Hi
havia una vegada una senyora que tenia de viatjar amb tren. Quan la senyora va arribar
a l’estació, la varen informar que el
seu tren arribaria una hora tard. Una mica fastiguejada, es va comprar una
revista, un paquet de galetes i una ampolla d’aigua. Va buscar un banc a
l’andana central i va seure, preparada per esperar. Mentre feia una ullada a la
revista, un jove es va seure al seu costat i va començar a llegir un diari.
De
sobte, sense dir ni una sola paraula, ell va estirar
la mà, va agafar el paquet de galetes, el va obrir i va començar a
menjar. La senyora estava molesta; però no volia ser mal educada però tampoc
volia fer veure que no passava res. Així que, amb un gest exagerat, va agafar
el paquet, va treure una galeta i se la va menjar mirant fixament al jove. Com
a resposta, el jove va agafar una altra galeta i, mirant a la senyora als ulls
i somrient, se la va emportar a la boca. Molt enutjada, ella va agafar una
altra galeta i, mostrant senyals d’ira, se la va menjar mirant-lo fixament.
El diàleg de mirades i somriures va continuar entre galeta i galeta. La senyora estava cada vegada més enrabiada, i el noi cada vegada més somrient. Finalment, ell es va adonar que només quedava una sola galeta, i ella va pensar: “ No serà tan poca-vergonya” mentre mirava alternativament al jove i al paquet. Amb molta calma el jove va estirar la mà, va prendre la galeta i la va partir en dues parts. Amb un gest amable va oferir la meitat de la galeta a la seva companya de banc.
–Gràcies! –va dir ella prenent amb força el tros de galeta. –De res
–va contestar el jove somrient, mentre menjava la seva meitat. Llavors els tren
va anunciar la seva sortida. La senyora es va aixecar enfadada del banc i va
pujar al seu vagó.
Des
de la finestra, va veure que el noi encara estava assegut a l’andana i va
pensar: "Que insolent i mal educat! Què serà d’aquest món!" De sobte va sentir
la boca seca del disgust. Va obrir la seva bossa de mà per treure l’ampolla
d’aigua i va quedar estupefacte, quan va trobar allà el seu paquet de galetes
intacte.
(Autor desconegut)
Reflexió:
Quantes
vegades el nostres perjudicis i decisions precipitades ens fan valorar erròniament
als altres i prendre greus equivocacions. La desconfiança, ja instal·lada en
nosaltres, fa que jutgem a les persones arbitràriament i que imaginem algunes situacions
preconcebudes allunyades de la realitat.
