dissabte, 31 de març de 2018

ELS TRES DIES DE LA MERLA


Segons aquesta llegenda, el mes de gener era bromista i una mica envejós, especialment d'una merla,  que tothom admirava pel seu bec groc i les seves plomes blanquíssimes. Per fer-li la punyeta, cada vegada que la merla sortia a buscar menjar,  el gener desencadenava una tempesta de vent i neu. Ella, que  ja n'estava tipa, va anar a preguntar al mes de gener si no podria durar una mica menys. El gener va respondre que no, que el calendari és com és, i a ell li corresponien 28 dies.
L'any següent, la merla, per evitar la malifeta que cada any li feia el gener, va omplir el seu niu de menjar, de manera que els 28 dies que durava el gener no hagués de sortir a buscar-ne. A més, feia broma al gener tot dient-li: "Enguany estic molt bé, tots els dies calentona i ni un dia no m'has pogut  congelar el bec."


El mes de gener, es va sentir ferit en el seu orgull, i va anar a veure el seu germà, el mes de febrer, que aleshores tenia 31 dies, i va demanar-li que l’hi deixés tres dies, perquè volia donar una lliçó a una merla impertinent, i el seu germà  hi va accedir. Aleshores el gener va desencadenar una gran tempesta de neu, que va durar els tres dies sencers. La pobra merla, que ja havia sortit a buscar menjar, amb el vent tan fort que bufava, no va poder tornar al seu niu i es va refugiar al costat d’ una xemeneia per tenir una mica d'escalfor. 
Després d'aquells tres dies, quan la tempesta ja havia passat, va sortir d'aquell refugi per tornar a casa seva, però les seves ales s'havien tornat negres a causa del fum i el sutge de la xemeneia. 
A partir de llavors, el mes de gener té 31 dies, i les merles tenen el plomatge negre.


Conte Italià
Font: La lectora corrent

dilluns, 26 de març de 2018

EL CARGOL I LA BAVOSA






Un cargol  s'arrossegava per la prada,
quan va veure una bavosa enrabiada.
S’atura i li pregunta a la bavosa:
-Que t’has enfadat per alguna cosa?


-Aquest temps em té enutjada
sempre surto mal parada.
Quan venen dies de fred,
el cos se’m queda geladet.


-I quan fa molta calor,
tinc el cos ple de suor.
Cargol, quina enveja que em fas,
doncs aquest problema no el tens pas!


-Quina casa més bufona,
a  l’hivern deu ser calentona.
I  a l’estiu quan fa caloreta,
deu ser molt fresqueta!


-Tens tota la raó bavosa,
la meva casa, no em fa cap nosa.
Em sap tant de greu no poder-te ajudar,
si pogués, una casa t’aniria a buscar!


-No pateixis bon amic,
només m'estava queixant un xic!
Quan n'estigui farta, sota terra hivernaré
i  fins que no vingui el bon temps no sortiré.


Marta Vilà


dimecres, 21 de març de 2018

LA GUINEU I EL LLEOPARD



Il.lustació Milo Winter


Una guineu i un lleopard discutien sobre la bellesa. El lleopard, presumia molt especialment de les seves taques negres escampades per tota la seva pell. Llavors la guineu li va dir:

-Més bonica em considero jo, no per l’aparença del meu cos, sinó més aviat per la gran varietat de colors que té  la meva ànima!

Moralina:
La bona constitució de la ment, és millor que la bellesa del cos.

Autor: Isop

divendres, 16 de març de 2018

ACUDIT 35: PETICIONS




Una vegada varen anar a parlar amb Déu, l’elefant, la girafa i la gallina.
L’elefant li diu:
— Déu meu, fes-me més petita la trompa perquè tots els animals se’n riuen de mi, pel meu nas.
I  Déu li contesta:
— Fill, amb aquest nas, tu pots prendre tota l’aigua que vulguis sense ajupir el cap, i a més et pots banyar tu mateix.
— Tens raó Déu, disculpa’m –va dir l’elefant.
Llavors la girafa li diu:
— Déu meu, fes-me el coll més petit que sóc la burla de tota la selva.
I  Déu respon:
— Filla , amb aquest coll, tu reculls els fruits més alts i frescos dels arbres.
La girafa, també demana disculpes a Déu.
Arriba la gallina i li diu:
— A mi no em vinguis amb ximpleries: O em fas els ous més petits o m’eixamples el cul !

ACUDIT 34: L'ORNITÒLEG



Dos amics van al zoo i un d’ells és un ornitòleg aficionat, i li va explicant al seu company les aus que estan veient:
— Aquella és una puput.                            
— I perquè és diu puput? – pregunta l’altre.
— Perquè quan aixeca el vol diu: put, put.
— Aquell és un tirà lictor.
— Ei! I per què s’anomena tirà lictor?
— Perquè quan aixeca el vol diu: lictor, lictor.
— Aaahhhh.
— Aquet  és un nictibi.
— I perquè s’anomena així?
— Perquè  surt de nit,  i quan aixeca el vol diu: tibi, tibi.
— Aaaahhh.
De sobte s’aturen  davant una gàbia on hi ha un ocell molt gras, amb un parell de testicles molt grossos i sobresortits.
— I com es diu aquest?
— Aquest es diu Uyuyui.
— Deu ser perquè quan aixeca el vol diu: Uyuyui, uyuyui .
— Quan aixeca el vol no, quan té d’aterrar.




diumenge, 11 de març de 2018

L'ESPANTAOCELLS





Al mig de un camp de blat,
hi ha un espantaocells palplantat.
El seu cos és fet de canya
i  no espanta ni a una aranya.




Porta una camisa i un barret
i  fa cara de ximplet.
Les seves mans,
són un parell de guants.




I  per emplenar-li  la camisa
han agafat palla de la pahissa.
No porta  pantalons
i  l’han lligat amb cordons.



Molts  ocellets  l’estan mirant,
mentre el gra es van menjant.
I  els corbs el troben tan bonic,
que l'estimen com un amic.



Marta Vilà


dimarts, 6 de març de 2018

EL CONGRÉS DELS ANIMALS







Els animals es van reunir, perquè el vell lleó s’havia mort i anava a ser substituït.
Llavors el nou cap va dir:
—Tots els diumenges realitzarem treballs per millorar la nostra societat.
Els animals van aplaudir el cap, que era un mussol vell  i  molt savi.
Però un no va aplaudir, era el gripau, que gandul i egoista, deia:
—Sí! Ja us ho fareu!  Diumenge jo me'n vaig a nedar i a dormir!
I va arribar diumenge i tots se’n van anar a complir amb les seves tasques, però el gripau, a la llacuna, continuava dient:
—Quines bestieses! Jo no vaig a treballar… L’aigua és fresca, i dormir  és un plaer.
Així varen passar uns quants diumenges, fins que el vell mussol va reunir de nou tots els animals en assemblea i els va parlar així:
—Amics, tots estem satisfets del deure complert, però n’hi ha un que no desitja viure en societat, que no vol ajudar els altres, i que per tant ha de ser expulsat d’aquí.
Tots els animals es van mirar, i van xiuxiuejar en veu baixa, però el gripau es va quedar silenciós.
Llavors el mussol va prosseguir:
—No vull acusar-lo directament, només diré que és verd, té els ulls sortits i viu a l’aigua.
Llavors el gripau va saltar frenèticament, cridant:
—Això, això, que expulsin el cocodril!
 Conte Cubà