Cert
dia, un expert motivador estava fent una conferència a un grup de
professionals. Per deixar clar un punt, va utilitzar un exemple que els assistents
no oblidaran mai.
Dret,
davant un auditori amb gent de molt d'èxit va dir: “Voldria fer-los un petit
examen”.
De
sota la taula, va treure un gerro de vidre de boca ample i el va posar sobre
una taula, davant d’ell. Llavors, va treure una dotzena de pedres força grosses
i va començar a col·locar-les, una per una, en el recipient. Quan el gerro
estava ple, va preguntar: “Està ple aquest gerro?”. Tots els assistents varen
dir: “Sí ! ”
Llavors,
va tornar a preguntar: “Estan segurs?” I de sota la taula va treure un
cubell amb roques petites. En va posar algunes en el recipient i el va moure,
fent que les pedres més petites s’acomodessin entre l’espai buit que hi havia
entre les pedres grans.
Després,
va tornar a preguntar: “Està ple aquest gerro?”. Aquesta vegada, l’auditori ja suposava
que tornaria a passar el mateix i un dels assistents va dir en veu alta: “Probablement,
no”.
“Molt
bé ”, va contestar l’orador, que a continuació va treure de sota la taula un
cubell ple de sorra i en va posar una part en el gerro. La sorra es va acomodar
entre l’espai de les pedres grosses i les petites.
Llavors,
va tornar a preguntar: “Està ple aquest gerro”. Aquest cop vàries persones
varen respondre alhora: “No ! ”
Una
vegada més, l’orador va respondre: “Molt bé ! ”. I immediatament va treure una
gerra plena d’aigua i va començar a emplenar el gerro amb les pedres, fins que
aquest va estar ple del tot.
Quan
va acabar, va mirar l’auditori i va preguntar: “ Quina creuen que és la
moralina d’aquesta demostració?”
Un
dels espectadors va aixecar la mà i va dir: El missatge és que no importa si el
teu horari sembla que està ple. Si de veritat ho intentes, sempre podràs
incloure més coses.”
“No
necessariament –va replicar l’orador-. La veritat és que aquesta demostració
ens ensenya que si no poses les pedres grosses primer, no podràs posar-les en
cap altre moment”.
“Però
per això –va aclarir-, abans t’has de preguntar quines són les pedres grosses
de la teva vida. Un projecte que desitges fer funcionar? Compartir més temps
amb la família? La teva fe, l’educació, les finances? Alguna causa que a la que
vulguis donar suport? Ensenyar el que saps als altres?”
I
per acabar va dir: “Així que avui a la nit o demà, quan recordeu aquest exemple,
assegureu-vos de posar les pedres grosses de la vostra vida en primer lloc,
perquè després no trobareu lloc per elles”.
M'encanta aquesta reflexió sobre la importància de les coses. Hem de saber prioritzar tot allò que ens agradaria fer, perquè després, potser ens quedarpa alguna cosa important al sac.
ResponEliminaBon cap de setmana, Marta.
Tens tota la raó M. Roser.
ResponEliminaHem de tenir clares quines són les nostres prioritats a la vida.
No fos cas que amb el pas dels anys ens lamentem de les decisions que hem pres.
Bon cap de setmana!