Els animals es van reunir, perquè el vell lleó s’havia
mort i anava a ser substituït.
Llavors el nou cap va dir:
—Tots els diumenges realitzarem treballs per millorar
la nostra societat.
Els animals van aplaudir el cap, que era un mussol
vell i molt savi.
Però un no va aplaudir, era el gripau, que gandul i
egoista, deia:
—Sí! Ja us ho fareu! Diumenge jo me'n vaig a nedar i a dormir!
I va arribar diumenge i tots se’n van anar a complir
amb les seves tasques, però el gripau, a la llacuna, continuava dient:
—Quines bestieses! Jo no vaig a treballar… L’aigua és
fresca, i dormir és un plaer.
Així varen passar uns quants diumenges, fins que el
vell mussol va reunir de nou tots els animals en assemblea i els va parlar
així:
—Amics, tots estem satisfets del deure complert, però
n’hi ha un que no desitja viure en societat, que no vol ajudar els altres, i
que per tant ha de ser expulsat d’aquí.
Tots els animals es van mirar, i van xiuxiuejar en veu
baixa, però el gripau es va quedar silenciós.
Llavors el mussol va prosseguir:
—No vull acusar-lo directament, només diré que és
verd, té els ulls sortits i viu a l’aigua.
Llavors el gripau va saltar frenèticament, cridant:
—Això, això, que expulsin el cocodril!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada