dimecres, 31 de març del 2021

CANÇÓ: LA MONA DE PASQUA

 


 Som mainada 

(canal  de cançons infantils)

Ous, ous, ous,

bona Pasqua per tothom!

Mona, mona, mona,

pel fillol o la fillola!

 

Venim de la Quaresma,

som a la primavera.

I a la Vella sense cames.

Apa adéu fins la propera!

 

Ja arribat la Pasqua,

i el bon temps ja és aquí,

per mi és un gran dia

 i  és que ve el meu Padrí!

 

Recitaré el seu verset

i un obsequi jo rebré

una mona que és molt bona

i que dilluns em menjaré.

 

Pasqua avui, Pasqua demà,

Padrí doneu-me la mona

i us besaré la mà.

 

Ous, ous, ous,

bona Pasqua per tothom!

Mona, mona, mona,

pel fillol o la fillola!

 

Farcida amb melmelada,

amb moltes plomes i uns pollets.

O amb grans ous de xocolata

i decorada amb ninotets.

 

Pot ser de xocolata

o feta de pa de pessic,

o un bon rotllo que això agrada

del més gran fins el més xic.

 

A padrines i padrins

moltes gràcies jo els diré,

per la mona que és tan bona

i que dilluns em menjaré.

 

Pasqua avui, Pasqua demà,

Padrí doneu-me la mona

i us besaré la mà.

 

Ous, ous, ous,

bona Pasqua per tothom!

Mona, mona, mona,

pel fillol o la fillola! (bis)



divendres, 26 de març del 2021

EL LLEÓ I EL MOSQUIT LLUITADOR

 

Autor ilustració: Milo Winter


 Un mosquit es va acostar a un lleó i li va dir:

—No em fas por, no ets més fort que jo. Si creus el contrari, demostra-ho.

 

—Que esgarrapes i mossegues amb les dents? Això també ho fa qualsevol defensant-se d’ un lladre!  Jo sóc més fort que tu, i si vols ara mateix, et desafio a un combat!

 

El mosquit va començar a brunzir i es va llançar a sobre del lleó, el va picar repetidament al voltant del nas, on no tenia pèl.

 

El lleó va començar a esgarrapar-se amb les seves pròpies urpes, fins que es va donar per vençut. El mosquit es va proclamar guanyador del combat i va brunzir de content; i tan ufanós estava de la victòria, que en plena celebració es va embolicar amb una teranyina d’una aranya.

 

Veient pròxima la mort, es va lamentar que després d’haver lluitat amb  l’animal més poderós de tots, acabés la seva vida en mans d’un animal tan insignificant, com una aranya.

 

 

Moralina: No importa la magnitud dels teus èxits aconseguits a la vida, ves amb compte, no fos cas que la il·lusió per haver-ne obtingut un de nou, no ho acabi espatllant tot.

 

 Autor: Isop



diumenge, 21 de març del 2021

LES LLETRES: Z

 



La zebra Estanislava,

és la que  més corre de la bandada.

Adora la velocitat,

quina sensació de llibertat!

 

Com una atleta de competició,

està sempre a punt  per l’acció!

Guanya les curses de llarga distància,

des de la més tendra infància.

 

Corre amunt  i  avall per la sabana,

fins que se li obre gana.

I  fent ziga-zagues s’ho passa genial!

Però és un perill per qualsevol animal.

Marta Vilà


Aprèn les lletres amb l'ajuda dels animals! 



dimarts, 16 de març del 2021

L' ESQUIROLETA LINA

<a href='https://www.freepik.es/fotos-vectores-gratis/diseno'>Vector de diseño creado por ddraw - www.freepik.es</a>


La  Lina era una esquiroleta preciosa, tenia la cara molt bonica, unes dents molt ben cuidades i  la seva frondosa cua tenia el pèl de dos colors, cosa poc freqüent i que li donava un aire encantador. Ella se sentia molt orgullosa de la seva aparença i, es passava moltes hores tenint cura del seu pelatge per estar impecable davant dels seus amics. A vegades, jugaven a fer concursos de bellesa i la Lina molts de cops havia quedat la primera. L'esquiroleta li donava molta importància a l'aspecte exterior i se sentia afortunada de ser tan bonica. La Lina no entenia com era possible, que a la natura hi haguessin animals tan lletjos i repulsius com les aranyes, els cucs i d'altres bestioles. Ella pensava que sense tots aquests animalons que l'espantaven tant, la vida al bosc seria més tranquil·la i agradable.



Un dia al vespre, quan tots els animalons eren a dormir, una espessa boira de fum es va escampar per tot el bosc, la visibilitat gairebé era nul·la i l'aire era irrespirable per la forta olor que desprenia el fum. Hi havia un incendi al bosc i tots els animals fugien espavorits intentant salvar la vida. La Lina, com la resta d'animals, es va posar a saltar de branca en branca a tota velocitat en direcció on corrien tots els altres animals. Tenia molta por, mai no havia experimentat una sensació tan estressant. Mentre saltava d'arbre en arbre va tenir la mala sort, que una branqueta fina on s'havia enfilat no va suportar el fort impuls del salt i  es va trencar, i  la Lina va caure al terra. L'esquiroleta va quedar inconscient durant uns minuts, però tot i això, sentia com el terra es movia dels cops que feien els animals al trepitjar-lo, mentre fugien del foc. Quan va obrir els ulls, es va adonar que no podia caminar, ni pujar als arbres, perquè s'havia fet mal al peu i el fet de moure'l li provocava un dolor immens. La Lina es va posar a cridar demanant ajuda, però cap animal no l'escoltava, doncs estaven massa amoïnats en salvar-se. De cop, es va posar a plorar desconsoladament i va pensar que cap animal no l'ajudaria; però la Lina estava equivocada, perquè un gripau  l'havia sentit plorar i li va preguntar que li passava. L'esquiroleta va contestar que no podia moure el peu, i llavors, el gripau li va dir que puges a la seva esquena, que ell la portaria a un lloc segur. L'esquiroleta va dubtar uns segons, aquell gripau era molt lleig i li feia molta angúnia. Finalment, va decidir pujar  sobre l'esquena del gripau, aquest li va dir que s'agafés ben fort per no caure. El gripau saltava a tota velocitat, intentant esquivar les potes dels altres animals més grans i aleshores, va apreciar un petit rierol que travessava a l'altra riba del bosc i el va creuar. Totalment esgotat, es va adonar que havien aconseguit deixar el perill enrere i que s'havien salvat. L'esquiroleta, molt agraïda li va fer una forta abraçada i li va donar les gràcies, perquè havia aconseguit sobreviure gràcies a ell.




I a partir d'aquell dia, els perjudicis que s'havia creat sobre l'aspecte d'alguns animals varen canviar, es va adonar que certs animals que no eren bonics per fora, tenien una bellesa interior que els feia extraordinaris, com el gripau que l'havia ajudat a salvar-se, que posseïa un cor d'or. I es va prometre, no jutjar mai més cap animal per la seva aparença, primer de tot es fixaria en el caràcter de l'animal i en la seva manera de pensar, i després l'intentaria conèixer més a fons, per així  fer-se una imatge completa de la seva personalitat.


Autora del Conte:

Marta Vilà


dijous, 11 de març del 2021

L' ABELLEROL

 



Una ratlla negra als ulls,

color groc a la gola,

ja som al mes de març

i  l'abellerol ens diu hola.

 

Té el bec molt dur per menjar insectes:

abelles, escarabats, formigues i vespes.

En els talussos terrossos del riu

excava un túnel  per fer el niu.

 

Ocellet multicolor

que ens visites quan fa calor,

quan l'estiu hagi passat,

de ben segur, que ja hauràs marxat.

Marta Vilà


Nius d'abellerols 

dissabte, 6 de març del 2021

L' ERMITÀ

 


Un vell ermità, es refugiava en una muntanya per viure en soledat i meditar. Quan alguna persona passava per allà i li volia donar conversa, ell sempre deia que estava molt ocupat.

Una dia una persona li va preguntar:

—Com pot tenir tanta feina si viu sol?

Ell va contestar:

—Tinc d'entrenar dos falcons i  dues àguiles, tranquil·litzar dos conills, disciplinar una serp, motivar un ase i domar un lleó.

—No veig cap animal per aquí. On són?

L'ermità li va dir:

Aquests animals que he dit els portem tots a dins.

Els falcons, es llencen  a sobre tot el que se'm presenta, sigui bo o dolent, tinc d'entrenar-los perquè es llencin només sobre les coses bones.

Són els meus ulls.

Les dues àguiles, amb les seves urpes poderoses, poden ferir i destrossar, tinc d'entrenar-les perquè no facin mal a ningú i es posin al meu servei per ajudar.

Són les meves mans.

Els conills són molt porucs, van sempre a la seva, volen esquivar les situacions difícils i els tinc d'ensenyar a estar tranquils encara que hi hagi sofriment, problemes o qualsevol cosa que no m'agradi.

Són els meus peus.

La més difícil de vigilar és la serp, està tancada en una forta gàbia, però ella sempre està disposada a mossegar i enverinar a qualsevol que estigui a prop, per això l'haig de disciplinar

És la meva llengua.

El ruc és obstinat, no vol complir amb el seu deure, sempre està cansat i es nega a portar la seva càrrega cada dia.

És el meu cos.

Per últim necessito domar el lleó, que vol ser el rei, el primer, el vanitós, l'orgullós, el que es creu millor:

És el meu ego.

Com veus tinc massa feina per fer.

(Autor desconegut)

Reflexió:

Aquesta lectura ens fa pensar sobre la necessitat de controlar el nostre cos, les emocions i els nostres defectes. És una dura tasca, que només es va assolint amb la nostra voluntat de millorar i amb del pas del temps.


dilluns, 1 de març del 2021

L'ÀGUILA

 



Una au sublim,

que posseeix totes les qualitats,

majestuositat, bona vista,

punteria i velocitat.

 

És la reina dels ocells,

acròbata del aire;

precisió  i acceleració,

al servei d’ un temible depredador.

Marta Vilà



L'àguila reial la reina de les muntanyes


Alguns exemplars resideixen
 tot l'any a Catalunya i d'altres migren