Anava volant un corb sobre el mar
quan va veure un cranc que sortia cap a la sorra, el va agafar —zas! —i va anar
direcció cap el bosc per menjar-se'l, pensant en posar-se sobre qualsevol branca.
El cranc es va adonar que
anava a morir i li va dir al corb:
—Escolta, corb, saps que jo he
conegut al teu pare i a la teva mare? Són molt bona gent.
—Hmmm –va contestar el corb sense
obrir el bec.
—També he conegut als teus germans i
a les teves germanes. Són esplèndids també.
—Hmmm...
—Però, per bona gent que siguin, no
es poden comparar amb tu. Tinc l’ impressió que no hi ha ningú més llest que
tu.
—És Claaar que no!
I quan va obrir el bec per grallar,
el corb va deixar caure el cranc al mar.
Conte Rus
Autor: Aleksandr Nikoláyevich
Afanásiev
Està vist que no t'has de refiar mai de qui et fa la gara-gara...Et pot passar que en surts escaldat, en aquest cas, el corb, s'ha quedat sense aperitiu, he, he...
ResponEliminaBona tarda, Marta.
Bon Vespre M.Roser. Com n’és d'útil la astúcia per sortir de les situacions complicades.
ResponEliminaAquest conte em recorda el popular conte de la guineu i el corb, en el que la guineu amb la seva astúcia fa que el corb obri la boca i li caigui el formatge. Gràcies pel comentari!