LA MANGOSTA

Hi havia una família que vivia al bosc, el pare, un jove llenyataire, sortia cada dia al matí  de casa seva per anar a treballar i no tornava fins  el vespre.

La mare cuidava amb molta cura el seu nadó,  preparava el menjar, i feia les tasques de la llar. Quan el nadó dormia la dona aprofitava per sortir de la cabana i emplenar les cantines d’aigua fins  al riu, i pensava:

“ Hi ha tants animals al bosc que m’amoïna deixar-lo sol a la cabana. Enmig del bosc! Tot sol! “

Però… no tan sol; hi havia una mangosta que vivia a la casa, era un animalet molt dolç que varen trobar de petit.

Varen passar uns mesos, i un dia que la dona anava  a emplenar les cantines es va posar a pensar:

“Me’n puc refiar de la mangosta? I si el nen es desperta la fa enfadar i la mangosta el mossega? Què podria fer el petitó indefens davant l’animal? “

La pobre dona tremolava només de pensar-ho.

En aquell moment a la cabana, la mangosta dormia en un racó, obrint de tant en tant ulls, vigilant… Quan va escoltar  de sobte un soroll. Observà que entre les fustes de la cabana hi havia una gran serp  que entrava per un forat, i després va veure com s’acostava cap al bressol, era un perill pel nadó. Llavors la mangosta es va posar davant de la serp per defensar l’infant, lluitava terriblement amb ella, la sacsejava una vegada i una altra. I tot i els atacs no la deixava passar fins on era el nadó. Aprofitant un descuit, la mangosta es va llançar sobre la serp, atacant-la valentament, i aconseguint finalment matar-la. Que content es va posar l’animaló. Esperava que quan arribés la mare rebria una de les seves carícies, en agraïment per haver cuidat del seu petitó.

Però quan la dona va tornar i va veure la mangosta bruta i plena de sang, va pensar en el pitjor, i li va llançar una de les cantines que portava, deixant-la mig morta del cop. Va córrer cap al bressol com una boja i sorpresa, observà com el seu nadó dormia feliç. I es va espantar molt quan va veure una gran serp morta al costat del bressol. Encara desconcertada per la situació, va buscar la mangosta, però aquesta ja havia fugit.

Tan gran va ser el seu penediment pel maltractament que li havia donat a l’animal, que va sortir a buscar-la . La trobà  malferida, va agafar-la en braços i  la va curar.  I  d’ençà d’aquell dia va tractar  la mangosta com un membre més de la família.

Llegenda de l' Índia

Font: Llegendes Universals