dimecres, 28 de febrer del 2018

EL CAMPEROL I LA CIGONYA





Fa molt de temps, un camperol va col·locar unes trampes en el seu camp acabat de sembrar, i va capturar unes quantes grues que venien a menjar-se les llavors. Entre les grues hi havia una cigonya, que s’havia trencat una pota amb una trampa, i que insistentment li pregava al camperol que li salvés la vida:
-Et prego que m’alliberis, amo-deia-. Només per aquesta vegada. La meva ferida no et fa llàstima? A més jo no sóc una grua, sóc una cigonya, i tinc molt bon cor. Mira les meves plomes, no són com les d’aquelles grues.

El camperol rient va dir:
-Tot el que dius potser és veritat, però jo només sé això:
Et vaig capturar amb aquelles lladres, les grues, i per aquest motiu et correspon morir juntament amb elles.

Moralina: 
Qui s’associa amb un malvat, amb ell s’enfonsa.
Faula d'Isop

divendres, 23 de febrer del 2018

ACUDIT 33: COSES DE SERPS!




Una serp s’anava arrossegant quan va veure la seva xicota, i li diu:
-Ahir a la nit en el jardí estaves freda i dura…
I  la xicota li respon:
-Jo? Jo no estava en el jardí ahir a la nit.
Llavors el xicot comenta:
-Maleït sigui!, és la quarta vegada que me’n vaig a dormir amb la mànega <<manguera>>


ACUDIT 32: GALLINES




Dues gallines es creuen pel corral i una li diu a l’altre:

-Què tal? Com et va?
-Doncs, no gaire bé, la veritat…
-I com és? Què et passa?
-No ho sé, crec que estic covant alguna cosa.

diumenge, 18 de febrer del 2018

EL LLEÓ REP UNA LLIÇÓ













Un jove lleó se’n riu,
d’un estruç com fa el niu
i  presumeix davant de la manada,
de la sorpresa que els té preparada:



“Veieu aquella au tan grassoneta,
doncs acabarà a la meva panxeta.”
S’acosta a l’estruç per darrera,
però l’ocell surt a la carrera.



Ho intenta de nou  per davant,
i  una pessigada li acaba ventant.
Finalment ho intenta pel costat,
i  li venta una coça que el deixa baldat.



Amb la cama ben masegada,
el lleó torna a la manada.
Després de l’espectacle tothom riu,
i ell no gosa dir ni piu.



Marta Vilà



dimarts, 13 de febrer del 2018

LA MANGOSTA






Hi havia una família que vivia al bosc, el pare, un jove llenyataire, sortia cada dia al matí  de casa seva per anar a treballar i no tornava fins  el vespre.

La mare cuidava amb molta cura el seu nadó,  preparava el menjar, i feia les tasques de la llar. Quan el nadó dormia la dona aprofitava per sortir de la cabana i emplenar les cantines d’aigua fins  al riu, i pensava:

“ Hi ha tants animals al bosc que m’amoïna deixar-lo sol a la cabana. Enmig del bosc! Tot sol! “

Però… no tan sol; hi havia una mangosta que vivia a la casa, era un animalet molt dolç que varen trobar de petit.

Varen passar uns mesos, i un dia que la dona anava  a emplenar les cantines es va posar a pensar:

“Me’n puc refiar de la mangosta? I si el nen es desperta la fa enfadar i la mangosta el mossega? Què podria fer el petitó indefens davant l’animal? “

La pobre dona tremolava només de pensar-ho.

En aquell moment a la cabana, la mangosta dormia en un racó, obrint de tant en tant ulls, vigilant… Quan va escoltar  de sobte un soroll. Observà que entre les fustes de la cabana hi havia una gran serp  que entrava per un forat, i després va veure com s’acostava cap al bressol, era un perill pel nadó. Llavors la mangosta es va posar davant de la serp per defensar l’infant, lluitava terriblement amb ella, la sacsejava una vegada i una altra. I tot i els atacs no la deixava passar fins on era el nadó. Aprofitant un descuit, la mangosta es va llançar sobre la serp, atacant-la valentament, i aconseguint finalment matar-la. Que content es va posar l’animaló. Esperava que quan arribés la mare rebria una de les seves carícies, en agraïment per haver cuidat del seu petitó.

Però quan la dona va tornar i va veure la mangosta bruta i plena de sang, va pensar en el pitjor, i li va llançar una de les cantines que portava, deixant-la mig morta del cop. Va córrer cap al bressol com una boja i sorpresa, observà com el seu nadó dormia feliç. I es va espantar molt quan va veure una gran serp morta al costat del bressol. Encara desconcertada per la situació, va buscar la mangosta, però aquesta ja havia fugit.

Tan gran va ser el seu penediment pel maltractament que li havia donat a l’animal, que va sortir a buscar-la . La trobà  malferida, va agafar-la en braços i  la va curar.  I  d’ençà d’aquell dia va tractar  la mangosta com un membre més de la família.
Llegenda de l' Índia
Font: Llegendes Universals


dijous, 8 de febrer del 2018

dimarts, 6 de febrer del 2018

L' ÀGUILA I ELS DOS GALLS





Dos galls es barallaven per la preferència de les gallines; i al final un d’ells va fer fugir a l’altre.

Resignat el vençut es va retirar cap a un matoll per amagar-se. Llavors el guanyador orgullós es va enfilar dalt d’un alt mur i es va posar a cantar causant un fort enrenou.

No va trigar l’àguila en baixar en picat i emportar-se’l. D’ençà  d’aquell moment el gall que havia perdut el combat es va quedar tot el galliner.

Moralina:

A qui presumeix dels seus èxits, no triguen a aparèixer-li qui els hi vol arrabassar.
Autor: Isop