Segons
aquesta llegenda, el mes de gener era bromista i una mica envejós, especialment
d'una merla, que tothom admirava pel seu
bec groc i les seves plomes blanquíssimes. Per fer-li la punyeta, cada vegada
que la merla sortia a buscar menjar, el gener
desencadenava una tempesta de vent i neu. Ella, que ja n'estava tipa, va anar a preguntar al mes
de gener si no podria durar una mica menys. El gener va respondre que no, que
el calendari és com és, i a ell li corresponien 28 dies.
L'any següent, la merla, per evitar la malifeta que cada any li feia el gener, va omplir el seu niu de menjar, de manera que els 28 dies que durava el gener no hagués de sortir a buscar-ne. A més, feia broma al gener tot dient-li: "Enguany estic molt bé, tots els dies calentona i ni un dia no m'has pogut congelar el bec."
L'any següent, la merla, per evitar la malifeta que cada any li feia el gener, va omplir el seu niu de menjar, de manera que els 28 dies que durava el gener no hagués de sortir a buscar-ne. A més, feia broma al gener tot dient-li: "Enguany estic molt bé, tots els dies calentona i ni un dia no m'has pogut congelar el bec."
El
mes de gener, es va sentir ferit en el seu orgull, i va anar a veure el seu
germà, el mes de febrer, que aleshores tenia 31 dies, i va demanar-li que l’hi deixés
tres dies, perquè volia donar una lliçó a una merla impertinent, i el seu germà hi va accedir. Aleshores el gener va desencadenar una gran tempesta de neu, que va
durar els tres dies sencers. La pobra merla, que ja havia sortit a buscar
menjar, amb el vent tan fort que bufava, no va poder tornar al seu niu i es va
refugiar al costat d’ una xemeneia per tenir una mica d'escalfor.
Després
d'aquells tres dies, quan la tempesta ja havia passat, va sortir d'aquell
refugi per tornar a casa seva, però les seves ales s'havien tornat negres a
causa del fum i el sutge de la xemeneia.
A partir de llavors, el mes de gener
té 31 dies, i les merles tenen el plomatge negre.
Conte Italià
Font: La lectora corrent
