dissabte, 30 de novembre del 2019

EL LLEÓ I EL CONILL






En un bosc de la Índia  i vivia un terrible lleó que es menjava a tots els animals que trobava. Els altres animals del bosc estaven molt espantats, així que li van prometre que cada dia li enviarien un animal per a què se'l mengés amb la condició de que deixés a la resta en pau. Al lleó li va semblar un bon pacte i així ho van fer durant molt de temps.
Un dia, li va tocar al conill anar a la cova del lleó. Però el conill no tenia gens de por, fins i tot va arribar tard a la seva cita amb el lleó. El temible lleó va rugir: 
—Per què arribes tard conill?

 El conill li va respondre:
—Estava de camí cap a la teva cova, quan un lleó encara més ferotge que tu m'ha parat.

El lleó escoltava molt atent l'explicació del conill.

—L'altre lleó deia que ell era el Rei. Sento dir-te això, però m'ha dit que ets un babau —va dir el conill.

El terrible lleó estava molt enfadat. Qui es pensava que era aquell lleó per creure's millor que ell? El lleó li va demanar al conill que el portés on vivia aquell impostor i el conill va portar al lleó fins a un pou i li va dir:

—Està aquí dins!

El lleó va mirar dins del pou i va veure el seu propi reflex a l'aigua. Va rugir molt fort i des del fons del pou va tornar el seu rugit però dues vegades més alt, perquè feia ressò. El lleó va saltar dins del pou, atacant el seu propi reflex.
I així va ser com el bosc es va desfer del temible lleó que estava acabant amb els animals que vivien allà. Tot gràcies al conill, que va utilitzar la seva intel·ligència per vèncer el poder i la insensatesa del lleó.

Conte de l'Índia



dilluns, 25 de novembre del 2019

LA MALLERENGA CARBONERA





La cara  de dos colors,
sobre de l’ull negre i les galtones blanques,
porta una armilla groga amb una llarga i negra corbata,
i  llueix  una esplèndida  jaqueta  de color plata.

Marta Vilà




El cant de la Mallerenga Carbonera


Alguns exemplars són residents al territori  i d'altres migren




dimecres, 20 de novembre del 2019

ELS PAONS I EL PAÓ REIAL





En un corral hi vivien uns quants paons. Gent de poca idea, molt vanitosos, aparentant ser importants i creient que eren els amos de tot, s'admiraven entre sí, aprovant-t'ho tot junts, amb uns cloqueigs entusiastes per qualsevol tonteria que digues qualsevol d'ells,  i  feia falta que un, s'inflés majestuosament, deixant anar un esternut solemne, per tal que tots fessin alhora:   glu, glu,glu,glu!
No obstant això, anaven mal vestits i eren presumits, insaciables i de mal geni, buscaven brega amb  qui no mostrés per a ells una admiració incondicional.
Va arribar un dia de visita un ocell, semblava ser un parent seu, però molt més elegant en les seves maneres,  ben vestit, amb una certa senzillesa amb una cua més llarga que la d'ells  i un tocat brillant molt més bonic que l'horrible bonet violaci que tenien al cap.
El varen començar, per suposat, a mirar de reüll.
Llavors, el  millor orador dels paons, veient que les seves paraules produïen poc efecte  en l'hoste, va voler causar-li una impressió irresistible i ensenyar-li que ells també eren bonics; va posar les cames rectes, esternudà fort  i  va obrir la cua posant-se-li  la cara tota blava  i  vermella.
Tots els seus companys el varen imitar,  i va quedar efectivament estupefacte el paó reial, al veure tanta vanitat, juntament amb tanta ignorància. Va voler llavors ensenyar-los el que realment era digne d'admiració  i va desplegar, com un ventall, la seva magnifica cua.
Quan varen veure  i  comprendre la seva inimitable superioritat, els paons es varen ajuntar, i en son de guerra, es varen abalançar per destrossar el que no podien igualar.
El paó reial, va alçar el vol, es va assentar a d'alt del mur i va deixar anar una riallada.


Autor: Godofredo Daireaux






divendres, 15 de novembre del 2019

L'OBSEQUI DELS COLOMS






Era costum a l'Handan  caçar coloms i regalar-los al príncep pel dia d'Any Nou. Això li agradava tant al sobirà que repartia valuoses recompenses. Un dia algú li va preguntar la raó d'aquest costum.
—El dia d'Any Nou deixo els coloms en llibertat per demostrar la meva bondat —va contestar el príncep.

—Com que tots els seus súbdits saben que vostè necessita coloms per alliberar-los, tots es dediquen a caçar-los —va comentar l’altre —. I el resultat és que al caçar-los, molts moren. Si vostè realment els vol salvar, és millor que prohibeixi  la seva caça. Tal  i  com estan les coses, vostè, els caça per alliberar-los  i  la seva bondat no pot reparar el mal que ocasiona.

El príncep va assentir.

Des de llavors, abans de seguir una altra tradició i  fer efectiva una decisió tan important, el príncep ho pensava molt bé. Doncs a més de bones intencions, la raó era necessària.
Conte Xinès

diumenge, 10 de novembre del 2019

LA MERLA





El mascle és negre, i té el bec més groc,
i  l'ull resseguit amb una ratlla groga  i  fina.
La femella és més marronosa  i  pigadeta,
però tots dos tenen la mateixa silueta.
Marta Vilà




Merla cantant

Alguns exemplars són residents i d'altres migren


dimarts, 5 de novembre del 2019

L'APICULTOR




Un lladre es va introduir a casa d'un apicultor durant la seva absència, robant la mel  i  les bresques. Quan va tornar l'apicultor, veient buits els ruscs, es va detenir a examinar-los.

Mentrestant, les abelles, van tornar de recol·lectar i el varen trobar allà, el van picar amb els seus fiblons i el varen maltractar horriblement.
—Maleïts insectes —va dir l'apicultor —, han deixat marxar sense càstig a qui  els havia  robat les bresques, i a mi que les cuido amb carinyo, em fereixen implacablement!

Moralina:
Moltes vegades passa que veiem amb desconfiança als nostres amics, però per ignorància donem la mà a qui és el nostre enemic.
 Autor: Isop