Marta Vilà
