Sembla un artista!
amb aquests colors tan ben combinats.
Les femelles i els joves tenen
el cos barrat
i els mascles llueixen un verd-groc
jaspiat.
Els agrada el litoral
perquè l’aigua és més calenta,
i a les illes Balears formen grans comunitats,
és lògic... És on van totes les celebritats!
Hi
havia una vegada un ancià que es passava els dies assegut a la vora d’un pou d’aigua
a l’entrada d’un poble.
Un
dia, un jove se li va acostar i li va preguntar:
—Jo
mai he viscut aquí. Com són els seus habitants?
L’ancià
li va respondre amb una altra pregunta:
—Com
són els habitants de la ciutat d’on vens?
—Egoistes
i malvats. Per això estic molt content d’haver marxat d’allà —va dir el noi.
—Així
també són els habitants d’aquesta ciutat —va respondre l’ancià.
Un
temps després, se li va acostar un altre jove i li va fer la mateixa pregunta:
—Acabo
d’arribar a aquest lloc. Com són els seus habitants?
L’ancià,
novament va contestar:
—Com
són els de la ciutat d’on vens?
—Són
bons, generosos, hospitalaris, honestos i treballadors. Allà hi tinc tants
amics que m’ha costat molt marxar —va afirmar el noi.
—També
els habitants d’aquesta ciutat són així —li va contestar l’ancià.
Un
cop el jove havia marxat, un home que havia portat els seus animals a beure
aigua al pou i, que havia escoltat les dues converses, li va preguntar:
—Com
pots donar dues respostes completament diferents davant de la mateixa pregunta?
—Mira
—li va respondre—. Cadascú porta l’univers en el seu cor. Qui no ha trobat res
bo en el seu passat, tampoc ho trobarà aquí. En canvi, aquell que tenia amics a
la seva ciutat, també els trobarà aquí. Perquè les persones que es
troben a elles mateixes, trobaran sempre el que esperen trobar.
Reflexió:
Trobar-se
a un mateix, significa, acceptar-se plenament, posar-se en valor, tenir
confiança, connectar amb el nostre propòsit vital i tenir la consciència d’estar
en el camí.
Existeixen
diverses maneres de connectar amb un mateix, la meditació, l’exercici, l’expressió
artística, el silenci, el contacte amb la natura... amb totes elles es produeix
el mateix procés i efecte, desconnectar per automàticament connectar.
Ai
la forcadella! És tan bella...
Vermellosa i rosada
amb aletes molt desenvolupades,
i
l’aleta caudal amb forma de falç.
Viuen en grupets a les profunditats,
i als mascles durant l’època de zel,
els hi surten al voltant del cap
unes franges de color blau cel.
 |
| Il·lustració: Milo Winter |
Era
estiu i, uns caminats esgotats per la calor del migdia varen veure un plàtan,
es van refugiar sota les branques del frondós arbre per fer una migdiada i recuperar les
forces. Al cap d’una estona un d’ells va aixecar la vista cap al plàtan i va
dir:
—Aquest
immens arbre es inútil per l’home, perquè no dona cap fruit.
El plàtan
ofès va contestar:
—Desagraïts!
Tot i que esteu gaudint de la meva ombra em tracteu d’inútil i estèril.
Moralina:
Sempre
s’ha de saber valorar i agrair els béns rebuts. Petits o grans, tots són pel
nostre benefici.
Autor: Isop
