Fa
molt de temps, en un petit poble de la Xina, hi havia un nen anomenat Kang que
vivia en una barraca, una més del centenar de barraques que componien el país.
La seva família era molt pobra, com tota la gent d'aquell poble. No tenien llum, per això quan
es posava el sol havien d' anar a dormir tots. Això era un gran problema per al
jove Kang, doncs després d'estudiar a l'escola havia de treballar tot el dia al
camp amb els seus pares i no li quedaven hores de llum per estudiar. Quan els
exàmens es van acostar, Kang es va desesperar, perquè sabia que sense estudiar
no aprovaria. Què podia fer?
Un capvespre,
després d'una intensa jornada de treball, va veure com la neu reflectia una tènue
claredat que perdurava tota la nit, Kang va aprofitar-ho i nit rere nit,
estudiava a terra, fora de la casa, beneficiant-se de la feble resplendor de la neu. Però, quan ja
havia aconseguit un mètode per poder llegir, va arribar la primavera i es va
fondre tota la neu, va ser tràgic per Kang. Llavors, se'n va anar a passejar
pel bosc i va observar les pampalluguejants
llums de les cuques de llum. Eren boniques, però donaven una llum molt feble.
Llavors, Kang va agafar un grapat d'aquests petits animalons i els va posar dins
un pot de vidre, va fer servir la seva llum per continuar els seus estudis fins
molt entrada la nit. Així, amb l'ajuda
de les cuques de llum, va poder aprovar tots els exàmens.
Varen passar els anys,
fins que va arribar a la universitat i es va convertir en un home il·lustre i
savi. Gràcies a ell, tot el seu poble va prosperar i els seus habitants van
conèixer el benestar.
Tot
i que les dificultats en la vida de Kang havien estat moltes, la seva força de
voluntat i coratge, li varen donar ales per poder fer del seu poble un lloc millor.
Conte
Xinès
