Quan estic
trist,
el món em sembla
gris.
Noto que dins el
meu pit…,
el cor està
encongit,
i no puc controlar,
unes llàgrimes que no paren de brollar.
Marta Vilà
 |
| Il·lustració: Milo Winter |
En un estany vivien unes granotes lliures i felices, però cansades del desordre i desgovern en què vivien. Llavors, les granotes varen decidir enviar una delegació a Zeus perquè els enviés un rei per cuidar-les. Zeus atenent a la seva petició, els va enviar un tronc gruixut a la seva bassa. Espantades les granotes pel soroll que va fer el tronc en caure, es varen amagar on van poder. Les granotes de mica en mica es van anar acostant al tronc i, veient que el tros de fusta no es movia i que tornava la quietud a la bassa, varen començar a sentir menyspreu cap al nou rei, brincaven sobre d'ell i s’asseien al seu damunt, rient sense parar.
I així sentint-se indignades per tenir de monarca un simple tronc de fusta, varen tornar a veure Zeus. Davant de tanta insistència, Zeus es va enfadar i els va llançar trons, i amb aquests, els va enviar una famolenca grua, que va atrapar i devorar totes les granotes, una a una, sense cap mena de compassió.
Moralina:
A l’hora d’escollir els governants, és millor agafar-ne un de senzill i honest, en comptes d'un molt emprenedor però malvat i corrupte.
