Autor il.lustració: Milo Winter
Mirava
un llop a un xai que bevia en un rierol i va imaginar un simple pretext amb la
finalitat de menjar-se'l. Tot hi que ell estava més amunt en el curs del riu,
el va acusar d'enterbolir l'aigua i d' impedir-li
beure. I el xai li va respondre:
—Però
si només bec aigua amb la punta dels llavis i, a més a més, estic més avall i
per aquest motiu no et puc enterbolir l'aigua que tens allà dalt.
Veient-se
el llop burlat, va insistir:
—L'any
passat vares injuriar als meus pares.
—Però si llavors ni tan sols havia nascut jo!
Llavors
el llop va dir:
—Ja
veig que et justifiques molt bé, més no per tot això et deixaré marxar i seràs
el meu sopar.
Moralina:
Pels
que fan del mal la seva professió, de res serveixen arguments per no fer-ho. No
t'acostis mai a on hi hagi malvats.
Autor: Isop
Aquest llop tenia molta mala baba...Pobre xaiet, ell era tant innocent! El problema és que les aparences enganyen i sovint no saps amb qui tractes.
ResponEliminaPetonets, Marta.
Bon dia!
ResponEliminaSí que és veritat que les aparences enganyen!
I a vegades res és el que sembla i ben sovint ens volen fer creure coses que no són.
Petons i una forta abraçada M.Roser!