Un desig pel nou any:

Que aquest Any Nou ens porti força aigua, que ens fa molta falta!  

Cap d'any amb el muppets!

 

Quan  escoltes  una  cancó  i  la  trobes  del  tot  absurda , 

 però   a mesura  que  la sents   una vegada  i  una  altra ...

L' esperit del Nadal

 

L'esperit del Nadal es podria definir 

només amb una paraula: Compartir

El Nadal dels Animals

 

<a href="https://www.freepik.es/vector-gratis/coleccion-animales-invierno-acuarela_19539623.htm#query=animales%20nieve&position=34&from_view=search&track=ais&uuid=5421973b-f305-4a13-bfdb-e9c3780026aa">Imagen de pikisuperstar</a> en Freepik

 

Vet aquí que una vegada, en un bosc de les nostres contrades, va succeir un fet excepcional !

Tot els animals del bosc en parlaven..., perquè mai ningú havia vist abans, un ésser tan estrany:

Una màscara negra li envoltava la mirada, era força gran  i  pel riu es passejava  i  tenia una llarga i espessa  cua anellada.

"Què era?  D’on havia vingut, aquell desconegut?"

Milers de preguntes passaven pels caparrons dels animals i molts encuriosits l’espiaven d’amagat, sense fer gens de soroll, no fos cas de que es tractés d'un animal molt perillós.

Era pels volts de Nadal  i,  feia un fred que pela !

El pit roig des de dalt d'un arbre el contemplava i se sorprenia de que amb aquell fred, el desconegut no es posés sota cobert.

La llúdriga estava molt enfadada, perquè l’estrany animaló caçava peixos i crancs amb molta afició !

"Aquest és el meu riu —pensava la llúdriga—. A aquest pas, no me'n deixarà cap ! "

L’esquirol el  trobava molt divertit i, es feia un tip de riure quan veia que el desconegut rentava amb aigua tots els aliments que li venien de gust !

I  com que l’esquirol era un xic tafaner, va ser el primer en presentar-se al foraster.

—Hola, quin animal ets ? —li va preguntar l’esquirol.

—Soc un os rentador —va contestar l’animaló.

—Ara entenc perquè et diuen rentador ! —va riure l’esquirol.

I varen iniciar un llarga i extensa conversa, on l'os rentador li va explicar a l'esquirol que vivia en un bosc molt llunyà, i que uns homes l'havien capturat i tancat dins d'una gàbia. Després d'un llarg viatge va acabar en una casa, amb uns altres humans que semblaven molt simpàtics i carinyosos amb ell. Però que a mesura que es va anar fent gran, la relació amb ells va canviar i es va fer insuportable, perquè aquells humans sempre estaven enfadats amb ell i deien que destrossava i feia malbé totes les coses de la llar. Finalment, l'os rentador, cansat d'estar tancat en aquella casa, un dia va aprofitar per fugir ben lluny i anar a veure món.

En acabar la història  l' os rentador li va dir a l’esquirol:

—Però aquest bosc és molt diferent del lloc on vivia. Aquí no he trobat cap animal com jo.

—És veritat  —es va entristir l’esquirol —. Tu ets el primer  i  únic os rentador que viu aquí.

—Vaja! —va dir l’os rentador—. I ara què faré? Aquí no tinc cap amic.

—Vols que sigui el teu amic? —li va preguntar  l’esquirol.

—M’encantaria! —es va emocionar l'os rentador.

—Vine amb mi  i  t'ensenyaré casa meva, si vols podem viure junts.

Però quan varen arribar al buit de l'arbre on vivia l'esquirol, l'os rentador es va adonar que era massa petitó per ell.

—No et preocupis —li va dir l'esquirol—. Buscarem un buit en un arbre més gran, on capiguem tots dos.

I així de mica en mica, l'esquirol i l'os rentador es varen anar coneixent  i  es varen fer amics.

Al cap d’uns dies, l'esquirol va explicar la història de l'os rentador a alguns animals del bosc. I entre tots varen decidir donar-li una gran sorpresa.

Un dia que nevava i que coincidia amb el dia de Nadal,  li varen preparar una gran festa de benvinguda. Els convidats varen portar menjar per celebrar l’arribada del nouvingut.  El pit-roig no hi va faltar  i  va portar alguns fruits silvestres i aglans, la llúdriga, una bona amanida d'algues  i  l’esquirol per descomptat  va portar els pinyons.

I aquell va ser el primer Nadal que varen dinar plegats, fent una gran celebració i donant-se escalfor uns als altres com una gran família.

Autora del Conte: Marta Vilà

QUE PASSEU UNES:

 

Emocions, Sentiments i Sensacions: La Gana

 

a href='httpswww.freepik.esvectorescaras-expresiones'Vector de caras expresiones creado por pch.vector - www.freepik.esa - 

Quan em sento afamat,

la panxa, menjar em reclama,

 sento el soroll dels budells

que m'informen:  que ja tenen gana!

 

I  de sobte el meu cervell…

pensa en un munt de coses dolces

que em fan caure la baba,

xocolata, pastissets  o galetes

ben ensucradetes.

Marta Vilà

Rikus - 15 dies per Nadal

 

15 dies per Nadal és un popurri de cançons de Nadal, arriba el Nadal, t'animes a cantar aquest popurri de nadales?

El corb i el cigne

 

Il·lustració: Milo Winter

Una vegada, un corb va observar un elegant cigne i va desitjar tenir el seu espectacular plomatge. El corb va suposar que, el color blanc era degut a que el cigne cada dia es banyava dins l’aigua, llavors, va decidir canviar la seva residència habitual per anar a viure al llac.

Però amb el temps, tot i posar molt d’esforç en netejar incansablement les seves plomes, no va aconseguir el seu propòsit i les seves plomes no van canviar de color. Com que el corb vivia en el llac i s’alimentava de les mateixes algues que el cigne, el seu cos, que no estava preparat per aquella alimentació,  es va anar aprimant  i  finalment va morir.

Moralina:

Un canvi d’hàbits no alterarà la naturalesa que ens ve donada.

Faula: d'Isop