Il·lustració: Milo Winter |
Era
estiu i, uns caminats esgotats per la calor del migdia varen veure un plàtan,
es van refugiar sota les branques del frondós arbre per fer una migdiada i recuperar les
forces. Al cap d’una estona un d’ells va aixecar la vista cap al plàtan i va
dir:
—Aquest
immens arbre es inútil per l’home, perquè no dona cap fruit.
El plàtan
ofès va contestar:
—Desagraïts!
Tot i que esteu gaudint de la meva ombra em tracteu d’inútil i estèril.
Moralina:
Sempre
s’ha de saber valorar i agrair els béns rebuts. Petits o grans, tots són pel
nostre benefici.
Autor: Isop
Totalmente de acuerdo. Muchas veces no vemos lo que tenemos ante nuestros ojos.
ResponEliminaGracias, spai de contes
En la vida hay que ser agradecido.
EliminaGracias a ti Marisa. Un fuerte abrazo!
Doncs si que n'eren de desagraïts aquest parell de galifardeus, ben rapaperds a l'ombre del platan.
ResponEliminaPetonets bonica.
Com diu la dita: De desagraïts l'infern n'és ple!
EliminaMolts petons de part meva!