dijous, 30 de novembre de 2017

ACUDIT 25 : QUI M'HA PINTAT EL CAVALL?




Entra un senyor en un bar i pregunta enfadat:
-Qui m’ha pintat el meu cavall de color verd?
Surt un senyor de 2,10 metres i diu:
-He sigut  jo!

I l’amo del cavall respon:
-Doncs ja li pots donar una segona capa que ja està sec!


ACUDIT 24: GAMBES




-Com es diu en africà, l’àvia s’ha mort per una intoxicació de gambes?
-Iaia Tumba Gamba Xunga!


dissabte, 25 de novembre de 2017

LES VAQUES I L'ESCARABAT PILOTER




En el camp estaven menjant
una vaca i la seva vedelleta,
i un succés les va deixar rumiant;
sobretot a la petitoneta.


Un escarabat molt esvarat
feia rodolar una piloteta,
content del tresor  trobat,
enmig de tanta herbeta.


-Que fa aquell escarabat?
D'on ha sortit la piloteta?


-Filleta,és caca que ha trobat
i l'ha deixat ben rodoneta.


- Quin fàstic,  caqueta!
I de què en vol fer?

-La portarà  a la seva caseta
perquè és un escarabat piloter.


-I per què se la vol emportar?


-Els escarabats piloters mengen caqueta
i així és poden alimentar,
o posar els ous a la boleta.


-Saps una cosa mareta...

No m'agradaria ser un escarabat piloter,
no tenen una vida gens neta.
Quina angúnia i quin porquer!


Marta Vilà


dilluns, 20 de novembre de 2017

EL PASTOR I EL LLOBATÓ




Va trobar un pastor un jove llop  i se’l va emportar. De seguida li va ensenyar com tenia de robar les ovelles dels ramats veïns. I el llop, un cop  adult  demostrant-li que era un excel·lent alumne, li va dir al pastor:

-Com que m’has ensenyat a robar molt bé, posa atenció en la teva vigilància, no fos cas, que tu també perdis part del teu ramat.

Moralina:

Qui ensenya a fer el mal, té d’en cuidar-se dels seus propis deixebles.
Autor: Isop

dimarts, 14 de novembre de 2017

ACUDIT 23: EL POU



Van dos amics caminant pel desert i un li diu a l’altre:
-No puc aguantar la set!
-Tranquil, que aviat arribarem a un pou, queda poc...
Arriben al pou, s’acosten i comenten:
-Sembla que no hi ha aigua.
-Espera que tiraré una pedra.
Miren a un costat i a l’altre i veuen una gran pedra, l’agafen i la llencen a dins el pou.
-Doncs sembla que és fondo.
-Espera que ja arriba, li diu l’amic.
De sobte veuen baixar una cabra corrent cap el pou.
-Mira aquella cabra, com corre!
La cabra es tira de cap al pou, i diu un:
-Aquesta tenia més set que tu. Eh?

Llavors, s’acosta un pastor i els hi pregunta:
-Bones tardes. Han vist una cabra per aquí?
-Sí senyor, s'acaba de tirar al pou! Pobreta, segur que tenia set.

-Però com s’ha llençat al pou? Si jo la tenia aquí!, lligada a una pedra.


ACUDIT 22: PARE...



-Pare, per què et diuen bou?



-Muuuuuuuurmuracions, fill meu, muuuuuuuurmuracions.




dijous, 9 de novembre de 2017

L'ERUGA I L'ESCARABAT




La petita erugueta,
està molt enfadadeta;
es troba lletja i insignificant
i tot el dia se’l passa menjant.


-Quina vida més arrossegada,
no tinc cames i estic tota arrugada!
Jo voldria ser boniqueta
com una floreta.


Va passar un escarabat,
que anava molt mudat.
-Que et passa erugueta,
no ploris, pobreta!


-No sóc gens agraciada,
i sempre estic molt afamada.
Menjo i menjo sense parar,
i el meu estómac no para de rondinar.


-Menja, menja erugueta,
que et faràs gran i boniqueta.
Això t’ho diu un escarabat
que mai s’ha equivocat!


-Ben aviat faràs un saquet
que serà molt calentó i tovet.
Molts dies dormiràs
fins que un feliç dia et despertaràs.


-I llavors no hi haurà cap cosa més bella,
tu seràs una meravella!
Una papallona de mil colors,
més bonica que les flors.


-Gràcies escarabat,
el dia m’has alegrat!
Me’n vaig a buscar una fulleta,
que ja començo a tenir ganeta.


Marta Vilà



dissabte, 4 de novembre de 2017

LES TRES CABRES


Hi havia una vegada, tres cabres mascle de la mateixa família: un petit i inexpert cabrit, el seu pare d’edat mitjana, i l’avi que era una cabra grossa i molt llesta.
Les tres cabres s’estimaven molt, es protegien i sempre anaven en grup, molt juntes per no perdre’s i defensar-se dels perills.
Un dia, de bon matí, varen sortir a menjar herba al mateix lloc de sempre, però quan varen arribar, no hi havia ni un bri d’herba fresca per menjar en tot el prat.
L’avi va mirar a l’horitzó, i va pensar que la seva família tenia de menjar, i va trobar una solució al greu problema.
No tenien més remei que travessar un pont de pedra que hi havia al riu, i així arribar als prats verds que hi havia al peu de les muntanyes. Desgraciadament, cap de les cabres s’imaginava, que el pont el custodiava un horrible i malvat trol que no deixava passar a ningú.
La cabra més petita, no va esperar a la seva família, i va ser la primera en travessar imprudentment el pont, però de sobte va aparèixer el trol que li va dir:
-Qui ets?  Cap on vas? -li va preguntar.
-Vaig a l’altre vora del riu a buscar menjar per mi i per la meva família -va contestar el cabrit.
-Ja,ja,ja,ja!-va riure maliciosament el trol, sóc l’amo del pont, i jo decideixo qui passa, i qui no. Jo també tinc molta gana, i ara mateix et menjaré!
-Sóc massa petit per atipar el teu estómac, només sóc un pobre cabrit escarransit, deixi’m passar, perquè darrere meu ve una cabra molt més gran que jo, li dic la veritat!
El trol va pensar uns moments, i finalment va cedir.
-Està ve passa, però espero que no m’hagis enganyat!  Perquè si m’has mentit et vindré a buscar.
Al cap d’un moment, va aparèixer el pare del cabrit i el trol li va dir:
-Qui ets? Cap on vas?
-Vaig a l’altre vora del riu a buscar menjar per mi i per la meva família –va dir el pare cabra.
Ja,ja,ja,ja! –va riure el trol, sóc l’amo del pont, i jo decideixo qui passa i qui no. Jo també estic mort de gana, i ara mateix et menjaré!
El pare cabra, es va espantar molt, però va fer veure que estava molt tranquil.
-Sé que tens molta gana, però si em deixes creuar, t’adonaràs que darrera meu, ve una cabra molt i molt més gran que jo. Val la pena que esperis uns segons, i obtindràs un gran festí que et durarà diversos dies, només és cosa d’un moment!
El trol va dubtar un moment, però després, va pensar que el que li havia dit el cabrit havia estat veritat, i potser aquesta cabra tampoc l’enganyava.
-Està ve passa, però espero que no m’hagis enganyat. Perquè si m’has mentit, ho pagaràs amb la vida!
Al cap d’una estoneta, va aparèixer la cabra més vella, va pujar el pont amb seguretat; aquella seguretat que donen els anys, i de seguida va veure el trol que li va dir:
-Qui ets?  Cap on vas?
-Vaig a buscar menjar a l’altra vora del riu –va contestar el vell boc.
-Ja,ja,ja,ja! -va riure el trol, sóc l’amo del pont, i jo decideixo qui passa i qui no. Jo també estic mort de gana, i no em perdria un saborós menjar com tu. Ara mateix et menjaré!
El vell boc li va preguntar:
-M’estàs amenaçant? Si jo fos tu, sortiria immediatament del pont, has de saber que no em fas cap por!
-Ja,ja,ja,ja! –va riure el trol.
-Que tingui por d’una vella cabra que només menja herba. Deus estar de broma!
-El bell boc no va donar-li temps a reaccionar, va ajupir el cap i  va començar a córrer veloçment cap al trol, i li va donar una forta envestida amb les banyes,  tan potent,  que de  l’empenta, el trol va caure al riu. I com que el trol no sabia nedar, les perilloses aigües del riu se’l varen emportar, tan lluny, que mai més va tornar.


El vell boc va travessar  el pont i es va retrobar amb la seva família, sense l’astúcia del seu nét i del seu fill, i la seva experiència, no haurien aconseguit travessar el pont. Tots tres mascles varen caminar molt contents en direcció a les muntanyes, des de lluny podien veure els prats plens d’herba fresca. I d’ençà d’aquell dia, tots els animals varen poder travessar el pont de pedra, per  anar d’una vora a l’altra vora del riu, tranquil·lament i sense cap perill.

Conte de Noruega