dissabte, 27 d’abril de 2019

LA PUPUT




Pu-pu-put!
així canta la puput,
una au solitària i territorial,
i  d’origen tropical.

Camina pels camps picotejant
i  entre les herbes va escarbotant.
El seu bec és llarguíssim  i corbat
i  té una cresta erèctil sobre el cap.

Fa el seu niu a qualsevol forat,
a la soca d’un arbre  o  en un mas enrunat.
Té cura dels polls,  però el seu niu fa molta pudor,
i  la puput pensa: “Que com més brut millor”.
Marta Vilà





Una puput alimentant els seus polls


Alguns exemplars resideixen tot l'any a Catalunya, d'altres migren a l'Àfrica.



dimarts, 23 d’abril de 2019

CANÇÓ DE SANT JORDI




Cançó:  El vint-i-tres d'Abril

Música: Dàmaris Gelabert
Lletra: Eulàlia Canal Il·lustracions: Coqui Castells





divendres, 19 d’abril de 2019

EL CORB I EL CRANC


Anava volant un corb sobre el mar quan va veure un cranc que sortia cap a la sorra, el va agafar —zas! —i va anar direcció cap el bosc per menjar-se'l, pensant en posar-se sobre qualsevol branca.
El cranc es va adonar que anava a morir  i  li va dir al corb:
—Escolta, corb, saps que jo he conegut al teu pare  i  a la teva mare? Són molt bona gent.
—Hmmm –va contestar el corb sense obrir el bec.
—També he conegut als teus germans i a les teves germanes. Són esplèndids també.
—Hmmm...
—Però, per bona gent que siguin, no es poden comparar amb tu. Tinc     l’ impressió que no hi ha ningú més llest que tu.
—És Claaar que no!
I  quan va obrir el bec per grallar, el corb va deixar caure el cranc al mar.

Conte Rus

Autor: Aleksandr Nikoláyevich Afanásiev



dimarts, 9 d’abril de 2019

EL ROSSINYOL


Autor imatge: Carlos Delgado



D’aspecte senzill
 i  de tarannà humil,
també és solitari  i  vergonyós
 i  s’amaga en el brancatge frondós.

Tot i ser tan esquifit,
canta de dia i de nit.
Fàcilment l’escoltareu
perquè la seva veu no té preu.

És un magnífic cantador,
que marxa quan ve  la tardor.
Què li podria agradar tant com cantar?
Doncs, unes cireres per menjar!

Marta Vilà




El cant del rossinyol






dijous, 4 d’abril de 2019

ZEUS, ELS ANIMALS I ELS HOMES





Diuen que Zeus va modelar als animals primer i que els va concedir la força a un, a un altre la rapidesa, al de més allà les ales; però a l’home el va deixar nu  i  aquest li va dir:
—Només a mi m’has deixat sense cap favor!
—No t'adones del present que t’he fet —va replicar Zeus—, i  és el més important, doncs has rebut la intel·ligència, poderosa entre els déus i els homes, més poderosa que els animals més poderosos, més veloç que les aus més veloces.
Llavors l’home, reconeixent el present rebut de Zeus va marxar adorant  i  donant les gràcies al déu.

Moralina:
Que les grandeses que observem en les criatures de la natura, no ens facin oblidar que varem ser obsequiats amb la major de totes elles.
Autor: Isop