Hi havia una vegada, en un bosc de l'Índia, una cobra reial que era coneguda per la seva sinceritat i saviesa. Molts animals anaven a demanar-li consell, encara que no tots sortien contents amb els comentaris de la serp, perquè no tenia pèls a la llengua.
Un dia, el rei de la selva, el tigre, va anar a visitar la cobra.
—Bon dia, amiga! Et voldria demanar una sincera opinió. Com em veuen els animals del bosc?
La serp es va quedar muda uns segons, no podia deixar de pensar en la mala reputació que tenia el tigre. Els animals el trobaven egoista i molt ruc.
Finalment, després de pensar una estona, la cobra li va dir:
—Estimat tigre, saps que no sé dir mentides...
Com tots els animals tens qualitats i defectes, et demano que m'escoltis i reflexionis sobre el que et diré.
—Ningú pot negar que ets el més poderós de tots els reis que hem tingut. Ets fort i valent, però també hem de tenir amb compte els teus defectes, et critiquen perquè ets injust i no destaques per la teva saviesa.
Quan va acabar de dir aquestes paraules, la ira del tigre li va sortir de la seva boca, es va enfadar tant que va interrompre la serp i la va expulsar de la contrada.
L'endemà la serp va anar a veure el tigre per intentar solucionar el conflicte.
—Em sap greu, no vaig voler ofendre't amb les meves paraules. Jo també tinc defectes, no soc gaire delicada a l'hora de dir les coses i sense voler vaig ferir els teus sentiments. Però has de pensar una cosa: si no volies escoltar la veritat, per què em venies a veure? Et demano perdó, no et volia fer mal.
Però el tigre, que era molt orgullós, no la va perdonar i també va fer fora totes les cobres del seu territori.
—Marxem —va dir la cobra—. Però pensa que ens necessites més del que et penses.
—Pots comptar! —va respondre el tigre amb ironia.
—No serem gaire lluny del teu territori, si vols que tornem només ens ho has de demanar.
Molt content vivia el tigre ignorant que la seva sort amb el temps canviaria. Un dia va rebre la visita del falcó, estava molt amoïnat perquè no trobava ratolins per caçar; després dels ratolins varen començar a escassejar els conills i altres petits rosegadors. Quin era el motiu d'aquell desgavell?
El misteri el va resoldre la guineu, que era la més llesta i es va adonar que el nombre de serps estava augmentant molt ràpidament i per això desapareixien tots els rosegadors.
La guineu va anar a veure el tigre i li va explicar el motiu de la seva visita.
—Et vinc a veure perquè d'ençà que vares fer fora les cobres, aquest bosc no ha tornat a ser el mateix.
—Què vols dir? A veure explica't! —va contestar el tigre.
—Doncs que el nombre de serps ha augmentat, els escurçons i les pitons s'estan fent gegantins.
—I com és possible que passi això? —es va sorprendre el tigre.
—Doncs perquè les cobres reials s'alimenten d'altres serps i com que ara no n'hi ha, no tenen cap depredador. Per això n'hi ha tantes. Si la cosa continua així, aviat no tindrem res per menjar i serem nosaltres els següents en morir.
Quin dilema va tenir el rei tigre, no volia anar a buscar les cobres, però era l'única solució per arreglar el desastre que ell mateix havia provocat.
El tigre, amb un grup d'animals: la guineu, l'os i el lleopard varen sortir a buscar les cobres reials. Tot el dia i tota la nit les van estar cercant i finalment en varen trobar una, li varen dir que avisés totes les cobres i els expliqués que el rei tigre els demanaria perdó per haver-les fet fora de mala manera.
I tal com havia promès la cobra sincera, totes varen tornar al territori del tigre.
De mica en mica, el bosc va anar tornant a la normalitat. El nombre de serps va disminuir, els petits rosegadors es varen anar recuperant i la felicitat va tornar a la selva.
A partir d'aquell dia, el tigre va escoltar atentament els suggeriments de la seva amiga, la cobra reial. Va entendre que era bo rebre consell d'altres animals més savis que ell.
Marta Vilà
(Autora del conte)
