EL NEN QUE VA TROBAR LA LLUM

Fa molt de temps, en un petit poble de la Xina, hi havia un nen anomenat Kang que vivia en una barraca, una més del centenar de barraques que componien el país. La seva família era molt pobra, com tota la gent d'aquell poble. No tenien llum, per això quan es posava el sol havien d' anar a dormir tots. Això era un gran problema per al jove Kang, doncs després d'estudiar a l'escola havia de treballar tot el dia al camp amb els seus pares i no li quedaven hores de llum per estudiar. Quan els exàmens es van acostar, Kang es va desesperar, perquè sabia que sense estudiar no aprovaria. Què podia fer?

Un capvespre, després d'una intensa jornada de treball, va veure com la neu reflectia una tènue claredat que perdurava tota la nit, Kang va aprofitar-ho i nit rere nit, estudiava a terra, fora de la casa, beneficiant-se de  la feble resplendor de la neu. Però, quan ja havia aconseguit un mètode per poder llegir, va arribar la primavera i es va fondre tota la neu, va ser tràgic per Kang. Llavors, se'n va anar a passejar pel bosc i  va observar les pampalluguejants llums de les cuques de llum. Eren boniques, però donaven una llum molt feble. Llavors, Kang va agafar un grapat d'aquests petits animalons i els va posar dins un pot de vidre, va fer servir la seva llum per continuar els seus estudis fins molt entrada la nit.  Així, amb l'ajuda de les cuques de llum, va poder aprovar tots els exàmens.

Varen passar els anys, fins que va arribar a la universitat i es va convertir en un home il·lustre i savi. Gràcies a ell, tot el seu poble va prosperar i els seus habitants van conèixer el benestar.

Tot i que les dificultats en la vida de Kang havien estat moltes, la seva força de voluntat i coratge, li varen donar ales per poder fer del seu poble un lloc millor.

Conte Xinès