NO SUA I LA SEVA PELL ÉS ROSADA,
SEMBLA QUE VA DESPULLAT
PERQUÈ TÉ EL COS FORÇA PELAT.
Marta Vilà
El vídeo conté la solució
dilluns, 27 de febrer del 2017
ENDEVINA QUE ENDEVINARÀS...
Cos
musculat,
alimentació
vegetariana;
i
si és el cap de família
té
l’esquena platejada.
Marta Vilà
La resposta la trobareu en el vídeo
dijous, 23 de febrer del 2017
diumenge, 19 de febrer del 2017
LA LLEGENDA DELS VUIT SOLS
Fa molt de temps, la terra estava il·luminada per vuit
sols. La radiant llum enlluernava a tots els homes i l’immensa calor assecava
la terra.
Un dia els homes van decidir que vuit sols eren masses
per il·luminar la terra i que amb un sol en tenien prou.
Varen anar a buscar un bon arquer, el que tenia millor
punteria . Quan disparés les fletxes els sols s’espantarien i s’apagarien. La
primera fletxa va apagar un sol, la segona en va fer desaparèixer una altre, i
així successivament fins arribar a la sèptima fletxa, que va fer apagar el setè
sol però també el vuitè i l’últim.
Llavors la foscor va regnar sobre la terra, que es va
tornar freda i hostil i els homes eren molt desgraciats. Necessitaven la llum
del sol per viure.
—Tenim de fer tornar l’últim sol —es lamentaven les
dones.
—Té por de nosaltres —responien els homes.
—En aquest cas —contestaren les dones —. Demanarem
ajuda als animals per fer tornar el sol.
Varen portar una vaca, que va mugir i mugir, però el sol no va aparèixer. Llavors a un tigre, que va estar rugint molta estona. Els
homes i les dones tremolaven de por, i segurament el sol també va tenir por
perquè no aparegué.
Després varen portar un mussol, que va udolar i udolar
tota la nit, però en comptes del sol va aparèixer la lluna blanca, que va
il·luminar la terra.
Llavors els homes i les dones varen cridar al gall,
que es va posar a cantar tan fort que la seva cresta es va tornar vermella.
Però va seguir cantant i cantant amb totes les seves forces.
Tímidament, una llum groga i càlida aparegué sobre la
terra. Era el sol que despuntava sobre la línea de l’horitzó. Mica en mica,
mentre el gall seguia cantant, els sol es va anar aixecant cap el cel i il·luminant les cares de tots els que l’esperaven.
I d’ençà d’aquell dia cada matí el gall crida al sol
perquè il·lumini la terra.
Conte de Laos, un país Asiàtic
Font Casa Àsia
dimecres, 15 de febrer del 2017
Martirià el cranc ermità i el nero gegant
Conte Radiofònic
Autora del Conte: Marta Vilà
Autora de la Il.lustració: Coral Felgado
Realització i Direcció: del Conte Radiofònic.
Albert Niell http://www.albertniell.com/
Olga Cercós http://olgacercos.blogspot.com.es/
dilluns, 13 de febrer del 2017
ENDEVINA L'ANIMAL?
TREBALLADORA COM LA PRIMERA,
GENEROSA COM LA QUE MÉS,
VIU EN UNA GRAN COMUNITAT,
I ES MORT UN COP HA PICAT
Marta Vilà
Si no ho sabeu mireu el vídeo
ENDEVINA'M!
Dolç i blanc com el cotó fluix,
porta samarreta i mitjons negres,
és oriental i menja bambú,
segur, que ja ho saps tu!
Marta Vilà
El vídeo conté la resposta
dijous, 9 de febrer del 2017
ELS LLADRES I L'ASE
No arribaven a un acord i la discussió cada vegada es va tornar més violenta, fins que en un determinat moment varen arribar a les mans. Mentre els dos rodaven pel terra en plena lluita, va passar pel lloc un tercer lladre, que per curiositat es va acostar a escoltar la baralla i va veure l'escena.
A aquest se li va
ocórrer, que podia treure partit de la situació, aprofitant que els altres dos
lladres, no se'n donaven conte del que passava al seu voltant, perquè
estaven concentrats en la baralla, llavors, va agafar l'ase i va marxar.
Moralina: Has de saber que el
béns, mal obtinguts de la mateixa manera es perden.
Autor: La
Fontaine
dilluns, 6 de febrer del 2017
EL PUMA REP UNA LLIÇÓ
Fa molts anys,
vivia a Texcoco un bonic puma que sempre presumia de la seva força i agilitat.
Li agradava espantar als altres animals, tant els terrestres com els aquàtics,
rugia, saltava, i llavors se’n reia de la por que els causava. Aquesta actitud
no agradava gens als animals, els queia malament. Un dia que corria ràpidament
intentant caçar un cervatell, va ensopegar amb la caseta d’un saltamartí i la
va destruir.
Enfadat, el
saltamartí va pujar al nas del puma i li va dir:
—Escolta puma! Per què ets tan mal educat? Acabes de destruir la meva casa amb les teves
espantoses potes plenes d’urpes!
Davant d’això el
puma es sentí ofès i contestà:
—Fastigós i
minúscul insecte! Jo no tinc la culpa que posis la teva casa per on
passo corrent!
El saltamartí
indignat protestà:
—Doncs ara hauràs
de pagar les destrosses de casa meva!
—Jo no et pagaré
res de res, insecte horrorós! —va cridar el puma enfurismat.
El saltamartí,
tremolant d’ ira, li va propinar un fort cop al nas al bonic felí i per acabar
li va dir:
—Et declaro la
guerra!
Quan el puma va
rebre el cop, va sentir unes pessigolles, esternudà i el saltamartí sortí
disparat. Des del terra l’ insecte va cridar:
—Et desafio a una
batalla amb totes les meves tropes, tu també pots portar les teves, i ja veurem
qui guanya el combat!
El puma, molt
digne, va donar mitja volta i es retirà a buscar les seves tropes. Mentrestant,
el saltamartí va anar a buscar les vespes i els va demanar ajuda:
—Estimades germanes
vespes, ha arribat l’ hora de donar una lliçó al presumit felí, carnívor i
sanguinari, ja n’ hi ha prou de deixar-nos aixafar pel puma. I si ens unim
guanyarem!
Totes les vespes, varen estar d’ acord amb el saltamartí en lluitar contra el fatxenda, arbitrari
i abusador, i es varen disposar per enfrontament. El puma va anar a
buscar l’ ajuda dels llops, els gats salvatges i les guineus, els explicà
el que li havia passat amb el saltamartí i els va animar a lluitar dient:
—Ja
veuran aquests maldestres i repugnants insectes del que som capaços,
no ens deixarem espantar per ells!
En poc temps, es
trobaren en el camp de lluita observant per on venien els enemics. La guineu va
dir que aniria al davant i quan veiés l’ exèrcit del saltamartí faria un crit d’ alerta. Quan els soldats del saltamartí veieren la guineu, es llençaren
sobre ella i la varen picar per tot el cos i, la guineu s’ oblidà de
donar l’ alarma, va córrer desesperada a llançar-se al llac. El puma i els seus
companys quan varen veure la guineu a l’ aigua varen pensar que perseguia al
saltamartí i corregueren cap a ella.
Un exèrcit de
vespes va aprofitar l’ ocasió i es varen llençar sobre els defensors del puma, clavant els seus fiblons sobre els cossos dels animals que cridaven pel dolor.
La guineu els observava i els cridava:
—A l'aigua, a l'aigua!
I efectivament, el
masegats amics del puma es varen llançar a l ’aigua. L’ exèrcit de vespes
brunzia i no els deixaven sortir de l’ aigua. Finalment després de varies
hores; cansats, famolencs i assedegats, l’ exèrcit del puma es va rendir. Varen
sortir del llac tots, mullats i decebuts i varen tenir de suportar les mirades
i burles que les vespes els propinaven. El saltamartí es va acostar al puma i
li va dir:
—Puma presumit,
espero que no oblidis la lliçó, doncs has de saber que quan les criatures
petites s’ uneixen, no hi ha ningú que les pugui vèncer!
Conte Mexicà
Publicat a:
www.leyendascortasmexicanas.com
dijous, 2 de febrer del 2017
ENDEVINA ENDEVINETA...
POSSEEIX ULLALS,
PERÒ NO ÉS UN ELEFANT,
DUES ALETES, COM UNA FOCA,
I PORTA UN MOSTATXO SOBRE LA BOCA.
Marta Vilà
La solució la trobareu en el vídeo
M' ENDEVINES?
Les puntes de les ales
i la panxa blanca;
és negra com el carbó,
i té mala
reputació.
Marta Vilà
Si no ho sabeu mireu el vídeo
Subscriure's a:
Missatges (Atom)