Hi havia una vegada, tres cabres mascle de la mateixa família: un petit i
inexpert cabrit, el seu pare d’edat mitjana, i l’avi que era una cabra grossa i
molt llesta.
Les tres cabres s’estimaven molt, es protegien i sempre anaven en grup,
molt juntes per no perdre’s i defensar-se dels perills.
Un dia, de bon matí, varen sortir a menjar herba al mateix lloc de sempre,
però quan varen arribar, no hi havia ni un bri d’herba fresca per menjar en tot
el prat.
L’avi va mirar a l’horitzó, i va pensar que la seva família tenia de menjar,
i va trobar una solució al greu problema.
No tenien més remei que travessar un pont de pedra que hi havia al riu, i
així arribar als prats verds que hi havia al peu de les muntanyes.
Desgraciadament, cap de les cabres s’imaginava, que el pont el custodiava un horrible i malvat trol que no deixava passar a ningú.
La cabra més petita, no va esperar a la seva família, i va ser la primera
en travessar imprudentment el pont, però de sobte va aparèixer el trol que li
va dir:
-Qui ets? Cap on vas? -li va
preguntar.
-Vaig a l’altra vora del riu a buscar menjar per mi i per la meva família -va
contestar el cabrit.
-Ja,ja,ja,ja!-va riure maliciosament
el trol, soc l’amo del pont, i jo decideixo qui passa, i qui no. Jo també tinc
molta gana, i ara mateix et menjaré!
-Soc massa petit per atipar el teu estómac, només soc un pobre cabrit
escarransit, deixi’m passar, perquè darrere meu ve una cabra molt més gran que
jo, li dic la veritat!
El trol va pensar uns moments, i finalment va cedir.
-Està ve passa, però espero que no m’hagis enganyat! Perquè si m’has mentit et vindré a buscar.
Al cap d’un moment, va aparèixer el pare del cabrit i el trol li va dir:
-Qui ets? Cap on vas?
-Vaig a l’altra vora del riu a buscar menjar per mi i per la meva família
–va dir el pare cabra.
Ja,ja,ja,ja! –va riure el trol, soc l’amo del pont, i jo decideixo qui
passa i qui no. Jo també estic mort de gana, i ara mateix et menjaré!
El pare cabra, es va espantar molt, però va fer veure que estava molt tranquil.
-Sé que tens molta gana, però si em deixes creuar, t’adonaràs que darrera
meu, ve una cabra molt i molt més gran que jo. Val la pena que esperis uns
segons, i obtindràs un gran festí que et durarà diversos dies, només és cosa
d’un moment!
El trol va dubtar un moment, però després, va pensar que el que li havia
dit el cabrit havia estat veritat, i potser aquesta cabra tampoc l’enganyava.
-Està ve passa, però espero que no m’hagis enganyat. Perquè si m’has mentit,
ho pagaràs amb la vida!
Al cap d’una estoneta, va aparèixer la cabra més vella, va pujar el pont
amb seguretat; aquella seguretat que donen els anys, i de seguida va veure el
trol que li va dir:
-Qui ets? Cap on vas?
-Vaig a buscar menjar a l’altra vora del riu –va contestar el vell boc.
-Ja,ja,ja,ja! -va riure el trol, soc l’amo del pont, i jo decideixo qui
passa i qui no. Jo també estic mort de gana, i no em perdria un saborós menjar
com tu. Ara mateix et menjaré!
El vell boc li va preguntar:
-M’estàs amenaçant? Si jo fos tu, sortiria immediatament del pont, has de
saber que no em fas cap por!
-Ja,ja,ja,ja! –va riure el trol.
-Que tingui por d’una vella cabra que només menja herba. Deus estar de
broma!
-El bell boc no va donar-li temps a reaccionar, va ajupir el cap i va començar a córrer veloçment cap al trol, i
li va donar una forta envestida amb les banyes, tan potent, que de l’empenta, el trol va caure al riu. I com que
el trol no sabia nedar, les perilloses aigües del riu se’l varen emportar, tan
lluny, que mai més va tornar.
El vell boc va travessar el pont i
es va retrobar amb la seva família, sense l’astúcia del seu nét i del seu fill, i la seva experiència, no
haurien aconseguit travessar el pont. Tots tres mascles varen caminar molt
contents en direcció a les muntanyes, des de lluny podien veure els prats plens
d’herba fresca. I d’ençà d’aquell dia, tots els animals varen poder travessar el
pont de pedra, per anar d’una vora a l’altra
vora del riu, tranquil·lament i sense cap perill.
Conte de Noruega
