Una abraçada molt forta
i ens veiem a mitjans de Setembre! 
dimarts, 28 de juny del 2022
Viu l'estiu!
El pot petit: Viu l'estiu!
Rebem com es mereix
amb fogueres i petards
per revetlla de Sant Joan
l'estiu ja treu el cap
Fora tots els mals
les pors i les manies
perquè en noranta dies
faràs més del que imagines
Viu (viu)
Que ja ha arribat l'estiu (estiu)
que tota cuca viu (viu)
i tothom surt del niu
Ja és estiu!
Farem castells de sorra
nedarem sense parar
i quan es pongui el sol
sortirem tots a ballar.
Banderoles de colors
anunciant festa major
paradetes i atraccions
i molts núvols de cotó
Viu (viu)
Que ja ha arribat l'estiu (estiu)
que tota cuca viu (viu)
i tothom surt del niu
Ja és estiu!
Sabeu el què ens espera?
Matins sense cap pressa
tardes a la fresca
i nits de molta gresca
Farem vida al carrer
anirem per tot arreu
amb amics i amb família
Viu l'estiu amb alegria!
Viu (viu)
Que ja ha arribat l'estiu (estiu)
que tota cuca viu (viu)
i tothom surt del niu
Ja és estiu!
Viu (viu)
Que ja ha arribat l'estiu (estiu)
que tota cuca viu (viu)
i tothom surt del niu
Ja és estiu!
Viu (viu)
Que ja ha arribat l'estiu (estiu)
que tota cuca viu (viu)
i tothom surt del niu
Ja és estiu!
I per si algú s'anima a ballar!
dimecres, 22 de juny del 2022
LES LLETRES: A
L’abella Immaculada
està molt al·lucinada,
unes abelles s’han barallat
i ha acabat en un combat!
Ara el terra del rusc patina
i és adherent com una enganxina,
i la reina molt alterada,
els ha fet recollir tota la mel escampada.
Marta Vilà
dijous, 16 de juny del 2022
La casa de l'Halvar
En una gran muntanya de Suècia hi ha una gran casa buida, construïda amb
unes pedres molt estranyes. La gent del veïnat l’anomenen “ la casa de jocs
dels infants”, perquè sempre ha estat el lloc preferit de la mainada per anar a
jugar. Aquest fet tan curiós s’ha mantingut al llarg dels anys. Però quina és
la historia d’aquesta increïble casa?
Diuen que fa molt de temps, hi vivia un gegant anomenat Halvar. Era un
gegant pobre perquè era bo i generós. Les poques coses que tenia les regalava,
perquè no hi havia cap cosa que li agradés més que fer feliços als altres.
La gent que passava per davant de casa seva el saludava i ell sempre els
oferia un dels seus grans somriures.
Un dia que l’Halvar estava sentat prenent el sol, va veure passar un home
que portava una vaca. L’home tenia un aspecte famèlic i trist i, la seva vaca
era una pila d’ossos.
—Bon dia senyor —va dir el camperol, que anava a la ciutat.
—Bon dia, bon home —va contestar l’Halvar—. Vas al mercat a vendre la teva
vaca?
—Sí —va contestar—. La meva dona i jo vivim en una granja que està a prop
d’aquí. M’emporto la vaca a veure si em paguen per ella, tot i que la pobre
està tan seca que no sé si em donaran alguna cosa. Necessito comprar farina
per fer pa, perquè passem molta gana.
Quan el camperol ja se n'anava, el gegant li va dir:
—Espera! M’agradaria fer un tracte amb tu. Què et sembla si et canvio la
teva vaca per set cabres grasses i boniques?
—No ho entenc… Si tu ets tan pobre com jo. Per què faries una cosa així?
—Saps, et vull ajudar. Torna amb la vaca a casa teva i demà al matí quan
surti el sol, a l’estable en comptes de la vaca i trobaràs el que t’ofereixo.
L’home va marxar i va fer el que el gegant li havia dit. Aquella nit va dormir poc, pensava que era impossible que existís algú tan generós en aquest món i, sospitava que el gegant l’hi havia pres el pèl.
Al matí, quan es va llevar, va anar a l’estable amb la seva dona, es va
adonar que la vaca ja no hi era, però en el seu lloc hi havia set precioses
cabres. La parella va saltar i plorar de felicitat i, a partir d'aleshores la
seva sort va canviar.
Les cabres donaven molta llet per beure i per fer bons formatges, que llavors venien al mercat, amb els diners que obtenien, compraven gallines que ponien saborosos ous i també llavors per plantar cereals per fer pa. Com que els sobrava pa, el venien i amb les monedes que guanyaven, compraven roba i articles per la casa...
Amb els pas dels anys, el camperol i la seva dona es
varen fer rics, van oblidar les penuries que havien passat i també l'ajuda que
els havia ofert el gegant Halvar.
Un dia, el camperol va passar per davant de la porta de l’Halvar. El gegant
el va veure i el va cridar:
—Ei amic! Te’n recordes? Per què no entres a casa meva i m’expliques com t’ha anat la vida?
—Me’n recordo de tu —va dir el camperol—. Però tinc coses molt importants
per fer i no puc perdre el temps. Veig que continues essent un gegant pobre..., hauries d’invertir els diners que et sobrin i algun dia, podràs ser un home ric i important com jo.
Després de la conversa l’home va marxar i, l’Halvar va veure com
desapareixia amb el seu formós cavall. Es va entristir al comprovar,
que en el món hi ha persones que no valoren l’ajuda desinteressada del demés.
Però ràpidament va somriure i va pensar:
—Ara, aquest home és ric i feliç i jo hi vaig contribuir ajudant-lo. No
m’ho ha sabut agrair... però això no em farà canviar. Sempre que pugui,
seguiré ajudant a qui ho necessiti.
I d’aquesta manera ho va seguir fent al llarg de la seva vida. El gegant va continuar ajudant a grans i petits. Casa seva era un lloc agradable on tothom i era benvingut i, els nens anaven a jugar-hi. L’Halvar va ser feliç amb la seva vida tranquil·la i, tot i ser pobre, rebia l’estima dels seus veïns, ells sí que eren agraïts i apreciaven el seu bon cor.
Conte de Suècia
(Adaptació del conte)
divendres, 10 de juny del 2022
LES LLETRES: B
La balena Fructuosa
és molt bondadosa,
molts animals la van a buscar
per anar a bussejar.
Tot i el seu gran pes,
és una bona ballarina,
i com que baixa a molta profunditat
és tota una celebritat.
dissabte, 4 de juny del 2022
EL ROURE I LES CANYES
Un
roure i unes canyes no paraven de
discutir. El roure amb el seu tronc rígid i fort deia:
–Però, per què parleu de resistència i de poder, si el més lleuger ventijol us fa vinclar? Mireu-me a mi, ni tan sols moc les branques quan vosaltres us plegueu.
Les canyes molt més lleugeres i flexibles, no varen dir res, ja no tenien més ganes de discutir. Van prendre paciència i varen esperar el que podia passar.
No van haver d’esperar gaire. Aviat va venir un huracà que va bufar tan fort i amb tanta fúria que va arrencar l’abre de soca-arrel, fent caure el roure a terra, mentre les canyes plegades com sempre, van aconseguir resistir.
Moralina:
No convé rivalitzar
ni resistir-se davant les pitjors
adversitats, és millor preparar-se a consciència per tal d’afrontar-les sense ser enderrocat.
 |
| Il·lustració: Milo Winter |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)