Hi havia una vegada al Japó un ancià
anomenat Takahama, que vivia des de jove en una petita casa que ell mateix
s'havia construït al costat d'un cementiri, dalt d'un turó. Era un home estimat
i respectat per la seva amabilitat i generositat, però els veïns del poble sovint
es preguntaven per què vivia sol i al costat del cementiri, i per què mai
s'havia casat.
Va succeir que l'ancià va emmalaltir greument i estava
a punt de morir. La seva cunyada i el seu nebot varen anar a cuidar-lo en els
seus últims moments i, li varen prometre que estarien al seu costat amb tot el
que necessités, especialment el nebot, que no es separava de l'ancià.
Un dia, en que la finestra de l'habitació
era oberta, va entrar un petita papallona blanca a l'interior. El jove va intentar fer-la fora
en repetides ocasions, però la papallona sempre tornava a l'interior de
l'habitació, finalment, cansat de la papallona, la va deixar voleiar a la vora de
l'ancià.
Després d'una llarga estona, la papallona
va abandonar l'habitació i el jove, encuriosit pel seu comportament i embadalit
per la seva bellesa, la va seguir.
La papallona va anar fins al cementiri que
hi havia al costat de la casa i es va dirigir a una tomba, va estar voletejant
una estona fins que va desaparèixer. Tot i que la tomba era molt antiga, estava
molt neta i ben cuidada i envoltada de flors blanques i fresques.
Després de perdre de vista la papallona,
el jove va tornar a casa del seu oncle, i va descobrir que s'havia mort.
El jove li va explicar a la seva mare el
que havia succeït, fins i tot l'estrany comportament de la papallona, la dona va fer un estrany somriure i li va explicar al seu fill el motiu de per què Takahama havia passat la seva vida en aquella casa.
Quan era jove, Takahama va conèixer i es enamorar d'una jove anomenada Akiko, amb
la que es volia casar. Tristament, pocs dies abans del casament la jove va
morir. Aquest fet va enfonsar a Takahama en una profunda tristesa, de la que
mai aconseguiria recuperar-se. Llavors, Takahama va decidir que mai més no es casaria amb
cap altra dona i va construir una casa al costat del cementiri, per poder visitar
i cuidar tots els dies la tomba de la seva estimada.
El jove va reflexionar i va comprendre que
el seu oncle era la papallona blanca, i que ara finalment s'havia reunit amb a
seva estimada Akiko.
Aquest bonic conte, ens parla sobre l'amor,
concretament d'un amor capaç de transcendir en el temps i fins i tot a la mort.
Un amor etern.
Conte Japonès
Preciós aquest conte , un amor etern que va més enllà del temps i fins i tot traspassa les portes de la mort! I la simbologia de la papallona blanca , que bonica...Finalment es van retrobar!
ResponEliminaPetonets, Marta.
Sí que és molt bonic aquest conte. Hi ha amors que no s'obliden mai. Petonets M.Roser.
ResponElimina