diumenge, 28 de novembre del 2021

LES LLETRES: O

 


L’Orca  Anuncació

ha perdut l’orientació,

volia anar a Oceania.

i ha acabat a Romania.

 

I és que el sistema d’ecolocalització,

cada dia li funciona pitjor!

I quan amb algun company es comunica,

la cosa més es complica.

 

No entenen res del què diu...

Es pensen que parla un altre idioma

i encara li  diuen: No et comprenc bufona !

Marta Vilà


dilluns, 22 de novembre del 2021

EL XAI NEGRE

 



En el ramat va néixer un xai negre; i el pastor el mirava amb menyspreu, perquè el seu velló era d’escàs valor. Quan repartia entre els xais la ració de gra, sempre intentava que no pogués menjar la seva part; i un matí que el negre, queixant-se, l’ensordia amb els seus bels va exclamar:

—Calla, espellifat, que crides com si fossis blanc i ben vestit.

I el xai va contestar:

—És que la gana no fa diferència, i la mateixa necessitat de menjar té el negre espellifat com el blanc ben vestit.

 Autor: Godofredo Daireaux


dimarts, 16 de novembre del 2021

EL GOT D'AIGUA

 


En una sessió de grup, un psicòleg va aixecar un got d’aigua. Tots esperaven la típica pregunta: “ El got està mig ple o mig buit?” No obstant va preguntar:

—Quan pesa aquest got?

Les respostes varen variar entre 200 - 250gr. El psicòleg va respondre:

—El pes no és en absolut  important. Depèn de quan de temps el sostinc. Si el sostinc un minut, no passa res. Si el sostinc una hora, em farà mal el braç i, si el sostinc un dia sencer, el meu braç s’adormirà  i es paralitzarà. El pes del got no canvia, és sempre el mateix. Però quan més temps l’aguanto, més em pesa i es fa més difícil de suportar.

I va continuar:

—Les preocupacions, els pensaments negatius, els rancors, el ressentiment, són com el got d’aigua. Si penses en ells una estona, no passa res. Si penses en ells tot el dia, comencen a fer mal. I si penses en ells tota la setmana, acabaràs sentint-te paralitzat i incapaç de fer res. Recordeu-vos de deixar anar el got!

Reflexió:

A vegades les preocupacions s’enquisten en els nostres pensaments i no ens deixen veure les possibles solucions. Preocupar-nos en excés i aferrar-nos als problemes, ens treu les forces per poder actuar i buscar solucions. Està molt bé ser conscients dels problemes i tenir presents les dificultats i els riscos, però emplenar el nostre cap de preocupacions durant molt de temps, fa que aquestes es facin molt més grans i la situació es torni esgotadora i perillosa per la nostra salut mental, és el que els psicòlegs anomenen, “efecte bola de neu”.

(Autor: desconegut)


dimecres, 10 de novembre del 2021

LES LLETRES: P

 


El porquet Dakota

és una fidel mascota,

el deixen passejar pels camps

i  menja molts d’aglans.

 

Un dia un paràsit que es diu paparra,

se li va enganxar a l’orella, quina barra!

Aquell hoste xucla-sang era una molèstia,

quina picor que provocava aquella petita bèstia.

 

Quan el seu amo se’n va adonar,

unes pinces va anar a buscar,

 li va extreure amb compte la paparra

que  donava al porquet  la tabarra.

 

Després li va posar un esprai desinfectant

i el porc se’n va anar tan feliç i campant.

Marta Vilà





dijous, 4 de novembre del 2021

ELS TRES PERCEPTES

 




Un caçador va atrapar una vegada un ocell molt intel·ligent que podia parlar setanta idiomes  i  l’ocell li va dir:

—Deixa’m en llibertat i t’ensenyaré tres preceptes que et seran molt útils.

—Digue’m aquests preceptes i et deixaré  lliure —va dir el caçador.

—Jura’m primer que mantindràs la teva promesa —va demanar l’ocell.

Quan l’home va haver jurat complir la seva promesa, l’ocell va dir: 

* El primer precepte és:  Que mai lamentis el que hagi ocorregut.

* El segon: Mai creguis el que és impossible i  més enllà de l’imaginable.

* I el tercer precepte: Mai tractis d’aconseguir l’inabastable.

Després de parlar, l’ocell li va recordar a l'home la seva promesa i li va demanar que el deixés lliure. El caçador va obrir les mans i va deixar que l’ocell s’allunyés volant. L’ocell es va posar sobre un arbre, el més alt de tots i burletament va dir al caçador:

—Home ets un ruc! M’has deixat escapar sense saber que tenia amagada en el cos una perla preciosa, una perla que és la causant de la meva gran saviesa.

Quan el caçador va escoltar aquest paraules, va lamentar haver deixat escapar l’ocell, va córrer cap a l’arbre i va tractar de trepar fins a la seva copa; però va fracassar en el seu esforç, va caure a terra i es va ferir una cama. L’ocell es va posar a riure i li va dir:

—Ets més ruc del que em pensava! Només fa una hora que t’he ensenyat  tres preceptes i ja no els recordes. Et vaig dir que mai et penedissis d’haver-me alliberat. També que  mai creguessis el que és impossible, i has sigut tan innocent com per creure que portava un perla valuosa en el cos. Només soc un ocell que haig de volar tot el dia en busca d’aliment. I finalment, et vaig aconsellar que mai tractessis d’aconseguir l’inabastable, no obstant, vas voler caçar un ocell que estava enfilat en un arbre i t’has lesionat una cama.

I seguidament, l’ocell va marxar en busca d’alguna cosa per menjar.


Conte d'Israel

(Font: www.uncuentotradicional.com)