Hi havia
una vegada un agricultor xinès, pobre però savi, que treballava la terra amb
esforç juntament amb el seu fill. Un dia el fill li va dir:
-Pare,
quina desgracia! Se’ns ha escapat un cavall !
-Per
què creus que és una desgracia? –va respondre el pare-. Ja veurem que ens porta
el temps!
Al
cap de pocs dies el cavall va tornar, acompanyat d’una euga.
-Pare
quina sort! –va exclamar el noi -. El nostre cavall ha portat una euga.
-Per
què ho anomenes sort? –va respondre el pare-. Veurem que ens porta el temps.
El
noi, que era molt impacient, de seguida va voler muntar l’euga, i aquesta, no acostumada
al genet, es va encabritar i el va llençar a terra.
-Pare,
quina desgràcia! M’he trencat una cama!
I el
pare, amb la seva experiència i saviesa li va respondre:
-Per
què ho anomenes desgràcia? Ja veurem que ens porta el temps!
El
noi no entenia res de res, i gemegava pel mal que li feia la seva cama.
Pocs
dies després varen passar pel poble els enviats de l' empera-dor per reclutar els
joves i emportar se'ls a la guerra.
Varen
anar a casa del vell agricultor, però quan van veure el jove amb la cama
embenada, el varen deixar estar i prosseguiren el camí.
Va
esclatar la guerra, i la major part dels joves de l'exèrcit xinès, varen morir en el camp de combat.
Llavors, el jove va valorar el fet, que la seva cama trencada l'hagués inhabilitat per anar a la guerra, i que aquest motiu li hagués salvat vida.
I va comprendre, que mai es pot generalitzar o jutjar
una situació que ens ha succeït sense deixar passar el temps, i així poder valorar si aquell succés ens ha portat una pena o la fortuna.
Moralina:
La
vida dona moltes voltes, i durant el seu transcurs ens sorprèn en moltes ocasions.
Ja que a vegades, un fet que semblava dolent acaba amb un bon desenllaç, i al revés un fet que ens era favorable finalitza amb una desgràcia.
Conte Xinès
Taisen Deshimaru
