Il·lustració: Milo Winter |
En un estany vivien unes granotes lliures i felices, però cansades del desordre i desgovern en què vivien. Llavors, les granotes varen decidir enviar una delegació a Zeus perquè els enviés un rei per cuidar-les. Zeus atenent a la seva petició, els va enviar un tronc gruixut a la seva bassa. Espantades les granotes pel soroll que va fer el tronc en caure, es varen amagar on van poder. Les granotes de mica en mica es van anar acostant al tronc i, veient que el tros de fusta no es movia i que tornava la quietud a la bassa, varen començar a sentir menyspreu cap al nou rei, brincaven sobre d'ell i s’asseien al seu damunt, rient sense parar.
I així sentint-se indignades per tenir de monarca un simple tronc de fusta, varen tornar a veure Zeus. Davant de tanta insistència, Zeus es va enfadar i els va llançar trons, i amb aquests, els va enviar una famolenca grua, que va atrapar i devorar totes les granotes, una a una, sense cap mena de compassió.
Moralina:
A l’hora d’escollir els governants, és millor agafar-ne un de senzill i honest, en comptes d'un molt emprenedor però malvat i corrupte.
¡Ay, miedo me da!
ResponEliminaUn abrazo spai de contes
En este mundo tenemos governantes que dan pavor.
EliminaMuchas gracias Marisa, besos de mi parte!