Pu-pu-put!
així
canta la puput,
una
au solitària i territorial,
i d’origen tropical.
Camina
pels camps picotejant
i
entre les herbes va escarbotant.
El
seu bec és llarguíssim i corbat
i té una cresta erèctil sobre el cap.
Fa
el seu niu a qualsevol forat,
a
la soca d’un arbre o en un mas enrunat.
Té
cura dels polls, però el seu niu fa molta pudor,
i la puput pensa: "Que com més brut millor".
Marta Vilà
Una puput alimentant el seu pollet
Alguns exemplars resideixen tot l'any a Catalunya, d'altres migren a l'Àfrica.