LES TRES TRUITES

Previsora, pensadora i mandrosa eren tres joves truites que vivien en un enorme llac d’aigües fredes i cristal·lines. A simple vista, era gairebé impossible distingir-les, però les tres truites tenien personalitats molt diferents.

Previsora, tenia una gran qualitat: la prudència. Des de ben petita pensava que per evitar els perills era fonamental viure sempre en estat d’alerta, atenta al que succeïa al seu voltant. Previsora, s’aplicava el que diu el refrany, val més prevenir que curar.

Pensadora, tenia un caràcter alegre i una actitud positiva davant els reptes de la vida. A diferència de Previsora, era una mica esbojarrada, però també posseïa una gran qualitat que la distingia de les seves companyes: la capacitat de pensar. Aquesta virtut li proporcionava molta seguretat en si mateixa, ja que, quan es trobava en problemes o tenia de resoldre algun conflicte, en tenia prou d’aturar-se uns segons per reflexionar i prendre la decisió correcte.

Mandrosa, era gandula, avorrida i simple. Mai tenia interès per res que no fos ella mateixa. Com que no volia aprendre cap cosa, malgastava la seva vida vagant d’un costat a l’altre sense fer res interessant, ni aportar res a la comunitat.

Un dia càlid d’estiu, les tres truites estaven nedant tan felices quan, de sobte, es varen veure sobresaltades per la presència d’un home; era la primera vegada que veien un ser tan estrany i tan gran en aquell territori, i desconeixien les seves intencions. Davant d’aquesta situació cada una va reaccionar d’ una manera diferent.

Previsora, quan va veure que l’home s’acostava a l’aigua, va tenir una forta sensació de perill i es va posar en tensió, ràpidament es va submergir i s’amagà darrera d’unes pedres del fons per no ser descoberta.

Pensadora, encuriosida va treure el cap per observar detingudament l’humà. Es va adonar, que l’home treia de l’interior d’un cistell, una immensa xarxa i començava a desplegar-la cap on era ella.

En aquell instant, va desconfiar de l’home i va pensar que era un pescador, va optar per fer-se la morta i es va estirar panxa amunt, desplegant  les aletes per semblar un peix sense vida.

Moments després, el pescador va agafar impuls per llançar la xarxa, però quan estava a punt de fer-ho va veure la truita i es va pensar que era morta, l’home desconcertat, va decidir llençar la xarxa en la direcció contraria i Pensadora va aprofitar per fugir.

Mandrosa, que no sospitava res del que passaria i no havia pres precaucions, lamentablement va caure a la xarxa del pescador.

Moralina: Aquest conte ens ensenya la importància de ser previsors, si algun dia perceps que algú et pot fer mal, el millor és que t’allunyis abans no sigui massa tard.

I si et falta intuïció i de sobte et trobes immers en un problema o una situació desagradable, no desesperis i pensa, potser aconsegueixes trobar una bona solució que et pugui ajudar.

Conte de l' Índia

(Adaptació)

Font: Mundo Primaria