dilluns, 30 de setembre de 2019

ELS CAMINANTS I EL CORB







Viatjava un grup de gent per una certa qüestió, quan varen trobar un corb que havia perdut un ull.
Tots varen dirigir les seves mirades cap al corb i un dels caminants va aconsellar que tornessin, doncs en la seva opinió fer-ho era el que aconsellava el presagi. Per un altre caminant va prendre la paraula i va dir:
—¿Com podria aquest corb preveure el Futur si ell mateix no ha pogut preveure, per evitar-ho, la pèrdua del seu ull?

Moralina:
El que no se sap cuidar a si mateix, és el menys indicat per aconsellar als altres.
Autor: Isop

dimecres, 25 de setembre de 2019

L'OCELL PUHUY



Fa  molts, molts, però molts anys, el Gran Esperit, que ha creat totes les coses del món, un bon dia va decidir organitzar un gran concurs per elegir el rei de les aus. Per això va ordenar a tots els ocells que habitaven en el cel i la terra que es reunissin en un bosc secret.
Ben aviat varen arribar totes les aus. A mida que anaven arribant, començaven a discutir sobre qui guanyaria. Es va produir un gran enrenou. Però amb tants refilets, cucleigs, parrupeigs i piuladissa no hi havia manera de posar-se d’acord. El rossinyol estava segur que ell seria rei, per això va cantar com un baríton:
—El rei de les aus serà qui afini millor, qui entoni belles cançons com les que canto jo.
Però de cop, l’àliga va baixa com una fletxa del cel:
—El rei de les aus ha d’ésser com jo, gran i fort!­ —va cridar tan alt que va deixar totes les aus sense dir ni piu.
El que no va callar va ser el papagai, encara que mai li podien tancar el bec.
Estava segur que aviat el nomenarien rei, per això no parava de parlar fent servir paraules humanes que havia après:
—D’això res de res, guanyarà l’au que tingui el plomatge de colors més macos i bla,bla,bla… Mireu-me a mi  i  bla,bla,bla… Perquè fixeu-vos amb les precioses plomes  i  bla,bla,bla…
El paó reial estava escoltant tot això i va començar a pensar…Com podria guanyar el concurs? Ell cantava tan bé com el rossinyol. A més era gran i fort com l’àguila…, però el seu plomatge no tenia res d’especial, no era tan maco com el papagai. Així no podria ser el rei. Havia de trobar una solució a aquell problema per això va decidir anar a trobar el seu amic, l’ocell puhuy:
—Ai, ocell puhuy. Si em deixessis les teves plomes tan maques, podria ser el rei perquè és l’única cosa que em fa falta per guanyar, li va dir fent un refilet ploraner.
A l’ocell puhuy li va saber greu i li va dir que l’ajudaria. Es va arrencar una, dues ,tres, quatre, cinc… i fins a mil de les seves millors plomes per donar-les al seu amic. Així vestit amb les millors gales, el paó reial es va presentar al concurs amb totes les aus que estaven reunides.
Quan el paó reial va arribar lluint les seves noves plomes, entonant bells refilets i estirant el seu coll tan llarg, un gran Ohhhhhhhhhhhhhh! va recórrer la clariana del bosc secret en el qual totes les aus esperaven aquella decisió tan important. De cop el Gran Esperit, sens dubtar, va proclamar amb una veu forta i misteriosa:
—I el guanyador del concurs és… El paó reial!
—He guanyat, he guanyat! –repetia. Sóc el rei, sóc el rei! —no parava de cridar fent-se el fatxenda davant de tothom.
Estava tan orgullós que es va oblidar del pobre i despullat ocell puhuy i no li va voler tornar cap de les seves plomes.
Però el Gran Esperit ho acabà sabent tot i quan es va assabentar de tot el que havia passat va voler donar una lliçó al paó reial per haver estat tan egoista. Al cap de pocs dies se li va aparèixer i li va dir amb la seva veu forta i profunda:
Paó reial, encara que el teu plomatge sigui el més maco, tindràs un potes molt lletges i cada vegada que obris el bec et sortiran uns sons espantosos que faran riure tothom.
El paó reial ja només va poder dir:
—Glu,glu,glu..., glu, glu,glu…
Totes les aus varen estar d’acord amb aquella decisió.
Però i el pobre ocell puhuy? Ningú es recordava d’ell? El pobre estava amagat, alacaigut i desplomat.
El rumor va córrer de bec en bec i molt aviat totes les aus el varen anar a buscar:
—Ocell puhuy! Ocell puhuy! On ets? Volem ajudar-te.
Finalment el varen trobar, estava amagat perquè li feia vergonya anar despullat. Al veure’l tan trist, totes i cada una de les aus li varen regalar una de les seves precioses plomes: una, dues, tres, quatre, cinc… fins a mil plomes vermelles,verdes grogues, blaves…
I és per això que l’ocell puhuy anomenat també quetzal, és una au molt rara que sembla que té el plomatge fet de pedaços, amb mil colors de les plomes de totes les aus del món.

Quetzal, autor de la imatge: D.Hatcher

Conte Mexicà
(Originari de la cultura maia)

divendres, 20 de setembre de 2019

L'ORENETA





Les orenetes,
amb la seva arribada,
ens anuncien que la primavera,
està a la volta de la cantonada.

Construeixen un niu de fang ben rodonet,
i  l’adossen a un mur en una zona arrecerada,
que estigui a cobert de la pluja,
com la volada d’un balcó o d’una teulada.

Les orenetes i les seves cries,
quan arribi la tardor marxaran d’aquí,
però deixaran un niu que és casa seva,
i  pels volts de primavera tornaran a venir.
Marta Vilà



Orenetes i falciots. Edificis vius




L'ORIOL





Els mascles són d’un groc intens,
amb les ales  i  la cua negres.
Ens venen a veure quan fa  bon temps,
i  xiulen quan estan contents.

Són mestres en l’art de teixir;
el seu niu és com un cistell,
mengen insectes, aranyes, erugues
i  en ocasions fruites madures.
Marta Vilà




El cant de l'Oriol







dilluns, 16 de setembre de 2019

EL PARDAL





Qui no ha vist mai un pardal?
És enginyós, valent,
fort  i  resistent.
Saltironeja pel terra sense parar,
buscant alguna cosa per menjar.
Marta Vilà



El pardal en perill d'extinció
degut al canvi climàtic