dilluns, 27 de febrer de 2017

M' ENDEVINES?



NO  SUA  I  LA  SEVA  PELL  ÉS  ROSADA,

SEMBLA  QUE  VA  DESPULLAT


PERQUÈ  TÉ  EL  COS  FORÇA  PELAT.

Marta Vilà


El vídeo conté la solució





ENDEVINA QUE ENDEVINARÀS...




Cos musculat,
alimentació vegetariana;
i si és el cap de  família
té l’esquena platejada.

Marta Vilà


La resposta la trobareu en el vídeo






dijous, 23 de febrer de 2017

diumenge, 19 de febrer de 2017

LA LLEGENDA DELS VUIT SOLS





Fa molt de temps, la terra estava il·luminada per vuit sols. La radiant llum enlluernava a tots els homes i l’immensa calor assecava la terra.
Un dia els homes van decidir que vuit sols eren masses per il·luminar la terra i que amb un sol en tenien prou.
Varen anar a buscar un bon arquer, el que tenia millor punteria . Quan disparés les fletxes els sols s’espantarien i s’apagarien. La primera fletxa va apagar un sol, la segona en va fer desaparèixer una altre, i així successivament fins arribar a la sèptima fletxa, que va fer apagar el setè sol però també el vuitè i l’últim.
Llavors la foscor va regnar sobre la terra, que es va tornar freda i hostil i els homes eren molt desgraciats. Necessitaven la llum del sol per viure.
-Tenim de fer tornar l’últim sol –es lamentaven les dones.
-Té por de nosaltres –responien els homes.
-En aquest cas –contestaren les dones -. Demanarem ajuda als animals per fer tornar el sol.
Varen portar una vaca, que va mugir i mugir, però els sol no va aparèixer. Llavors a un tigre, que va estar rugint molta estona. Els homes i les dones tremolaven de por, i segurament el sol també va tenir por perquè no aparegué.
Després varen portar un mussol, que va udolar i udolar tota la nit, però en comptes del sol va aparèixer  la lluna blanca, que va il·luminar la terra.
Llavors els homes i les dones varen cridar al gall, que es va posar a cantar tan fort que la seva cresta es va tornar vermella. Però va seguir cantant i cantant amb totes les seves forces.
Tímidament , una llum groga i càlida aparegué sobre la terra. Era el sol que despuntava sobre la línea de l’horitzó. Mica en mica, mentre el gall seguia cantant, els sol es va anar aixecant cap el cel i il·luminant les cares de tots els que l’esperaven.
I d’ençà d’aquell dia cada matí el gall crida al sol perquè il·lumini la terra.


Conte de Laos, un país Asiàtic

Font Casa Àsia







dimecres, 15 de febrer de 2017

Martirià el cranc ermità i el nero gegant





Conte Radiofònic

Autora del Conte:  Marta Vilà
Autora de la Il.lustració:  Coral Felgado


Realització i Direcciódel Conte Radiofònic.
Albert Niell   http://www.albertniell.com/
Olga Cercós  http://olgacercos.blogspot.com.es/



dilluns, 13 de febrer de 2017

ENDEVINA L'ANIMAL?



TREBALLADORA COM LA PRIMERA,
GENEROSA COM LA QUE MÉS,
VIU EN UNA GRAN COMUNITAT,
I  ES MORT UN COP HA PICAT
Marta Vilà
Si no ho sabeu mireu el vídeo


ENDEVINA'M!



Dolç  i  blanc com el cotó fluix,
porta samarreta  i  mitjons negres,
és oriental  i  menja bambú,
segur, que ja ho saps tu!


Marta Vilà


El vídeo conté la resposta




dijous, 9 de febrer de 2017

ELS LLADRES I L'ASE






No arribaven a un acord i la discussió cada vegada es va tornar més violenta, fins que en un determinat moment varen arribar a les mans. Mentre els dos rodaven pel terra en plena lluita, va passar pel lloc un tercer lladre, que per curiositat es va acostar a escoltar la baralla i va veure l'escena.


A aquest se li va ocórrer, que podia treure partit de la situació, aprofitant que els altres dos lladres, no se'n donaven conte del que passava al seu voltant, perquè  estaven concentrats en la baralla, llavors, va agafar l'ase i va marxar.

MoralinaHas de saber que el béns, mal obtinguts de la mateixa manera es perden.

Autor:  La Fontaine

dilluns, 6 de febrer de 2017

EL PUMA REP UNA LLIÇÓ










Fa molts anys, vivia a Texcoco un bonic puma que sempre presumia de la seva força i agilitat. Li agradava espantar als altres animals, tant els terrestres com els aquàtics, rugia, saltava, i llavors se’n reia de la por que els causava. Aquesta actitud no agradava gens als animals, els queia malament. Un dia que corria ràpidament intentant caçar un cervatell, va ensopegar amb la caseta d’un saltamartí i la va destruir.
Enfadat, el saltamartí va pujar al nas del puma i li va dir:
—Escolta puma! Per què ets tan mal educat? Acabes de destruir la meva casa amb les teves espantoses potes plenes d’urpes!
Davant d’això el puma es sentí ofès i contestà:
—Fastigós i minúscul insecte! Jo no tinc la culpa que posis la  teva casa per on passo corrent!
El saltamartí indignat protestà:
—Doncs ara hauràs de pagar les destrosses de casa meva!
—Jo no et pagaré res de res, insecte horrorós! -va cridar el puma enfurismat.
El saltamartí, tremolant d’ ira, li va propinar un fort cop al nas al bonic felí i per acabar li va dir:
—Et declaro la guerra!
Quan el puma va rebre el cop, va sentir unes pessigolles, esternudà i el saltamartí sortí disparat. Des del terra l’ insecte va cridar:
—Et desafio a una batalla amb totes les meves tropes, tu també pots portar les teves, i ja veurem qui guanya el combat!
El puma, molt digne, va donar mitja volta i es retirà a buscar les seves tropes. Mentrestant, el saltamartí va anar a buscar les vespes i els va demanar ajuda:
—Estimades germanes vespes, ha arribat l’ hora de donar una lliçó al presumit felí, carnívor i sanguinari, ja n’ hi ha prou de deixar-nos aixafar pel puma. I si ens unim guanyarem!
Totes les vespes, varen estar d’ acord amb el saltamartí en lluitar contra el fatxenda, arbitrari i abusador, i es varen disposar per enfrontament.  El puma va anar a buscar l’ ajuda dels llops, els gats salvatges i les guineus, els explicà el que li havia passat amb el saltamartí i els va animar a lluitar dient:
—Ja veuran aquests maldestres i repugnants insectes del que som capaços, no ens deixarem espantar per ells!
En poc temps, es trobaren en el camp de lluita observant per on venien els enemics. La guineu va dir que aniria al davant i quan veiés l’ exèrcit del saltamartí faria un crit   d’ alerta. Quan els soldats del saltamartí veieren la guineu, es llençaren sobre ella i la varen picar per tot el cos i, la guineu  s’ oblidà de donar l’ alarma, va córrer desesperada a llançar-se al llac. El puma i els seus companys quan varen veure la guineu a l’ aigua varen pensar que perseguia al saltamartí i corregueren cap a ella.
Un exèrcit de vespes va aprofitar l’ ocasió i es varen llençar sobre els defensors del puma, clavant els seus fiblons sobre els cossos dels animals que cridaven pel dolor. La guineu els observava i els cridava:
—Al aigua, al aigua!
I efectivament, el masegats amics del puma es varen llançar a l ’aigua. L’ exèrcit de vespes brunzia i no els deixaven sortir de l’ aigua. Finalment després de varies hores; cansats, famolencs i assedegats, l’ exèrcit del puma es va rendir. Varen sortir del llac tots, mullats i decebuts i varen tenir de suportar les mirades i burles que les vespes els propinaven. El saltamartí es va acostar al puma i li va dir:
—Puma presumit, espero que no oblidis la lliçó, doncs has de saber que quan les criatures petites s’ uneixen, no hi ha ningú que les pugui vèncer!


Conte Mexicà

Publicat a:
 www.leyendascortasmexicanas.com

dijous, 2 de febrer de 2017

ENDEVINA ENDEVINETA...


POSSEEIX ULLALS,
PERÒ NO ÉS UN ELEFANT,
DUES ALETES, COM UNA FOCA,
I  PORTA UN MOSTATXO SOBRE LA BOCA.



Marta Vilà

La solució la trobareu en el vídeo





M' ENDEVINES?


Les puntes de les ales
i  la panxa blanca;
és negra com el carbó,
i  té mala reputació.


Marta Vilà



Si no ho sabeu mireu el vídeo