dimecres, 26 de setembre de 2018

La vida d'en Josep i del seu gos pinxo





Obre la porta a la peresa, i entrarà a ta casa la pobresa

En Josep havia heretat un gran mas, camps, i una granja, els seus pares havien aconseguit tot aquest patrimoni després de passar molts anys de treball i penúries. Com que en Josep era fill únic, l’havien consentit molt, no va estudiar gaire i la feina del camp la trobava molt dura.

En Josep era solter, i tenia un gos que es deia Pinxo, vivien al costat  del mas, en una caseta que li havien deixat construir els seus pares. 

Després de la mort dels pares, en Josep i el seu gos, es varen traslladar al mas, perquè era més gran. Tenien una vida molt confortable, i en Josep se’n cuidava molt d'en Pinxo; procurava que no li faltés res, i cada setmana el rentava perquè estigués ben net. 

A en Josep no li agradava gaire treballar,  i aviat es va cansar de llevar-se de bon matí per munyir les vaques. Ho tenia de fer un parells de cops al dia, al matí i al vespre. I tot i tenir una munyidora que havien comprat els seus pares, va pensar que seria una bona idea vendre's totes les vaques, si trobava un bon comprador. La llet li compraven a un preu molt baix, i les vaques donaven molta feina. Tot li semblaven avantatges. 

Aviat va trobar un comprador, i en Josep es va fer amb un bon grapat de diners. Ara els matins s’aixecava més tard, i gaudia de la vida, i a les tardes solia anar  a passejar amb en Pinxo, pels boscos de la vora del mas.

En Josep cuidava els camps amb l’ajuda d’un tractor molt vell, però va arribar un dia que va tenir de comprar-ne un altre, perquè el seu tractor s’espatllava molt sovint. Va trobar que els nous tractors eren molt cars, i com que no tenia ni un diner estalviat, va decidir vendre unes quantes terres. Va vendre tres dels sis camps que tenia en propietat, i amb els diners que va guanyar va comprar un tractor nou, el més modern de tots, i va viure com un rei una colla anys. 

Varen venir uns anys on el clima va fer estralls  en els camps dels pagesos, i en Josep que no va preveure que aquesta situació es pogués donar, va tenir de vendre el tractor, perquè no tenia diners, ara només disposava del seu mas; però el mas era vell, i hi havia un munt de coses per arreglar. El teulat tenia goteres, la cuina i el lavabo estaven en molt mal estat, perquè ell no havia reparat res d’ençà que hi vivia . 
L’única opció era vendre’l, i llogar una caseta al mig del poble .

En Josep  va  anar a viure a una casa del poble, i va trobar un treball de masover en una granja, però continuava igual d’irresponsable,  no era gens puntual a la feina,  i no treballava gaire. Un dia els amos enfadats amb ell, el varen fer fora. Sense  treball,  aviat es va quedar sense diners per pagar el lloguer i per comprar menjar. La propietària de l'habitatge el va deixar viure durant alguns mesos a la casa, però finalment, li va demanar que marxés, i en Josep es va quedar al carrer. L’única cosa que conservava de la seva antiga vida era el seu millor amic en Pinxo , que l’hi feia companyia i carantoines quan estava trist. 

En Josep es convertir un captaire,  vagava pels carrers demanant menjar per ell, i sobretot pel seu estimat gos, que li havia demostrat lleialtat i una gran amistat; i tot i les dificultats sempre havia estat al seu costat.

Cap cosa important a la vida, no s’aconsegueix sense esforç.*

Autora: Marta Vilà

divendres, 21 de setembre de 2018

ACUDIT 48: EL GRIPAU I LA DONA




A una dona se li va aparèixer un gripau que li va oferir 3 desitjos.
El gripau li va dir que el que la dona desitgés el seu home ho tindria 10 vegades més.
Ella s'ho va pensar un moment i va acceptar.
1er desig: DONA: Vull ser molt, però que molt, rica.
GRIPAU: Recorda que el teu marit serà 10 vegades més ric que tu.
DONA: No hi ha cap problema, lo meu és seu i lo d'ell és meu..., i la dona es va tornar rica i el seu marit 10 vegades més.
2 on desig: DONA: Vull ser immensament bonica.
GRIPAU: Recorda que el teu marit ho serà 10 vegades més que tu, i moltes dones aniran darrere seu.
DONA: No m'amoïna, no sóc gelosa..., i la dona es va tornar immensament bonica.
3 er desig: DONA: Vull tenir un petit atac de cor, lleu, que només sigui un petit espant  res més.
El gripau és va quedar  muuuuuuuuuut, i va pensar:

“ Mala pècora, ja l'ha matat i s'ha quedat amb tot”.



ACUDIT 47: UN OU DE 1/2 QUILO!!!




Una gallina posa un ou de mig quilo. Hi ha un gran esdeveniment, premsa, fotografies, televisió, entrevistes..., tots darrere  la gallina.
-Com has aconseguit aquesta proesa, Sra. Gallina? –li pregunta un periodista.
-Secret de família...
-Quins plans té de futur?
-Posar un ou d'un quilo.
Els flaixos de les càmeres es dirigeixen també cap el gall.
-Com ha aconseguit aquesta magnífica proesa, Sr. Gall?
-Secret de família...
-Quin plans té de futur?
-Trencar-li la cara a l'estruç!!!

diumenge, 16 de setembre de 2018

ELS DOS ESCARABATS




Pasturava un bou en una petita illa  i  dos escarabats s'alimentaven de la seva tifa. Un cop va arribar l'hivern, un d'ells li va dir a l'altre que creuaria el mar amb l'objectiu de que el seu company tingués suficient aliment, mentre ell passaria l'hivern en terra ferma. Va afegir que si trobava menjar en abundància n'hi portaria en ell també.
Quan l'escarabat va arribar al continent, va trobar moltes tifes fresques, per la qual cosa es va quedar a viure allà i es va alimentar abundantment. En acabar l'hivern  va tornar a l'illa. Quan el va veure el seu company tan gras i saludable, li va recriminar que no li hagués portat res del que li havia promès.
—No em culpis a mi —va replicar—, sinó a la naturalesa del lloc, perquè es pot trobar amb que viure en ell, però es impossible aixecar el vol amb tanta càrrega.

Moralina: Sempre trobaràs suposats amics molt bons per elogiar i prometre, però que no passen de les bones paraules, negant-se a la hora de la veritat, de fer un favor.
Autor: Isop


dimarts, 11 de setembre de 2018

LA TORTUGA I EL CARGOL





La tortuga s'avorria
d'estar sola tot el dia.


Un dia, va conèixer un cargol,
que també es sentia sol.


El cargol li va preguntar,
si volia sortir a passejar?


I  ella va acceptar la invitació,
agraïda i  amb molta il·lusió.


I  d'ençà  d'aquell dia,
surten a passejar cada dia.


Finalment, tots dos estan contents,
i  passen junts bons moments.

Marta Vilà


dimecres, 5 de setembre de 2018

ACUDIT 46: EL MICO


Entra un home en un bar que portava un mico.
S'asseu, demana una beguda per ell i un suc de plàtan pel mico. L'animal es pren el suc, tira el got a terra i comença a córrer per tot el bar, cridant i fent destrosses. Finalment, arriba a la taula de billar, s'atura, veu la bola blanca que està sobre un drap; l'agafa i se la menja.
L'amo del bar, enfadat, li recrimina a l' home:
-Escolti, Aquest mico és un salvatge, primer em destrossa el bar i després es menja la meva bola de billar! Si no marxen immediatament els faré fora a empentes!
L' home, avergonyit, li diu al propietari:
-No es preocupi amic, jo li pagaré tots els desperfectes.
Dit això, treu un manat de bitllets i se'n va.
Al cap d'una setmana torna l'home i el mico al mateix bar. L'home demana una beguda i un suc de plàtan pel mico. El mico aquesta vegada es comporta decentment; es pren la beguda i es posa a saltar de taula en taula, però sense trencar res. De sobte veu sobre una taula un gelat amb una cirera a sobre. Agafa la cirera, la mira bé, i procedeix a posar-se-la al cul amb tota delicadesa. Se la treu, la torna a mirar, i se la menja.
El propietari del bar, indignat, una altra vegada li recrimina a l'home:
-Escolti! Aquest animalot és fastigós! Ha vist el que ha fet? Davant de tots els clients, es posa una cirera al cul  i  després se la menja.
I  l'amo del mico contesta:
-Si, miri, ho ha d'entendre, amb el que li va costar cagar la bola de billar, ara abans de menjar qualsevol cosa primer la mesura.


ACUDIT 45: EN EL RESTAURANT




En un restaurant una persona demana un pollastre i quan la cambrera li  porta,  el client  li pregunta:
-Disculpi com el preparen?
I  la cambrera li respon:
-Li diem pollastre et moriràs.



dissabte, 1 de setembre de 2018

LA GALLINA TINA







Fent  i  desfent, aprèn l’aprenent



Era la primera vegada que la gallina Tina seria mare, i estava molt contenta, perquè aviat s’obririen els ous i coneixeria els seus fillets. La gallina pensava que ser mare era la feina més senzilla del món.

Finalment, després de 21 llargs dies,  es varen obrir els ous, i en varen sortir tres preciosos pollets de color groc, la Tina els hi va posar uns noms molt originals:

En Tino, la Tini  i en Tanu. Que bufons que eren, li queia la baba només de mirar-los. Però hi havia una cosa que l’amoïnava molt, no  entenia perquè no paraven de piular. Tota l'estona estaven, piu,piu,piu,piu... El seu cap semblava un timbal.

-Què caram els passa als meus fillets? -no comprenia  que li volien dir. Va pensar que potser tenien fred, i va donar-los escalfor amb el seu cos, però era força complicat. Els pollets no paraven de moure’s entre les seves potes i li feien  moltes pessigolles. Al cap d'una estona, va aconseguir que tots deixessin de piular i es posessin a dormir, a la Tina cap nit se li havia fet tan llarga.

L’endemà, quan va sortir el sol, una altra vegada la va despertar el piu, piu dels pollets, la pobre gallina pensava que es tornaria boja. Va intentar  que els pollets es tornessin a dormir, però va ser una missió impossible. En Tino que era el més espavilat, ja havia fet un salt i havia sortit de la niera, i a continuació  varen sortir els altres pollets.

-On volien anar? -es va preguntar la Tina-. Potser tenien gana o set? 

La porta del corral es va obrir, i va entrar en Jaume el pagès amb un plat de blat de moro triturat pels pollets. La Tina va córrer cap al plat de menjar, tenia molta gana. Menjava despreocupada, sense pensar que els seus fillets també devien tenir fam. Els pollets, instintivament  varen anar on era la seva mare, i es varen ficar a dins del plat de menjar, la gallina va quedar bocabada, que n’eren d’espavilats els seus fillets. 

Llavors, com que la Tina tenia molt set, va anar a beure aigua, i els seus fillets també la varen seguir, la miraven atentament com ho feia, i no els va costar gaire aprendre'n.

Al cap d’uns dies, en Jaume, va obrir el galliner perquè la Tina i els pollets sortissin a passejar una miqueta. Va ser la primera excursió que va fer la gallina amb els seus fills, els va ensenyar com es grata la terra per trobar algun cuc, a espiocar algunes herbes, i també va aprofitar per prendre un bon bany de terra per treure’s els paràsits de les plomes. I tan distreta estava rebolcant-se per terra, que va deixar de vigilar un moment els seus fillets. I quin ensurt es va emportar la gallina quan va veure que els seus pollets havien desaparegut. Va estar molt estona buscant-los pel camp. En Tino el va trobar amagat sota un enciam, en Tanu havia entrat per un petit forat de la cort dels conills i la Tini per poc no cau a la bassa dels ànecs.

Quina por que havia passat la Tina, podia haver succeït qualsevol desgràcia a algun dels seus fillets, per sort no havia passat res! Però calia estar més alerta, amb els petits no s’hi valia a badar ni un moment.

Aquella nit la gallina va pensar que això de ser  mare  era una feina molt dura, tot el dia i la nit tenia d’estar pendent dels seus petits.  Vigilar que mengessin, ensenyar-los tots els seus coneixements, donar-los escalfor durant la nit, i el més important no treure’ls hi l’ull de sobre, perquè el seu voltant era ple de perills i ells estaven indefensos. 

La Tina va posar molt d'empeny i dedicació en ser una bona mare,  estava pendent dels seus fills, era carinyosa i juganera . A mida que varen anar passant els dies, es va convertir en una mare fantàstica. Ara la Tina gaudia de ser mare i s’ho passava tan bé amb els seus pollets. I els seus fillets l’estimaven molt  i  pensaven que  la seva mare, era la millor mare del món.




La constància i la perseverança acaben per veure’s recompensades*


Autora: Marta Vilà