Hi havia
una vegada un agricultor xinès, pobre però savi, que treballava la terra amb
esforç juntament amb el seu fill. Un dia el fill li va dir:
—Pare,
quina desgràcia! Se’ns ha escapat un cavall !
—Per
què creus que és una desgràcia? —va respondre el pare-. Ja veurem que ens porta
el temps!
Al
cap de pocs dies el cavall va tornar, acompanyat d’una euga.
—Pare
quina sort! —va exclamar el noi —. El nostre cavall ha portat una euga.
—Per
què ho anomenes sort? —va respondre el pare-. Veurem que ens porta el temps.
El
noi, que era molt impacient, de seguida va voler muntar l’euga, i aquesta, no acostumada
al genet, es va encabritar i el va llençar a terra.
—Pare,
quina desgràcia! M’he trencat una cama!
I el
pare, amb la seva experiència i saviesa li va respondre:
—Per
què ho anomenes desgràcia? Ja veurem que ens porta el temps!
El
noi no entenia res de res, i gemegava pel mal que li feia la seva cama.
Pocs
dies després varen passar pel poble els enviats de l' emperador per reclutar els
joves i emportar-se'ls a la guerra.
Varen
anar a casa del vell agricultor, però quan van veure el jove amb la cama
embenada, el varen deixar estar i prosseguiren el camí.
Va
esclatar la guerra, i la major part dels joves de l'exèrcit xinès, varen morir en el camp de combat.
Llavors, el jove va valorar el fet, que la seva cama trencada l'hagués inhabilitat per anar a la guerra i, que aquest motiu li hagués salvat vida.
I va comprendre, que mai es pot generalitzar o jutjar
una situació que ens ha succeït sense deixar passar el temps, i així poder valorar si aquell succés ens ha portat una pena o la fortuna.
Moralina:
La
vida dona moltes voltes, i durant el seu transcurs ens sorprèn en moltes ocasions.
Ja que a vegades, un fet que semblava dolent acaba amb un bon desenllaç, i al revés un fet que ens era favorable finalitza amb una desgràcia.
Conte Xinès
Taisen Deshimaru
