Autor Imatge: Serge Melki
En una nit
estrellada, un avi cherokee ensenyava als seus nets com havien d’orientar la
seva vida, sobre com cadascun de nosaltres construeix, a poc a poc, quin tipus
de persona és. Els deia:
«Tota persona té
sempre una dura baralla en el seu interior. Una lluita que també existeix dins
meu. Un combat terrible entre dos llops. Un és la ira en persona.
Qualsevol cosa li provoca un esclat de mal geni. Aquest llop té por perquè és
insegur, i encobreix aquesta por amb agressivitat, mentint i atacant a traïció.
La ira i l’odi l’envaeixen, l’impedeixen dialogar i l’incapaciten per
transformar res. L’altre és bo, pacífic, amorós, serè, humil, generós,
compassiu, fidel, bondadós, honest, i ha de lluitar constantment per sobreviure
i esforçar-se en cada moment per crear espais de pau, de llibertat, d’afecte,
de comprensió. I aquests dos llops també estan lluitant dins vostre, no
els noteu?», va concloure l’avi, mirant amb atenció.
Els nets es van
quedar pensatius, llavors van sorgir els dubtes. Eren petites qüestions que
confirmaven aquesta lluita interior que es produeix ja des la més tendra
infància en qualsevol persona, i que convé ajudar a reconèixer i valorar com
més aviat millor. Un dels nets, mirant fixament els ulls del seu avi, li va
preguntar:
«Avi, és veritat
que tots dos són dins nostre, però, al final… quin llop guanyarà?».
L’ancià cherokee
simplement els va respondre:
«Aquell a qui jo
alimenti».
Conte dels indis
Cherokee,
Amèrica del Nord.
Amèrica del Nord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada