dilluns, 30 de març de 2020

L'ASE I EL LLOP

Un ase estava menjant tranquil.lament en el camp quan va veure que s'acostava un llop; i va pensar de quina manera podria escapar d'ell. Llavors se li va ocórrer que faria veure que s'havia clavat una espina a la pota.
Quan va arribar el llop li va dir:
—Ai llop! Em fa molt de mal una pota, m'he clavat una espina de romeguera. Abans de que em mengis, me l'hauries de treure  i  aleshores, em podràs devorar sense perill que se't clavi aquesta espina a la gola.
—Vaja, tens raó, ase. Gràcies per advertir-me… Miraré bé la teva pota, a veure si et puc treure l'espina.
Llavors, el llop es va aproximar molt a la pota. I l'ase li va dir:
—Acostat una mica més o no la veuràs bé.
El llop es va acostar més a la seva pota  i l'ase, ràpidament li va ventar una forta coça, tan gran, que el llop amb la boca sagnant va fugir totalment escarmentat, mentre marxava d'allà cridava de dolor.
—Aiii! —cridava el llop—. Això em passa per intentar ser metge, quan el meu ofici és caçador.

Il.lustració Milo Winter




Moralina:

Si no n'has de treure cap benefici, no canviïs d'ofici.

Autor: Isop

dimecres, 25 de març de 2020

EL FALCÓ PELEGRÍ





Agafa altura a gran velocitat
i  es llança en picat com una bala,
caça ocells de mida mitjana
i  no  té pietat quan té gana.

Excel·lent caçador,
utilitza la gravetat  i  la concentració,
viu en entorns amb penya-segats
i  també li agraden les grans ciutats.

Marta Vilà


Animals amb superpoders



Alguns exemplars són 
residents  i  d'altres migren




divendres, 20 de març de 2020

LA GRUA I EL CRANC






Un bon dia, una grua que era molt velleta  i,  no  podia pescar el peixos del llac on vivia perquè eren molt ràpids, va pensar com ho podia fer per enganyar els peixos i d'altres criatures  per poder emplenar l'estómac  i  li va dir al cranc:

—Amic meu, et porto males noticies. Un homes planegen venir a buidar el llac  i no quedarà ni una gota d'aigua. Morireu tots irremeiablement, pobrets de vosaltres!
El cranc ho va comunicar a la resta de peixos i d'altres animalons, que es varen reunir per buscar una solució, però no en trobaven cap. En aquell precís instant la grua va intervenir:

—Amics, tinc una idea. No molt lluny d'aquí hi ha un estany, més gran que aquest. Us portaré a tots, d'un en un amb el meu bec.

Tots els peixos i varen estar d'acord  i cada dia la grua s'emportava uns quants peixos, feia veure que els portava a l'altre estany, però el que realment feia era menjar-se'ls sobre un turó. Va arribar un dia que el cranc va pregar a la grua que el portés a l'altre estany. La grua va estirar el coll i el cranc s'hi va enfilar  i es va agafar amb les seves dues pinces. Quan sobrevolaven el turó on la grua es solia menjar els peixos, el cranc va veure que al terra hi havia un munt d'espines de peix  i va descobrir l'engany. La grua es va posar al terra  i el cranc li va estrènyer tan fort el coll que li va trencar, llavors la grua va caure morta a terra. 
El cranc va tornar al llac  i els va explicar a la resta de peixos com la grua els havia enganyat a tots,  i el trist final que havia tingut.

Moralina:
Els malvats i els astuts són víctimes de les seves pròpies estratègies. 
Conte Tibetà
Recull de Contes del Panchatantra,
d'autors desconeguts. (Literatura sànscrita)


diumenge, 15 de març de 2020

LA FESTA DE L'ÀGUILA





L'àguila, la reina dels ocells, va resoldre reunir en una gran festa a totes les personalitats més distingides del seu regne i, de tots els seus sectors, tots hi varen acudir, desitjosos de figurar en la vida social, que segurament publicaria una llista dels assistents.
Hi havien militars, com el còndor i el caracarà, el falcó i molts altres; oradors, com el lloro i la garsa; viatgers, com l'oreneta i l'ànec; cantants com el cardenal i la calàndria; arquitectes, com el forner; industrials, com l'oca i no varen faltar els més bonics, el paó reial, el colibrí i el cigne, ni moltes altres celebritats que varen recórrer els salons, lluint cadascuna la seva merescuda reputació, l'estruç, l'òliba, el xajà, el flamenc i en fi tots: el gall d'indi també hi era.
La festa va ser esplèndida; es varen fer molts de brindis, alguns llargs, però plens de paraules entusiastes i d'altres conceptes i tots semblaven encantats.

Però, quan varen prendre el vol cap a les seves respectives cases, a tots els semblava que havia faltat alguna cosa. I era simplement que, havent vingut cadascú únicament per fer-se admirar pels altres, tots s'havien decepcionat, des de l'àguila fins el pardal.

Autor: Godofredo Daireaux




dimarts, 10 de març de 2020

ELS FLAMENCS




Quins ocells  més esmirriats,
sembla que els hi han estirat el coll
i  les seves potetes
són com dues canyetes.

Quan troben parella
formen la imatge de l'amor,
perquè ajuntant els seus becs
 dibuixen un gran cor.
Marta Vilà


Flamencs al delte de l'Ebre

dijous, 5 de març de 2020

L'OVELLA I EL PORC





A primera hora d'un matí brillant, una ovella i un porc es varen aventurar al món en busca  d'una llar.
—Construirem una casa —van dir l'ovella  i  el porc.
Els dos varen seguir un llarg camí envoltat de camps, van passar entre muntanyes i a través d'un bosc, fins que varen trobar un conill que els va preguntar:
—A on aneu? 
—Anem a construir una casa —van contestar l'ovella  i  el porc.
—Puc viure amb vosaltres? —va dir el conill.
—Què pots fer per ajudar-nos? —li varen preguntar els dos amics.
—Puc afilar estaques amb les meves dents –va dir el conill—. I clavar-les amb les meves potes.
Els dos amics s'ho varen pensar uns segons i van decidir acceptar el conill; anaven caminant pel camí, quan van trobar una oca gris que els va dir: 
—Cap on aneu? 
—Anem a construir una casa —varen dir l'ovella, el porc  i  el conill.
—Que puc venir amb vosaltres? —va preguntar l'oca.
—Què pots fer per ajudar-nos? –Van dir els tres animals  alhora.
—Puc buscar molsa i fer-la servir per emplenar les esquerdes, ho faré amb el meu  bec ample —va contestar l'oca.
—Està bé! –varen contestar tots—. Pots venir amb nosaltres.
Al cap de poca estona van trobar un gall que els va dir:
—A on aneu? 
—Anem a construir una casa —varen contestar  l'ovella, el porc, el conill  i  l'oca.
—Que puc viure amb vosaltres? —va preguntar el gall.
—Què pots fer per ajudar-nos? —varen dir els quatre animals.
—Puc cantar de matinada per despertar-vos quan surti el sol –va dir el gall.
—Està bé! –van contestar tots—. Pots venir amb nosaltres.
Els cinc varen caminar pel llarg camí, fins que van trobar un bon lloc on fer-se una casa.
L'ovella va tallar els troncs  i  els va apilar.
El porc va fabricar els maons.
El conill va afilar les estaques amb les seves dents i les va clavar amb les seves potes.
L'oca va buscar molsa i va emplenar les esquerdes amb el seu bec.
I el gall va cantar tots els matins per avisar-los que era hora d'aixecar-se.
I tots varen viure feliços a la seva nova caseta.

Conte d'Escandinàvia

Recopilat per Carolyn Sherwin Bailey sota el títol
 “The sheep and the pig”.