dijous, 30 de març de 2017

EL LLOP I EL GOS








Un llop que estava mort de gana, va trobar un gos mastí, gras i sa que corria pel bosc. El llop el podia haver atacat i haver-se’l menjat, però no es va veure amb prou forces per lluitar amb ell.
Llavors el llop es va acostar per parlar amb el gos  i afalagar-lo sobre el seu estat físic.
El mastí li va respondre:

-No estàs tan bé com jo, perquè no vols, deixa el bosc i els teus amics. Segueix-me i tindràs una vida excel·lent.
I el llop li va preguntar:
-I què hauré de fer?
-No gaire res –va dir el gos –hauràs d’atacar a qui posi en perill la vida del teu amo; estimar als teus propietaris, i sempre complaure’ls. Amb una cosa tant simple com això que et dic, tindràs les sobres de tots els dinars, ossos de pollastre, carn fresca, fruita, verdures i també  l’estimació dels teus amos com agraïment per la  teva tasca.

El llop es va sentir feliç i ple d’esperança.
Mentre caminava cap a la casa de l’amo del mastí, el llop es va adonar que el gos tenia un pelat al coll.
-Què és això? –va preguntar.
-Res.
-Com que res?
-Una tonteria.
-Però per algun motiu tens el coll pelat?
-Deu ser la marca del collar que fa servir l’amo per lligar-me.
-Lligar-te! –va exclamar el llop-. Tu no vas on vols?
-No sempre, però això què importa?
-És tan important, que no vull ni el més gran dels tresors per renunciar a la meva llibertat va dir el llop, i va marxar corrents, sense mirar enrere.

Moralina:

A vegades per aconseguir més benestar, hem de renunciar al que  més estimem. 


Autor: Isop


Cap comentari:

Publica un comentari