Aquest
famós conte ve des de l' Índia. Com que té un significat molt profund, els budistes i els
hindús el varen agafar com a paràbola (història per ensenyar) les seves
religions. Aquest relat ens ensenya que no tot és tant fàcil
d'explicar i que no tots veiem el mateix.
En
un temple al bell mig de les jungles més profundes de l'Índia, vivien quatre
monjos joves i el seu savi i ancià
mestre. Els primers es van posar a discutir un dia sobre com era Déu. Cadascú
tenia la seva pròpia versió, mentre un deia que Déu era "bo", l'altre
deia que era "sever" o "just" o "pacient", menys
el mestre... que se'ls mirava en silenci. Cansat de la discussió i veient l’oportunitat d'ensenyar quelcom als seus
alumnes, el mestre els va demanar que paressin de discutir i els va dir que al
matí següent els demostraria que tots ells tenien raó però també que estaven
equivocats.
Quan
va sortir el sol i tots estaven reunits per continuar amb la discussió, el
mestre els va aturar abans de que comencessin. Després, va obrir la porta d'una
habitació i els hi va posar una bena als ulls mentre els hi deia:
-Vull
que entreu allà dins, i m'expliqueu que hi ha, sense poder veure res ni dir res.
Cadascú tindrà el seu lloc i no es podrà moure d'allà.
Els
quatre monjos joves estaven molt intrigats. Després de cinc minuts varen sortir
explicant que creien que hi havia dins de la cambra a través del tacte:
-Allà
dins hi ha una serp, he estat molt afortunat, perquè quan me n’he adonat, he
apartat la mà i se m'ha acostat a la cara, però no m'ha mossegat. Encara tinc
la pell de gallina -va dir el primer.
-Ets
boig? El que hi havia era un enorme vaixell, he pogut tocar amb seguretat les
seves veles -li va respondre el segon.
-No
sé que dir, segons he pogut percebre, l'única cosa que hi havia era una paret
rugosa que segur que era de l'habitació... Per tant, no hi havia res de res
allà dins -els va engegar el tercer amb desconfiança.
-Esteu
tots equivocats, allà dintre hi ha un gran arbre. El seu tronc és ample i humit
per sota, on és plantat, té arrels i tot. No es així mestre? -va preguntar el
quart.
El
mestre somreia mentre els hi treia les benes. Quan els va fer passar a
l'habitació els seus alumnes no s'ho podien creure. Allà dins hi havia un
enorme elefant! La serp era la trompa, les veles de vaixell eren les orelles,
la paret era la panxa i el tronc de l'arbre era la pota. Enmig de la sorpresa
l'ancià mestre els hi va explicar:
-Alumnes
meus, cadascú ha pogut observar l'elefant des d'un lloc diferent. Si
haguéssiu escoltat als vostres companys, i no creguéssiu que tots teniu la raó,
potser ho hauríeu endevinat. Cadascú té
la seva veritat, però en comptes de barallar-vos per veure qui té la raó, hagués
estat més útil parlar entre tots, conèixer els diferents punts de vista i visualitzar el repte des de totes
les seves perspectives.
Conte de l' Índia
Font: Casa Àsia
