dilluns, 26 de desembre de 2022

Creu en el Nadal !

 



El record de la mare i del pare es manté per sempre... 



VIU EL NADAL





A l'horitzó, un cel serè,

sento el vent damunt la meva pell,

la neu de desembre envaeix

com cada any la ciutat.

 

El campanar, el vell mercat,

una parella s'agafa la mà.

Les llums de la plaça major

molt aviat s'encendran.

 

Per què ara és temps de viure el Nadal,

aquesta data tan especial,

per tota aquella gent,

que tens al teu voltant,

que el teu somriure sigui el regal.

 

Reviu aquell desig de Nadal,

que vas escriure en una postal,

no perdis ni un moment,

respira intensament,

per què ara és temps de viure

tots junts el Nadal.

 

Tots els racons, tan plens de gent,

els musics canten cançons pels carrers,

somriures, nostàlgia i paraules de complicitat.

 

Pels que no hi són, pels que vindran,

brindar plegats és el més important.

per tu, per nosaltres, per tots,

els que vulguin passar.

 

Per què ara és temps de viure el Nadal,

aquesta data tan especial,

per tota aquella gent,

que tens al teu voltant,

que el teu somriure sigui el regal.

 

Reviu aquell desig de Nadal,

que vas escriure en una postal,

no perdis ni un moment,

respira intensament,

per què ara és temps de viure

tots junts el Nadal.

 

 

Viu el Nadal.

Viu el Nadal, uooohhhhhh!

 

Per què ara és temps de viure el Nadal,

aquesta data tan especial,

per tota aquella gent,

que tens al teu voltant,

que el teu somriure sigui el regal.

 

Reviu aquell desig de Nadal,

que vas escriure en una postal,

no perdis ni un moment,

respira intensament,

per què ara és temps de viure

tots junts el Nadal.


Autor: Jordi Ninus - Viu el Nadal




dimarts, 20 de desembre de 2022

QUE PASSEU UN:








PEIX PASTANAGA ( Labrus mixtus )






Una espècie hermafrodita...

Durant els primers anys de vida,

són tots  femelles  ataronjades

 per això ens recorden a les pastanagues.

 

Amb el pas dels anys...,

es converteixen en mascles,

adopten un to blau viu

i  també aprenen a fer el niu.

 

El seu niu és fet d’algues,

i  un cop la femella ha fet la posta,

ell defensa els seus ous

de qualsevol que s’hi acosta.

Marta Vilà




Noms: tord ver, carall de rei, gallet del rei, lloro,

 papagall, pastanaga, pastenaga, sanut, tord blanc, xuclà o xular




dimecres, 14 de desembre de 2022

Quines són les teves pedres?

 



Cert dia, un expert motivador estava fent una conferència a un grup de professionals. Per deixar clar un punt, va utilitzar un exemple que els assistents no oblidaran mai.

Dret, davant un auditori amb gent de molt d'èxit va dir: “Voldria fer-los un petit examen”.

De sota la taula, va treure un gerro de vidre de boca ample i el va posar sobre una taula, davant d’ell. Llavors, va treure una dotzena de pedres força grosses i va començar a col·locar-les, una per una, en el recipient. Quan el gerro estava ple, va preguntar: “Està ple aquest gerro?”. Tots els assistents varen dir: “Sí ! ”

Llavors, va tornar a preguntar: “Estan segurs?” I  de sota la taula va treure un cubell amb roques petites. En va posar algunes en el recipient i el va moure, fent que les pedres més petites s’acomodessin entre l’espai buit que hi havia entre les pedres grans.

Després, va tornar a preguntar: “Està ple aquest gerro?”. Aquesta vegada, l’auditori ja suposava que tornaria a passar el mateix i un dels assistents va dir en veu alta: “Probablement, no”.

“Molt bé ”, va contestar l’orador, que a continuació va treure de sota la taula un cubell ple de sorra i en va posar una part en el gerro. La sorra es va acomodar entre l’espai de les pedres grosses i les petites.

Llavors, va tornar a preguntar: “Està ple aquest gerro”. Aquest cop vàries persones varen respondre alhora: “No ! ”

Una vegada més, l’orador va respondre: “Molt bé ! ”. I immediatament va treure una gerra plena d’aigua i va començar a emplenar el gerro amb les pedres, fins que aquest va estar ple del tot.

Quan va acabar, va mirar l’auditori i va preguntar: “ Quina creuen que és la moralina d’aquesta demostració?”

Un dels espectadors va aixecar la mà i va dir: El missatge és que no importa si el teu horari sembla que està ple. Si de veritat ho intentes, sempre podràs incloure més coses.”

“No necessariament –va replicar l’orador-. La veritat és que aquesta demostració ens ensenya que si no poses les pedres grosses primer, no podràs posar-les en cap altre moment”.

“Però per això –va aclarir-, abans t’has de preguntar quines són les pedres grosses de la teva vida. Un projecte que desitges fer funcionar? Compartir més temps amb la família? La teva fe, l’educació, les finances? Alguna causa que a la que vulguis donar suport? Ensenyar el que saps als altres?”

I per acabar va dir: “Així que avui a la nit o demà, quan recordeu aquest exemple, assegureu-vos de posar les pedres grosses de la vostra vida en primer lloc, perquè després no trobareu lloc per elles”.


Autor desconegut


dijous, 8 de desembre de 2022

EL RAP ( Lophius piscatorius )






Quin tros de cap

 

que té el rap!

 

És lleig com un pecat

 

i  té unes dents que fan feredat.

 

 

Sobre el cap, hi té una llarga espina

 

que li  serveix d’esquer,

 

caça peixos sense fer remor

 

com un bon pescador.

 

 Marta Vilà



Noms: raprap blanc, buldroigranota de mar 



divendres, 2 de desembre de 2022

Mercuri i el llenyataire

 

Il·lustració: Milo Winter

Hi havia un llenyataire que estava tallant llenya vora el riu quan li va caure la destral a l’aigua.

Summament afligit es va posar a plorar per la seva mala sort, perquè era la seva eina de treball.

El protector d'aquell riu era el déu  Mercuri  i, quan  va veure el llenyataire desconsolat, se li va aparèixer amb una destral d’or i li va preguntar:

—És aquesta la teva destral ?

El llenyataire va respondre:

—No, aquesta no és la meva destral.

Llavors, Mercuri va desaparèixer i es va tornar a presentar amb una destral de plata, però el llenyataire li va dir:

—Agraeixo la teva ajuda, però aquesta tampoc és la meva destral.

Mercuri és va adonar de l'honestedat i bondat d’aquell home, que l’única cosa que volia era recuperar la seva eina de treball per continuar fent la seva feina. Convençut d’això, Mercuri li va ensenyar una destral de ferro mentre li preguntava per tercera vegada:

—És aquesta la teva destral?

El llenyataire content va afirmar que sí, que era la seva destral. Com a obsequi per la seva honradesa, Mercuri li va regalar la destral d’or i  la de plata.

Molt eufòric, el llenyataire no es va poder estar d’explicar als seus companys el que li havia passat en el riu.

Un dels llenyataires que va escoltar la història va voler provar sort, va deixar anar la destral al riu i es va posar a plorar. Mercuri va tornar a aparèixer i li va mostrar la destral d’or. Llavors l’home cegat d’enveja per l’ambició va afirmar:

—Aquesta és la meva destral perduda!

Mercuri sabia que no era veritat i es va enfadar molt i li va dir:

—T’hauria de fer vergonya. Ets mentider i ambiciós!

Com a càstig, va decidir no donar-li  la destral d’or ni tornar-li la seva.

La destral del llenyataire va romandre per sempre en el fons del riu on tothom la podia veure però ningú la podia recuperar.

Moralina:

A la vida s’ha de ser sincer. No devem aprofitar les circumstàncies per dir mentides, perquè amb el pas del temps ens perjudicaran.

Autor: Isop

(Adaptació de la faula)