LA GALLINA TINA

Fent  i  desfent, aprèn l’aprenent

Era la primera vegada que la gallina Tina seria mare, i estava molt contenta, perquè aviat s’obririen els ous i coneixeria els seus fillets. La gallina pensava que ser mare era la feina més senzilla del món.

Finalment, després de 21 llargs dies,  es varen obrir els ous, i en varen sortir tres preciosos pollets de color groc, la Tina els hi va posar uns noms molt originals:

En Tino, la Tini  i en Tanu. Que bufons que eren, li queia la baba només de mirar-los. Però hi havia una cosa que l’amoïnava molt, no  entenia perquè no paraven de piular. Tota l'estona estaven, piu,piu,piu,piu... El seu cap semblava un timbal.

-Què caram els passa als meus fillets? -no comprenia  que li volien dir. Va pensar que potser tenien fred, i va donar-los escalfor amb el seu cos, però era força complicat. Els pollets no paraven de moure’s entre les seves potes i li feien  moltes pessigolles. Al cap d'una estona, va aconseguir que tots deixessin de piular i es posessin a dormir, a la Tina cap nit se li havia fet tan llarga.

L’endemà, quan va sortir el sol, una altra vegada la va despertar el piu, piu dels pollets, la pobre gallina pensava que es tornaria boja. Va intentar  que els pollets es tornessin a dormir, però va ser una missió impossible. En Tino que era el més espavilat, ja havia fet un salt i havia sortit de la niera, i a continuació  varen sortir els altres pollets.

-On volien anar? -es va preguntar la Tina-. Potser tenien gana o set? 

La porta del corral es va obrir, i va entrar en Jaume el pagès amb un plat de blat de moro triturat pels pollets. La Tina va córrer cap al plat de menjar, tenia molta gana. Menjava despreocupada, sense pensar que els seus fillets també devien tenir fam. Els pollets, instintivament  varen anar on era la seva mare, i es varen ficar a dins del plat de menjar, la gallina va quedar bocabada, que n’eren d’espavilats els seus fillets. 

Llavors, com que la Tina tenia molt set, va anar a beure aigua, i els seus fillets també la varen seguir, la miraven atentament com ho feia, i no els va costar gaire aprendre'n.

Al cap d’uns dies, en Jaume, va obrir el galliner perquè la Tina i els pollets sortissin a passejar una miqueta. Va ser la primera excursió que va fer la gallina amb els seus fills, els va ensenyar com es grata la terra per trobar algun cuc, a espiocar algunes herbes, i també va aprofitar per prendre un bon bany de terra per treure’s els paràsits de les plomes. I tan distreta estava rebolcant-se per terra, que va deixar de vigilar un moment els seus fillets. I quin ensurt es va emportar la gallina quan va veure que els seus pollets havien desaparegut. Va estar molt estona buscant-los pel camp. En Tino el va trobar amagat sota un enciam, en Tanu havia entrat per un petit forat de la cort dels conills i la Tini per poc no cau a la bassa dels ànecs.

Quina por que havia passat la Tina, podia haver succeït qualsevol desgràcia a algun dels seus fillets, per sort no havia passat res! Però calia estar més alerta, amb els petits no s’hi valia a badar ni un moment.

Aquella nit la gallina va pensar que això de ser  mare  era una feina molt dura, tot el dia i la nit tenia d’estar pendent dels seus petits.  Vigilar que mengessin, ensenyar-los tots els seus coneixements, donar-los escalfor durant la nit, i el més important no treure’ls hi l’ull de sobre, perquè el seu voltant era ple de perills i ells estaven indefensos. 

La Tina va posar molt d'empeny i dedicació en ser una bona mare,  estava pendent dels seus fills, era carinyosa i juganera . A mida que varen anar passant els dies, es va convertir en una mare fantàstica. Ara la Tina gaudia de ser mare i s’ho passava tan bé amb els seus pollets. I els seus fillets l’estimaven molt  i  pensaven que  la seva mare, era la millor mare del món.

* La constància i la perseverança acaben per veure’s recompensades*

Autora: Marta Vilà