dissabte, 29 de gener de 2022

LES LLETRES: K


La kiwi Amanda

viu a Nova Zelanda,

li agrada molt caminar,

i  porta  un estil de vida kumbaià.

 

Amb els seus amics fa excursions

 canten plegats moltes cançons.

Després de sopar fan una foguera

i  toquen l’ukele amb molta fal·lera!

Marta Vilà


diumenge, 23 de gener de 2022

Els ànecs de granja i els ànecs silvestres

 


Un grup d’ànecs de granja conversaven jutjant amb severitat, opinaven  i cridaven sobre el comportament covard dels ànecs de granja, tant en grup com particularment, amb expressions dures castigaven tots la submissió incondicional a l’home, deixant que disposés d’ells i de les seves famílies quan li vingués de gust.

—És una vergonya  —deien—, que visquem en similar abjecció, presos voluntaris del nostre tirà, conformant-nos amb sorolloses i inútils protestes, quan el veiem matar sense pietat els nostres fills, sense que mai fem ni un gest de rebel·lió o ni tant sols planifiquem una fuga, deixant-lo  tot  sol i recuperant la nostra independència.

Els seus crits eren tan forts, que un ànec silvestre que passava per allà volant en llibertat, els va sentir i, apropant-se a ells sigil·losament es va barrejar en la conversa.

Va escoltar amb atenció tot el què deien els ànecs de granja: les seves queixes contra el tirà i les seves protestes i va aprovar les seves ànsies de rebel·lió.

Els ànecs de granja el van mirar, primer, de reüll quan va manifestar estar d’acord amb allò que deien, però varen continuar conversant.

Un d’ells va rebatre la seva falta d’unió per alliberar-se de l’esclavitud  a la que estaven sotmesos. Va aplaudir el foraster…  El varen contestar amb un murmuri de desaprovació.

Un altre ànec de granja va tractar als seus companys i a si  mateix de covard.

—Té raó  —va dir el foraster.

Un repic de becs enfadats es va deixar sentir en el corral.

—Som tots uns pocavergonyes —va cridar un orador; i l’ànec silvestre, entusiasmat per tanta eloqüència, va deixar escapar un: "És cert!"  I si no arriba a tenir bones ales, li costa la vida; doncs, una cosa és que els ànecs de granja es confessin els seus defectes entre si, i l’altra és que un foraster els hi vingui a dir.

Autor: Godofredo Daireaux




dilluns, 17 de gener de 2022

LES LLETRES: L

 


La lèmur Honòria,

ha tingut un lapsus de memòria,

s'ha menjat una larva d’insecte

que tenia bon aspecte.

 

Però la larva en qüestió

li ha provocat una intoxicació,

es veu que era verinosa

i  li ha deixat la visió borrosa.

 

Ara no recorda que és llíder del grup,

només diu ximpleries

i es comporta com les cries.

Marta Vilà



dimarts, 11 de gener de 2022

LES TRES REIXES

 


Un jove deixeble d’un filòsof savi, va arribar a la casa d’aquest i li va dir:

—Escolta, mestre. Un amic teu va estar parlant de tu amb malevolència…

—Espera! —el va interrompre el filòsof —. Ja has fet passar per les tres reixes el que em vols explicar?

—Les tres reixes?

—Sí. La primera és la veritat. Estàs segur de que el que em vols dir és absolutament veritat?


—No. Ho vaig sentir comentar a uns veïns.

—Com a mínim, ho hauràs fet passar per la segona reixa, que és la bondat. Això que em vols dir es bo per algú?

—No, en realitat, no. Al contrari…

—Ah, vaja! L’última reixa és la necessitat. És necessari fer-me saber això que tant t’amoïna?


—La veritat és que no.

—Llavors —va dir el savi somrient —, si no és veritat, ni bo, ni necessari, val més enterrar-ho en l’oblit.


Reflexió:

Les tres reixes expliquen molt bé alguns dels aspectes clau que s'han de considerar alhora de valorar si cal que ens prenem seriosament un missatge, hem de tenir en compte la seva fiabilitat, hem de valorar a qui implica el missatge i si es útil per algú i per últim,  a qui beneficia  anar escampant coses que no sabem si són veritablement certes.

Segur que si tots féssim passar per les tres reixes aquelles coses que arriben als nostres oïdes, les relacions entre persones serien millors.


dimecres, 5 de gener de 2022

LES LLETRES: M

 


El  mussol Robinson

aquest matí ha tingut un malson.

En el seu somni era malvat, mafiós…

i  manava els animals fins  i  tot  a  l’ós.

 

Es feia portar manduca  de la més fina,

i  no els hi donava ni una propina,

però la seva conducta li portava malastrugança,

 tots els animals  li tenien set  venjança.

Marta Vilà