divendres, 20 de setembre de 2019

L'ORENETA





Les orenetes,
amb la seva arribada,
ens anuncien que la primavera,
està a la volta de la cantonada.

Construeixen un niu de fang ben rodonet,
i  l’adossen a un mur en una zona arrecerada,
que estigui a cobert de la pluja,
com la volada d’un balcó o d’una teulada.

Les orenetes i les seves cries,
quan arribi la tardor marxaran d’aquí,
però deixaran un niu que és casa seva,
i  pels volts de primavera tornaran a venir.
Marta Vilà



Orenetes i falciots. Edificis vius




2 comentaris:

  1. Que boniques són les orenetes, malgrat no canten sinó que xisclen sempre fan companyia. Diuen que les orenetes fan al niu a les cases de la gent que s'estimen, perquè no se senten mai crits...A mi m'agrada molt quan es posen totes juntetes als fils de la llum per emprendre la volada totes plegades.
    Et deixo un peti poema d'en Verdaguer:

    Si fuigs de la nit,
    oreneta, vine;
    tan a prop del cel
    aquí sempre és dia;
    lo sol no s’hi pon,
    la lluna no minva.

    J. Verdaguer

    Petonets, Marta.

    ResponSuprimeix
  2. Quin poema tan preciós! M. Roser.
    Sí que són molt boniques les orenetes i porten molta alegria als pobles. És molt curiós veure com fan el niu, són molt treballadores.
    Molt petons!!!

    ResponSuprimeix