divendres, 29 de setembre de 2017

UN ELEFANT A L'HABITACIÓ





Aquest famós conte ve des de l' Índia. Com que  té un significat molt profund, els budistes i els hindús el varen agafar com a paràbola (història per ensenyar) les seves religions. Aquest relat ens ensenya que no tot és tant fàcil d'explicar i que no tots veiem el mateix.

En un temple al bell mig de les jungles més profundes de l'Índia, vivien quatre monjos joves i el seu  savi i ancià mestre. Els primers es van posar a discutir un dia sobre com era Déu. Cadascú tenia la seva pròpia versió, mentre un deia que Déu era "bo", l'altre deia que era "sever" o "just" o "pacient", menys el mestre... que se'ls mirava en silenci. Cansat de la discussió i veient  l’oportunitat d'ensenyar quelcom als seus alumnes, el mestre els va demanar que paressin de discutir i els va dir que al matí següent els demostraria que tots ells tenien raó però també que estaven equivocats.

Quan va sortir el sol i tots estaven reunits per continuar amb la discussió, el mestre els va aturar abans de que comencessin. Després, va obrir la porta d'una habitació i els hi va posar una bena als ulls mentre els hi deia:
-Vull que entreu allà dins, i m'expliqueu que hi ha, sense poder veure res ni dir res. Cadascú tindrà el seu lloc i no es podrà moure d'allà.

Els quatre monjos joves estaven molt intrigats. Després de cinc minuts varen sortir explicant que creien que hi havia dins de la cambra a través del tacte:
-Allà dins hi ha una serp, he estat molt afortunat, perquè quan me n’he adonat, he apartat la mà i se m'ha acostat a la cara, però no m'ha mossegat. Encara tinc la pell de gallina -va dir el primer.
-Ets boig? El que hi havia era un enorme vaixell, he pogut tocar amb seguretat les seves veles -li va respondre el segon.
-No sé que dir, segons he pogut percebre, l'única cosa que hi havia era una paret rugosa que segur que era de l'habitació... Per tant, no hi havia res de res allà dins -els va engegar el tercer amb desconfiança.
-Esteu tots equivocats, allà dintre hi ha un gran arbre. El seu tronc és ample i humit per sota, on és plantat, té arrels i tot. No es així mestre? -va preguntar el quart.

El mestre somreia mentre els hi treia les benes. Quan els va fer passar a l'habitació els seus alumnes no s'ho podien creure. Allà dins hi havia un enorme elefant! La serp era la trompa, les veles de vaixell eren les orelles, la paret era la panxa i el tronc de l'arbre era la pota. Enmig de la sorpresa l'ancià mestre els hi va explicar:


-Alumnes meus, cadascú ha pogut observar l'elefant des d'un lloc diferent. Si haguéssiu escoltat als vostres companys, i no creguéssiu que tots teniu  la raó, potser ho hauríeu  endevinat. Cadascú té la seva veritat, però en comptes de barallar-vos per veure qui té la raó, hagués estat més útil parlar entre tots, conèixer els diferents  punts de vista i visualitzar  el repte  des de  totes les seves perspectives.
Conte de l' Índia
Font: Casa Àsia

divendres, 22 de setembre de 2017

ACUDIT 17: L'ESTRUÇ



Per què els estruços no tenen plomes a les potes?
-Perquè corren que se les pelen!

ACUDIT 16. LA GALLINA






Per què la gallina cuida molt els seus pollets?
-Perquè li ha costat un ou tenir-los!

dilluns, 18 de setembre de 2017

EL PASTOR I EL MAR




Un dia un pastor va portar a pasturar les seves ovelles a prop de la costa, veia el mar molt calmat i suau, i va planejar fer un viatge de comerç.

Llavors, va vendre tot el seu ramat i el va invertir en un carregament de dàtils, i va marxar molt il·lusionat. Però va venir una forta tempesta, i estant en perill d’enfonsar-se el vaixell, va llençar per la borda tota la mercaderia, i milagrosament va aconseguir salvar la vida però amb el  vaixell buit.

No va passar gaire temps quan algú passejava i observava l’ordenada calma del mar, ell el va interrompre i li va dir:

-Altra vegada està el mar desitjant dàtils i per això llueix tan calmat.

Moralina:


No treguis conclusions basant-te en un sol succés.
Autor: Isop

dimecres, 13 de setembre de 2017

LA SERP TÉ UN MAL DIA









De bon matí la serp verda
ha caigut en una esquerda.
I pensa desconsolada:

"Ara sí que l'he pifiada!"


Crida tant com pot:

-Ajudeu-me! sóc en un clot!
Un ratolinet la veu allí:
-Com has caigut aquí?


-Ajuda'm ratolinet
i et faré un petonet.


-Ni petons ni abraçades
no diguis bajanades!


El ratolí li llença una branqueta
perquè surti tota soleta.
-Adéu serp verda
i  no tornis a caure en una esquerda.


-No fugis ratolinet
que et dec un petonet.



 Marta Vilà



dimecres, 6 de setembre de 2017

ACUDIT 15: LA HIENA



Explicava la mestra als seus alumnes:
La hiena és un animal que viu al nord d’Àfrica, menja carronya i s’aparella una vegada a l’any; també per comunicar-se entre elles, emeten uns sons  semblants al riure de l’home…
-A veure, Pepito, què has entès?
-Sí, senyoreta, la hiena és un animal que viu a l’Àfrica, menja carn podrida, s’aparella un cop a l’any, i fa uns sons semblants al riure de les persones.
-Molt bé Pepito! A veure tu Carlitos?
-La hiena és un animal que viu lluny, a l’Àfrica crec; menja carn podrida, riu com un home, i veu a la seva parella un cop l’any.
-Molt bé Carlitos! A veure, Jaumet, què has après?
-Jo només tinc una pregunta, senyoreta:
La hiena, que viu  molt i molt  lluny, amb el poc que s’aparella, i la merda que menja; de què se’n riu?


ACUDIT 14: L' EXÈRCIT DE FORMIGUES





Un exèrcit de formigues va avançant per la selva, i de sobte topen amb un elefant. La formiga líder llança el crit:
-A L’ATAC!
Les formigues ataquen l’enorme elefant, que amb moviments de  trompa aconsegueix desfer-se de totes les formigues. Arriba un punt on només és resisteix una formiga aferrada al coll de l’elefant i, des de terra, la resta de formigues comencen a cridar:

-Escanya’l, escanya’l !

divendres, 1 de setembre de 2017

ELS QUATRE DRACS






Fa molt i molt, al principi dels temps, no hi havia rius ni llacs sobre la terra; només el mar de l'Est, on vivien quatre dracs: el drac llarg, el drac groc, el drac negre i el drac perlí.
Un dia els quatre dracs van volar des del mar fins al cel, van perseguir els núvols i s'hi van endinsar. De sobte, el drac perlí va rugir i va assenyalar cap a la terra. Els altres tres dracs es van aplegar al seu costat i van mirar entre els núvols en la direcció que el drac perlí assenyalava.

Van veure molta gent fent ofrenes extraordinàries i cremant bastons d'encens. Una vella, agenollada damunt la terra pelada amb un nen prim als braços, cridava: "Déu dels cels, per favor, envia'ns pluja perquè puguin viure els nostres fills".
Els dracs van veure que els camps d'arròs eren secs i els conreus s'havien fet malbé, i que els arbres sense fulles semblaven esquelets. Era evident que no havien tingut pluja durant molt de temps.
- Que prima i  feble està la gent -va dir el drac groc-. Si no plou aviat, moriran.
Els altres dracs van fer que sí amb el cap.
- Vinga, anem a demanar a l'emperador Jade que plogui -va suggerir el drac llarg, i es van enlairar des dels núvols i van volar cap a l'allunyat palau celestial de l'emperador Jade.

Al totpoderós emperador Jade no li va agradar gaire l'arribada poc cerimoniosa dels dracs.
- Com goseu interrompre la meva feina tan important de fer-me càrrec del cel i de la terra i de tota la resta? Torneu al mar i comporteu-vos!
- Però majestat, els conreus s'estan assecant i la gent s'està morint de gana! -va dir el drac llarg-. Per favor, envieu-hi pluja de seguida!

L'emperador Jade volia tornar al seu somieig, de manera que va fer veure que s'hi avenia.
- Ah, d'acord! -va dir-. Ara torneu-vos-en, que ja hi enviaré pluja demà.
- Gràcies, majestat -van dir a l'uníson els quatre dracs, i van tornar volant, feliços, cap a la terra. L'emperador Jade va fer un senyal a un miler de fades celestials perquè cantessin la seva tonada preferida, va badallar i es va quedar adormit.

Van passar deu dies i no va caure ni una gota de pluja. La gent estava cada cop més i més afamada. Menjaven l'herba mústia, rossegaven les branques nues dels arbres, xuclaven pedres i mastegaven l'argila seca.

Els quatre dracs es van adonar que l'emperador Jade només pensava en el propi plaer i que no es preocupava gens de la gent. Aleshores, després de mirar llargament el vast mar de l'Est, el drac llarg va tenir una idea.
- El mar, que no és ple d'aigua? Hem d'absorbir-la tota i escopir-la cap al cel. Caurà com pluja i salvarà els conreus i les gents.
Els altres dracs van convenir que havien de provar de fer alguna cosa, i aquesta idea era l'única que tenien.

Van sobrevolar el mar i van xuclar aigua amb la boca. Després es van tornar a enlairar sobre els núvols i van escopir l'aigua pertot arreu. Van volar amunt i avall moltes vegades, xuclant i escopint, xuclant i escopint, fins que l'aigua del mar va caure en forma de pluja.
- Plou! Plou a bots i barrals! -cridava amb alegria la gent, i els nens saltaven els bassals. Van brollar rierols, després van córrer sobre els camps d'arròs fets malbé, i rebrots verds van alçar el cap enlaire mirant la pluja que queia.
L'emperador Jade estava furiós i va ordenar als seus generals celestials que capturessin els quatre dracs.
- Com goseu fer ploure sense el meu permís? -va bramar quan van portar-li els dracs al davant-. És l'última vegada que em desobeïu!

Va manar al déu Muntanya que li portés quatre muntanyes per posar-les sobre els dracs, de manera que no poguessin fugir mai més. El déu Muntanya va fer que quatre muntanyes llunyanes travessessin l'aire volant i aterressin sobre els quatre dracs.
Així doncs, els dracs van haver de quedar-se allà, amb les muntanyes al damunt per sempre més.
Tanmateix, no se'n penedien i estaven més decidits que mai a ajudar sempre la gent d'aquell lloc. Es van convertir en rius, fluint des de les muntanyes, travessant la terra ara fèrtil i morint al mar.

I així es van formar els quatre grans rius de la Xina: el Heilongjian (el drac negre) al nord, llunyà i fred; el Huang He (el drac groc) al centre; el Changjiang (Iang-Tsé o riu llarg) al sud remot i el Xi Jiang (perlí) al sud, llunyà i tropical.

Conte  Xinès


Font:  Contes del món