Una ratlla negra als ulls,
color groc a la gola,
ja
som al mes de març
i l'abellerol ens diu hola.
Té
el bec molt dur per menjar insectes:
abelles,
escarabats, formigues i vespes.
En
els talussos terrossos del riu
excava
un túnel per fer el niu.
Ocellet
multicolor
que
ens visites quan fa calor,
quan
l'estiu hagi passat,
de
ben segur, que ja hauràs marxat.
Una au sublim,
que posseeix totes les qualitats,
majestuositat, bona vista,
punteria i velocitat.
És la reina dels ocells,
acròbata del aire;
precisió i acceleració,
al servei d’ un temible depredador.
Marta Vilà
Aus
aquàtiques
de
cos arrodonit,
amb
potes curtes
i els dits units.
Formen
grups
i xipollegen a l’aigua;
busquen
alguna planteta
El
bec negre amb forma d’espàtula,
groc
ataronjat al pit i a la punta del bec,
uns
flocs de plomes al clatell com una meleneta,
el
cos blanc, i les potes ben negretes.
Marta Vilà
Fugissera
i silenciosa,
durant
el dia roman pràcticament quieta,
i
gràcies al seu plomatge
es
mimetitza amb el paisatge.
Al
capvespre surt a buscar menjar,
va
caminant i balancejant-se una miqueta,
i
li agrada sortir a volar durant la nit,
es
sent més segura i fa més fresqueta.
Marta Vilà
El
coll corbat,
el
bec llarg i groguenc,
i l’esquena i les ales
de
color grisenc.
Una
taca negra sobre l’ull,
al
clatell dues fines plometes,
sota
la gola una barbeta,
i les potes llargues i groguetes.
Agut
ocellet de colors vius;
plomes
de color blau turquesa,
el
pit i la panxa de color carbassa
i un bec amb forma d’espasa.
Com
un espadatxí
es
llança al riu
i
amb el bec enxampa
algun peixet viu.
Marta Vilà
És
molt menudeta,
però
és tan bufoneta.
Té
les plomes pintades de colors
i és bonica com les flors.
Menja
llavors de la planta del card
i
amb això
hi té molt d’art.
S’enfila
a les flors amb les seves potes fines
i vigila de no punxar-se amb les espines.
El
seu cant és una meravella,
digne
d’una au tan bella.
I
tot i ser tan petiteta,
no para mai quieta.
Marta Vilà
Colors marronosos
i moltes plomes barrades,
remenuts i belluguets,
així són els cargolets.
Aixequen la cua i s’estarrufen,
resideixen tot l’any a casa nostra
i quan arriba l’hivern per suportar els dies
freds,
dormen junts diversos cargolets.
Marta Vilà
Coll llarg i plomatge blanc,
quin ocell més elegant,
no s’embruta mai les plomes
per no perdre el seu encant.
Marta Vilà
De
dimensions espectaculars
i
una gran envergadura d’ales,
planeja
pels nostres pobles i ciutats,
per
niar dalt dels teulats.
Els
seus nius causen molts problemes,
degut
a les seves dimensions,
però
la cigonya és tossuda i perseverant
i
encara que li treguin el niu ho segueix intentant.
Hem
d’aprendre a conviure amb elles,
aportant
originals solucions,
crear
llocs segurs perquè nidifiquin
i
evitar fer-les fora generant tensions.
Marta Vilà
Algunes cigonyes migren,
Alguns exemplars migren i d'altres resideixen tot l'any a Catalunya
