dilluns, 30 d’abril de 2018

EL GOS I EL SEU REFLEX EN EL RIU



Il.lustració Milo Winter


Passejava un gos amb un ós exquisit a la boca. Mentre seguia el seu camí, va passar per un pont que travessava  un riu, i va observar el seu propi reflex a l'aigua. Creient que aquell reflex, era en realitat un altre gos que portava un ós més gros que el seu, i desitjant apoderar-se  de l'ós aliè,  va deixar anar el seu ós  i va saltar a l'aigua per agafar-li a l'altre gos. Però el resultat va ser que es va quedar sense el propi i sense l'aliè: un perquè no existia, només era un reflex, i l'altre, el de veritat, perquè se'l va emportar la corrent.
Moralina:
Mai  envegis el bé aliè, doncs pot perdre el que ja has adquirit amb el teu esforç.
Autor: Isop

dimecres, 25 d’abril de 2018

ACUDIT 39: DOS GOSSOS GUARDIANS





Dos gossos guardians coincideixen en un parc. El primer es veu molt cansat, mentre que l'altre té un aspecte fantàstic. El que té bon aspecte li diu a l'altre:
-La veritat és que fas molt mala cara. Què et passa?

-Ufff, un desastre –es queixa l'animal-. Veuràs, la meva mestressa es tan poruga que només de sentir un soroll es desperta, em desperta a mi  i desperta a tots els de la casa, i fins que no es tranquil·litza, ningú pot aclucar l'ull…

-I tu no li has explicat que ets un professional, i que el teu treball consisteix en saber identificar els sorolls?

-Es clar que ho he fet, però sembla que no se'n fia.

-I li has dit que els lladres no fan soroll?

-Naturalment. Per això ara també em desperta encara que no escolti cap soroll!


ACUDIT 38: UN CARGOL A L'ENCIAM





Un home està cuidant el seu hort quan, de sobte, es troba un cargol entre els enciams. Així que, perquè no se les mengi, l'agafa i el llença el més lluny que pot. Al cap de deu anys, l'home està mirant la televisió al menjador, quan de sobte, escolta algú que dona copets al vidre de la finestra. S'acosta i es troba el cargol que li diu:

-Escolta, es pot saber a que ha vingut  allò d'abans?



divendres, 20 d’abril de 2018

L'ESCARABAT MAL PARLAT



Vet aquí una vegada, una família d’escarabats, el senyor escarabat, la senyora escarabat i els seus dotze fillets. Eren escarabats de la patata i s’alimentaven de les fulles de les patateres que havia plantat el pagès.
El Sr. i la Sra. escarabat eren molt feliços, feia dos anys que eren casats i s’estimaven molt, eren una  família molt respectada per tots els insectes que habitaven el camp.
Però amb el temps, el senyor escarabat es va anar tornant malcarat, no tenia gaire paciència amb els seus fills i els renyava de mala manera quan no sabien fer algunes de les feines que els encomanava, com ara: fer puré de verdura, tenir net el cau, recollir fruites...
-Ase!, més que ase! –li deia amb un-. No serviu per a res! -els cridava als altres.
-Sense mi us moriríeu de gana! –rondinava  Bernat el pare escarabat. Els renyava un dia rere l’altre.
-Fuig d’aquí!, que em fas nosa!
A  la senyora escarabat no li agradava com tractava els seus fills.
-Calmat Bernat!, has de tenir més paciència.
-D’eixam en pau! i ves-te’n que m’atabales! –responia Bernat enfadat.



Un dia la senyora escarabat,  farta de la situació,va aprofitar que Bernat dormia, per marxar amb els seus dotze fillets. Li va deixar escrit en una fulla de patatera els motius pels quals havia decidit marxar. No podia aguantar més la situació i s’estimava més viure sola que amb la seva companyia.
Al matí quan es va llevar,  Bernat va quedar molt sorprès; i va córrer a buscar algun veí, que l’ajudes a trobar la seva muller i els seus fills. Anava caminat ben esverat, quan va trobar la senyora marieta:
-Escolta Carmeta, has vist la meva senyora aquest matí?
-Doncs, sí que l’he vista, m’ha dit que havia decidit marxar -va respondre la marieta.
-I saps on ha anat?- va preguntar l’escarabat.
-Sí, que m’ho ha dit...  Però ella m’ha demanat que no t’ho digui.
-Sisplau , digués- m’ho -va insistir Bernat.
-No t’ho puc pas dir, ho sento -li va dir ella.

-Ets una mala pècora!, bruixa!, més que bruixa! –va contestar l’escarabat, i se’n va anar tot enrabiat.



Tot d’una va trobar el senyor grill:
-Escolta veí, has vist la meva senyora? , fa estona que no sé on para?
-Sí, sí que l’he vista, a primera hora del matí. Estava molt enfadada amb tu!,  diu que tot el dia els estàs renyant, i que no t’aguanta més! 
-Home, Bernat no et fa vergonya tractar així  la teva família? –li va dir el grill.

-Tu ficat en les teves coses!, i preocupat de  tu, que prou feina tens –va replicar Bernat.


Els dies varen anar passant i ningú no li va voler dir a en Bernat on era la seva família.
Ell cada dia estava mes trist, no tenia ganes ni de fer-se el puré de verdures per dinar. Als vespres no podia dormir, pensava  i pensava els renecs i les barbaritats que havia dit als seus fills i a la seva muller. Estava tan penedit del seu comportament... Després de rumiar molt, va decidir canviar d’actitud. El primer que va fer va ser anar a demanar disculpes als seus veïns, sobretot  a la Carmeta i al Sr.grill.
Tots els veïns varen quedar sorpresos del canvi d’actitud d’en Bernat, i li varen explicar a la Sra. escarabat, que vivia en un camp proper.
Al cap d’uns dies,  Bernat va suplicar als seus veïns que li diguessin a la seva muller que tornés, que els estimava molt i els trobava a faltar. Havia après la lliçó i  prometia tractar bé a la seva família; ho va fer davant de tots els veïns.
Els veïns varen parlar amb la Sra. escarabat, i ella va anar a veure  en Bernat. Ell es va disculpar, i es va penedir del seu comportament.
Després de pensar-ho uns dies, la senyora escarabat va tornar a casa seva amb el seu marit.

Bernat a partir de llavors, va ser amable i carinyós amb la seva família; també, va aprendre a controlar el seu mal geni, no volia perdre la seva família, ho havia passat tan malament sense ells. I amb els seus veïns, era agradable i simpàtic; i així, de mica en mica, es va anar guanyant l’amistat de tots els insectes que habitaven el camp. 



De tot el que li havia succeït, en Bernat, va aprendre una gran lliçó per la vida:
“Tracta als altres, com t’agradaria que et tractessin a tu”.

Autora Conte i Dibuixos: Marta Vilà


diumenge, 15 d’abril de 2018

LA LLAGOSTA DE MAR I LA SEVA MARE




No caminis de costat i no freguis el teu cos amb la roca mullada –deia una llagosta marina a la seva filla.

—Mare –va contestar aquesta-. Tu, que vols instruir-me, camina recte i jo et miraré  i  t'imitaré.


Moralina:
Abans de donar un consell amb les teves paraules, primer l’has de donar amb el teu exemple.
Autor: Isop

dimarts, 10 d’abril de 2018

EL CAMALEÓ





Dalt de la branca el camaleó,
observa amb atenció,
ben amagat entre el fullatge
amb un vestit verd de camuflatge.



Busca algun insecte per menjar
perquè el seu estómac deixi de rondinar.
Els ulls no li paren de rodolar
i  s’ha començat a marejar.



Pensa que la vida no és cap paradís,
es deprimeix i es torna gris
 i  per complicar més la situació,
se li acosta un altre camaleó.



El camaleó l’empenta amb força,
per fer-lo caure de l’escorça.
I ell es torna vermell com una cirera
i  el fa fora de mala manera.



Després de l’enfrontament,
ja no es troba tan malament,
 i  per recuperar la relaxació
es torna de color marró.


Sent un soroll que serà?
Una aranya per menjar!
I  es torna de color groc.
Ànims!, que ja queda poc!



Dispara la llengua com un arpó,
es menja l’aranya i pensa, que bo!
I amb l’estómac ple es posa a dormir
fins que algun insecte  torni a venir.


Marta Vilà



dijous, 5 d’abril de 2018

ACUDIT 37: ULLS DE TIGRE




Dos amics es troben pel carrer i un li explica a l’altre:
-Que fort!, no et creuràs el que t’explicaré... He conegut una noia increïble! Té els ulls de tigre, camina com una pantera i és astuta com una guineu.
L’Amic, que no acaba de creure-s’ho, se’l queda mirant i li pregunta:
-Ja heu sortit junts?
-Sí –li respon l’altre.
-I a on la vares portar?
-A la protectora d’animals, per si de cas!

ACUDIT 36: RATPENATS




En una cova fosca i profunda hi ha tres ratpenats descansant en la seva posició habitual, cap per avall. Però n’hi ha un que està cap per amunt.
Dos ratpenats se’l miren, i un li pregunta a un altre:
-Y aquell... Per què està cap per amunt?
- Elemental... , no veus que està fent gimnàstica!