dijous, 30 d’abril del 2020

EL CASAMENT DELS RATOLINS





Hi havia una vegada, dos ratolins que s'estimaven molt. Tant ell com ella estaven molt enamorats, però tenien un greu problema: el pare de la ratolineta estava obsessionat amb la força i volia casar-la amb el sol, perquè deia que el sol era el més fort del món.
Els dos ratolins no s'havien que fer; s'estimaven molt, però sabien que el pare de la ratolineta mai permetria que es casés amb un simple ratolí.
Així estaven els dos ratolins lamentant-se de la seva sort, quan una ratolina ja velleta va passar pel seu costat, quan els va veure tan tristos es va acostar i els va preguntar que els hi passava. La ratolineta li va dir:
—El meu pare, és molt bo, però és una mica tossut i vol casar-me amb el més fort del món, que és el sol. Però jo no estimo el sol! Jo vull casar-me amb el meu xicot, perquè és a qui estimo.
La vella ratolina els va mirar seriosament i després va somriure. Es va aixecar i molt solemnement els va dir:
—Vaig a conversar amb el teu pare.
Va caminar una estona i va trobar el pare de la ratolineta, se li va acostar i li va dir:
—Bon dia, sr. ratolí
—Bon dia, sra. ratolina. Quan de temps! —va dir el ratolí.
—He sentit dir que vols casar la teva filla amb el sol, però de veritat creus que el sol és el més fort? Ho dic perquè el sol s'amaga darrere dels núvols.
—És veritat! Llavors tinc que casar a la meva filla amb un núvol!
—Sí, però els núvols se'ls emporta el vent.
—Llavors, és el vent el més fort del món? –va preguntar el pare.
—No. Ni tant sols el vent! El vent no pot  foradar una paret de la manera que nosaltres  ho fem.
El sr. ratolí es va quedar pensatiu un moment i va exclamar:
—Llavors, nosaltres som els més forts del món! Tinc de casar la meva filla amb el ratolí que tingui més força.

Així, el pare ratolí va decidir que la seva filla es tenia de casar amb el ratolí jove més forçut del país, i va començar una competició de força entre tots els ratolins. El jove ratolí va sentir que si més no, tindria una oportunitat de casar-se amb la seva estimada i es fa enfrontar al més fort dels ratolins. Era impossible que ell pogués guanyar, però no volia renunciar a l'amor de la ratolineta. En el combat, tot i que ell era més dèbil, cada vegada que queia es tornava a aixecar. Finalment, l'adversari, admirat per la seva força de voluntat va dir:

—No puc vèncer la seva força de voluntat. És increïble!

Així, el pare, va dir a l'enamorat de la seva filla:
—Casa't amb la meva filla! Una actitud ferma és el més fort del món.

Els dos ratolinets es varen posar molt contents i varen viure feliços per sempre.
Conte: Japonès

Font: Casa Àsia



dissabte, 25 d’abril del 2020

ELS ESTORNELLS





Vistos  de lluny semblen negres,
però al cap i el pit
tenen reflexos irisats,
verds i morats.

A l'hivern augmenten les seves poblacions,
doncs n'arriben molts d'altres regions.
Amb el fred, el seu plomatge ha canviat,
tenen taquetes blanques per tots els costats.

Els seus estols causen estupefacció,
doncs són el millor equip de vol en formació.
S'apleguen al vespre en nuclis urbans
perquè volen  dormir a prop dels humans.

El seu vol és hipnòtic  i  monumental,
amb unes coreografies que són genials.
Però com que n'hi ha tants i crien sense parar,
molesten pel seu xivarri  i no paren d'embrutar.


Marta Vilà



L'increïble vol dels estornells


Alguns exemplars són residents  i d'altres migren.



dilluns, 20 d’abril del 2020

LA MULA




Tipa de civada, una mula (producte de l'encreuament d'un ase i una euga) es va posar a saltar, dient-se a si mateixa:

—El meu pare és un cavall veloç a la carretera, i  jo m'assemblo a ell en tot.
Però va arribar una ocasió en que la mula es va veure obligada a córrer. Quan va acabar la cursa, molt contrariada, s'enrecordà  de sobte del seu veritable pare: el tranquil ase.

Moralina:
Sempre devem reconèixer les nostres arrels, respectant les nostres herències i  les alienes.
Autor: Isop

dimecres, 15 d’abril del 2020

LES TRES TRUITES





Previsora, pensadora i mandrosa eren tres joves truites que vivien en un enorme llac d’aigües fredes i cristal·lines. A simple vista, era gairebé impossible distingir-les, però les tres truites tenien personalitats molt diferents.
Previsora, tenia una gran qualitat: la prudència. Des de ben petita pensava que per evitar els perills era fonamental viure sempre en estat d’alerta, atenta al que succeïa al seu voltant. Previsora, s’aplicava el que diu el refrany, val més prevenir que curar.
Pensadora, tenia un caràcter alegre i una actitud positiva davant els reptes de la vida. A diferència de Previsora, era una mica esbojarrada, però també posseïa una gran qualitat que la distingia de les seves companyes: la capacitat de pensar. Aquesta virtut li proporcionava molta seguretat en si mateixa, ja que, quan es trobava en problemes o tenia de resoldre algun conflicte, en tenia prou d’aturar-se uns segons per reflexionar i prendre la decisió correcte.
Mandrosa, era gandula, avorrida i simple. Mai tenia interès per res que no fos ella mateixa. Com que no volia aprendre cap cosa, malgastava la seva vida vagant d’un costat a l’altre sense fer res interessant, ni aportar res a la comunitat.
Un dia càlid d’estiu, les tres truites estaven nedant tan felices quan, de sobte, es varen veure sobresaltades per la presència d’un home; era la primera vegada que veien un ser tan estrany i tan gran en aquell territori, i desconeixien les seves intencions. Davant d’aquesta situació cada una va reaccionar d’ una manera diferent.
Previsora, quan va veure que l’home s’acostava a l’aigua, va tenir una forta sensació de perill i es va posar en tensió, ràpidament es va submergir i s’amagà darrera d’unes pedres del fons per no ser descoberta.
Pensadora, encuriosida va treure el cap per observar detingudament l’humà. Es va adonar, que l’home treia de l’interior d’un cistell, una immensa xarxa i començava a desplegar-la cap on era ella.
En aquell instant, va desconfiar de l’home i va pensar que era un pescador, va optar per fer-se la morta i es va estirar panxa amunt, desplegant  les aletes per semblar un peix sense vida.
Moments després, el pescador va agafar impuls per llançar la xarxa, però quan estava a punt de fer-ho va veure la truita i es va pensar que era morta, l’home desconcertat, va decidir llençar la xarxa en la direcció contraria i Pensadora va aprofitar per fugir.
Mandrosa, que no sospitava res del que passaria i no havia pres precaucions, lamentablement va caure a la xarxa del pescador.
Moralina: Aquest conte ens ensenya la importància de ser previsors, si algun dia perceps que algú et pot fer mal, el millor és que t’allunyis abans no sigui massa tard.
I si et falta intuïció i de sobte et trobes immers en un problema o una situació desagradable, no desesperis i pensa, potser aconsegueixes trobar una bona solució que et pugui ajudar.
Conte de l' Índia
(Adaptació)
Font: Mundo Primaria


divendres, 10 d’abril del 2020

EL FALCIOT NEGRE


Imatge: Pau Artigues


És  un  migrant  transsaharià,
té  les ales molt  llargues  i  estretes,
unes  ungles  afilades
 i  unes potes  molt  curtetes.

Silueta  amb  forma  d’arc,
la  conca  de  l'ull  enfonsada,
el  plomatge  gris  fosc
i  una  cueta  forcada.

Venen  amb  bandada
quan  s'acosta  l'estiu,
són  acròbates de  l'aire
i  xisclen  amb  un  cant  festiu.
Marta Vilà



El falciot negre